Tony Blair li passa el poder al ministre d’Hisenda [equivalent al ministre d’Economia i Finances més enllà de la Mànega], Gordon Brown. Un moment esperat des de fa anys per aquest escocès, experiodista i aliat de Tony Blair en el moment d’accés al poder. Tanmateix, a Brussel·les i en altres capitals europees, l’inquietud comença a mostrar-se. Mentre que el seu predecessor es va distingir de manera particular per la seva eurofília, quina serà l’actitud de Gordon Brown pel que fa a la integració europea?

“Si els actors europeus es preocupen, és perquè Gordon Brown no ofereix la imatge d’un home polític diplomàtic i proeuropeu; al contrari, prefereix parlar a escoltar, i la seva actitud com a ministre d’Economia va subratllar la seva distància respecte a la Unió Europea”, opina Richard G. Whitman, expert en el think tank britànic Chatham House.

No obstant, abans d’entrar en el govern, Brown era considerat un fervent defensor de la construcció europea. El seu canvi es deu més a “qüestions de política interior”, segons l’anàlisi que en fa John Palmer, membre del think tank ‘European Policy Centre’ (EPC). Antic corresponsal del diari The Guardian a Brussel·les, Palmer evoca principalment el compromís pres el 1994 entre ambdós homes, després de la mort de John Smith, líder dels Laboristes: amb aquest ‘pacte de Granita’ (un famós restaurant londinenc), Tony Blair es posava al capdavant del partit però jurava deixar-li el lloc a Gordon Brown al cap d’alguns anys. Durant aquest temps, aquest últim va ser el responsable de l’economia. “Ara bé, Tony Blair ha tardat deu anys abans no li ha cedit el lloc”, explica Palmer, i afegeix: “Gordon Brown, en tant que ministre, estava en posició de decepcionar al seu rival”.

Després de què Blair es convertís en un europeu entusiasta, Gordon Brown va prendre la postura contrària i va defensar els interessos del Regne Unit: “No ha fet res per tal de fer avançar l’expedient de l’euro”.

Convergències i divergències amb Blair

Però quina postura adoptarà el futur primer ministre britànic respecte als punts més polèmics de la integració europea? Molts esperen ja que es diferenciï en alguns temes. Brown pensa distanciar-se del govern de Bush, “en referència a Iraq i possiblement també a Afganistan”, ens anticipa John Palmer. No obstant, considerat poc diplomàtic, l’exministre d’Economia certament no té ganas de repetir l’error de Tony Blair, que ha convertit Londres en vassall de la nació nord-americana.

Tanmateix, respecte altres assumptes, Brown es mostra d’acord amb el seu predecessor: ambdós són favorables a l’accés de Turquia a la Unió Europea, a partir del moment en què compleixi els criteris d’adhesió. Ambdós s’oposen així a la Política Agrícola Comuna (PAC), que desitgen reformar amb l’objectiu de desenvolupar altres polítiques europees més urgents, segons ells, com ara la ciència, l’educació o les infraestructures. Segons Brown, el proteccionisme de Brussel·les amb la PAC es fa en detriment dels consumidors, els grangers, del medi ambient i dels països més pobres.

Una postura que explica en gran mesura el seu profund desacord amb el pressupost de la Unió. “El fracàs de la reforma del pressupost impedeix els grans canvis econòmics que necessitem per fer front als reptes competitius de la mundialització”, va declarar en un discurs el 2005.

Una política europea pragmàtica

Ens hem de preocupar pel euroescepticisme de Gordon Brown llavors? Sembla que no. “La diferència amb Tony Blair respecte a la política europea radica sobretot en l’estil i la presentació”, estima Richard Whitman. “Brown seguirà en la mateixa línea, però serà més pragmàtic” .

És a dir, una cop estigui a Downing Street [la residència del primer ministre britànic], seguirà criticant la política europea actual social i econòmica. És poc probable que el Regne Unit adopti la moneda única durant el seu mandat. Tanmateix, en referència a altres polítiques que compleixen els seus mateixos objectius, como la defensa del medi ambient o l’ajuda al desenvolupament a Àfrica, espera una Europa forta, i fins i tot espera fer del mateix Regne Unit un país líder.