Com tothom sap, sempre acusem els altres dels propis defectes. I en matèria de vicis legals, cadascuna de les llengües europees té els seus caps de turc. Si beveu massa a Anglaterra, us acusaran d’estar ebri com un irlandès [irish drunk].

El més nòrdics d’entre els europeus, els finlandesos, només han trobat els lapons perquè els facin la competència en l’aixecament de colze: Kanissa Kvin lappalaiven, diuen. En francès, l’expressió soul com un Polonais [‘borratxo com un polonès’] prové de quan l’estimat Napoleó va recomanar als seus generals de seguir l’exemple dels polonesos, uns bevedors notoris que tenien l’elegància de no estar mai ebris. Una expressió represa pels alemanys, encara més pragmàtics: una veritable borratxera és, més enllà del Rhin, típica d’un ‘polonès que ha cobrat la paga’ [betrunken wie ein Pole am Zahltage].

Pobres polonesos! Possiblement no sabien que a més del de borratxos, haurien de combatre un altre mite urbà: el de lampistes. No obstant això, a Varsòvia, el gran consum d’alcohol és una característica atribuïda als russos. Així, d’una persona a punt d’un coma etílic se’n diu que està embriaga com un moscovita [pijany jak moskal].