“És difícil explicar en poques paraules l’actual crisi parlamentària, sobretot a gent que viu en països democràtics”, diu en Sergei Oleksiuk, un jove de 23 anys estudiant de ciències polítiques de l’Acadèmia Kyiv-Mohyla de la Universitat Nacional d’Ucraïna, i actual director general de l’ONG “Joventut per a un desenvolupament sostenible”.

Ens trobem als jardins botànics del centre de Kiev – un panorama ben difenrent de l’hivern gelat del 2004, on Oleksiuk estava atrafegat muntant tendes com a líder de l’onada juvenil, durant la Revolució Taronja d’Ucraïna (de novembre de 2004 a març de 2005, després de les eleccions presidencials manipulades de 2004). Milers d’estudiants com ell van unir-se per dormir als carrers de la capital per “demostrar que no podíem adoptar les postures soviètiques i lluitàvem per unes noves”, diu Oleksiuk.

Com es va convertir en un líder de la Revolució Taronja?

Tenia una sensació que em coïa, quan saps que has estat enganyat i comprens que no pots canviar res. Vaig entendre que si no feia alguna cosa per protegir el meu país i a mi mateix, hauria d’anar-me’n a un altre lloc.

(Sergii Oleksiuk)(Sergii Oleksiuk)Vaig promoure un moviment a la meva universitat, començant pels meus amics, i tot va anar creixent ràpidament. Els estudiants de l’acadèmia Kyiv-Mohyla van ser dels primers en sortir a la Kreshatik, principal carrer de la capital. Vaig organitzar la gent jove i vaig redreçar la seva energia. Però no era un líder, n’hi havia milers com jo.

Pot explicar el punt mort actual?

Als països en desenvolupament, la coalició parlamentària està constituïda sobre la base de què els partits estiguin units. Però a Ucraïna, s’ha construït sobre la base de temptar i atraure diputats individuals. Els resultats de les eleccions de 2006 mostren que la majoria dels escons els van guanyar partits polítics que (durant aquest període) es posicionaven com a partits “taronges” (el color del partit d’en Iúsxenko).

El grup “blau” de la coalició del primer ministre Ianukóvitx (prorussa) es va formar després de la subsegüent manipulació de la majoria. El punt de partida de la crisi va ser la traïció de Moroz a l’actual portaveu del parlament i membre del partit socialista Oleksandr Oleksandrovych, quan l’aliat de la coalició Taronja es va convertir en aliat de Ianukóvitx a la coalició blava per alguna “misteriosa” raó. Això va donar una empenta de poder a la coalició blava, que va donar com a resultat que ara tinguem dos centres principals de poder que estan empenyent Ucraïna en dos direccions oposades rebutjant cooperar .

Com es sent la resta de joventut Ucrainiana amb els esdeveniments actuals?

Admeto que la joventut ucraïnesa esta decepcionada amb l’impàs polític actual en què el Parlament s’ha dissolt completament. La gent gran ho veu com un culebró Ianukóvitx-Iúsxenko.

El que estem veien és una part integral de la transformació d’Ucraïna des del totalitarisme a un Estat democràtic. Aquest procés necessita temps i esforç. Després de la revolució tothom ho volia tot, immediatament, la qual cosa és impossible. Sé que el president Victor Iúsxenko no és Jesucrist, i que l’antiga primera ministra Yulia Tymoshenko no era Maria. També sé que no es produirà cap miracle després de la inauguració d’en Iúsxenko.

Així doncs, que passarà a les properes eleccions parlamentaries del 30 de setembre del 2007?

Pràcticament guanyaran les eleccions els mateixos partits polítics com ho van fer ara fa un any, però l’estructura del govern serà completament diferent. Permetrà l’establiment d’una coalició presidencial i un Govern. La política exterior d’Ucraïna prendrà un altre camí com a membre candidat de la UE (actualment previst per al 2015).

I què significa Europa per a vostè?

Sobretot, Europa és una comunitat cultural. El primer cop que vaig viatjar pel continent vaig entendre que Europa també significa bon subministrament d’aigua, tal com vaig veure a Suècia, carrers nets com els de Finlàndia i nova tecnologia com a Alemanya. Significa l’absència de llargues cues a les estacions de tren, la bona educació als mercats, la seguretat al sistema de transport públic, i fins i tot em va semblar que hi havia menys persones vivint al carrer. Aquestes coses potser semblen òbvies per als ciutadans europeus, però per als ucraïnesos signifiquen “estàndards europeus”, que intentem aconseguir a Ucraïna.

Vostè se sent europeu?

Sí, perquè tinc un fort sentiment de que pertanyo a la comunitat cultural europea. Si algú em preguntés qui sóc, per descomptat que diria que sóc ucraïnès, i després, sens dubte, europeu.

Per descomptat que no tots els ucraïnesos respondrien el mateix. Molts encara creuen en una re-unió amb Rússia i continuen anomenant-se ciutadans de la Unió Soviètica. En general és una manera de pensar de les generacions mes velles. En general, a l’est del país alguns joves son més prorussos que prooest, i a l’oest al contrari, per tant aquesta realitat està molt marcada per la història.