Una barca petita pot resistir la tempesta a mar obert. La història d’un nen pot commoure les platees de diversos continents. I això és el que ha passat amb Salvatore – como padre e hijo, l’òpera prima del director sicilià Gian Paolo Cugno, produïda per Buena Vista International i la companyia italiana Globe Films. La cinta, la més vista el darrer any pels estudiants italians –la primera producció de Disney a Itàlia- emociona i ofereix punts de reflexió sobre la infància, l’escola i la família. La pel·lícula s’ha estrenat per tot el món: dels EUA a Austràlia, de l’Amèrica Llatina a l’Àsia. A Europa ha arribat a la part italiana de Suïssa, a Bèlgica, Grècia, Espanya i als festivals de cinema dels Països Baixos i Rússia. La propera etapa és Alemanya, on es farà la preestrena del film i participarà al certamen del FilmFest de Munic, del 22 al 30 de juny.

Salvatore, una història italiana

Però qui és Salvatore? Un nen orfe que viu a Portopalo di Capossero, prop de Pachino, un poble de la província de Siracusa, el lloc d’origen del director Gian Paolo Cugno. No té ni pare ni mare. Deixa l’escola i s’encarrega del negoci familiar de producció de tomàquets d’hivernacle i pesca per poder mantenir la seva germana petita i la seva àvia. Quan el mestre (l’actor italià Enrico Lo Verso) decideix ajudar-lo, sobrepassa el seu paper institucional. En poc temps els dos es fan inseparables. L’argument de la pel·lícula està basant en una història real. D’una banda, la vida d’Alessandro Mallia, el nen que interpreta el protagonista, és com la de la pantalla: pescador i pagès. Tot i ser tan jove, ja té, de la mateixa manera que Salvatore, una filosofia d’adult: durant el rodatge va pronunciar espontàniament la frase “així és la vida”, que després es va afegir al títol de la pel·lícula, en la versió origibal: Salvatore - Questa è la vita.

“De petit,” explica el director Gian Paolo Cugno, “m’agradava observar dins les cases de la gent de la comunitat de Pachino, al sud de Sicília, que en aquells temps sempre tenien la porta oberta. Salvatore és la història d’un nen especial com se’n poden trobar tants”. Els exteriors es van rodar aprofitant l’extraordinària bellesa dels paisatges, encara sense l’empremta del turisme de massa, de la punta sud de Sicília, on viuen fonamentalment de l’agricultura i la pesca. Una societat encara sana, en la qual és possible la solidaritat amb un nen orfe.

La revenja del cinema italià

La cançó principal de la banda sonora, composta per Zucchero, la interpreta Laura Pausini, que ha guanyat un premi per aquest disc. Després del Festival de Cannes, on no hi havia cap pel·lícula italiana a la secció oficial i que va suscitar molta polèmica, l’òpera prima de Cugno continua la seva travessia per les agitades aigües del món cinematogràfic internacional. El passat mes de maig, el director nord-americà Quentin Tarantino va declarar en una entrevista a la revista TV Sorrisi e Canzoni que “les pel·lícules italianes actuals són depriments, les que he vist en els darrers tres anys són totes iguals”. Potser el director de Pulp Fiction encara no ha vist Salvatore o potser la pel·lícula no entra dins el seu ideal de cinema, però l’èxit entre el públic és evident. La premsa espanyola ha vist en el film de Cugno el naixement d’un nou talent italià. I es preveu que l’acollida a Alemanya sigui igual de calorosa on, entre d’altres, moltes famílies d’origen sicilià es veuran identificades amb el paisatge i el context social de la pel·lícula.