Saad Hariri es mostra animat davant un còctel de maduixa, a la seva espaiosa residència a Beirut. Aquest pare de dos fills, morè i esvelt, és la viva imatge del seu pare quan expressa les seves opinions contundents sobre tots els aspectes polítics d’Orient Mitjà. Diverses fotografíes de l’assassinat del primer ministre Rafik Hariri decoren la luxosa sala d’estar. Aparentment a gust amb el seu distingit estatus de dirigent de Corriente Futura, el principal movimient antisiri, aquest extiburó de las finances, llicenciat en empresarials per la Universitat de Georgetown (Washington), és optimista sobre el futur del seu país.

Ens trobem amb Hariri el 25 de maig, cinc dies abans de què el Consell de Seguretat de l’ONU voti per unanimitat la creació d’un tribunal que ha entrat en funcionament el 10 de juny de 2007. Presidit pel belga Serge Brammertz, serà el primer en processar sospitosos d’assassinat en el cas d’una sola persona: Hariri pare va ser assessinat, al costat de 20 persones més, en una explosió de cotxe bomba el 14 de febrer de 2005.

La decisió ha provocat una encesa del debat polític al país de la ribera oriental del Mediterrani. La creença generalitzada a Beirut és que els recents atemptats amb bomba al país sis en les últimes quatre setmanes; l’últim va produir-se el 13 de juny i va provocar l’assassinat del parlamentari antisiri Walid Eido (de 65 anys) han estat perpetrats pels serveis d’intel·ligència siris. Potser l’objectiu sigui advertir el govern prooccidental libanès de què s’apropa un bessament de sang en el cas que es constitueixi el tribunal. Mentrestant, el moviment prosiri Hezbollah ha instal·lat un campament de botigues buides al casc històric de Beirut com a protesta.

Què pensa de la constitució del Tribunal Internacional per investigar l’assassinat del seu pare?

Començarem a buscar un fiscal en quant el tribunal es constitueixi, en els pròxims dies. Per sort , es negociacions entre els diferents països segueixen endavant. Hi ha un consens general sobre la necessitat d’aquest tribunal.

La impunitat al Líban és insoportable. Serà una manera d’acabar amb tots els assassinats de polítics importants, periodistes i gent innocent en aquestes últimes tres dècades des de l’inici de la guerra civil fa quinze anys. Per exemple, Bassel Fleihan (de 43 anys), exministre d’Economia i Comerci, i estret aliat de Hariri, va ser assassinat al costat del meu pare. El conegut periodista i professor universitari franco-libanès, Samir Kassir, (de 45 anys) va ser assassinat per un cotxe bomba quatre mesos després. El novembre de 2006, Pierre Gemayel, el segon parlamentari més jove, va fallir de la mateixa manera.

Quina importància tindrà el tribunal per al Líban?

Serà un factor d’estabilitat. Podria argumentar-se que totes aquestes bombes que han explotat a Beirut i als seus voltants durant l’últim mes i l’enfrontament entre l’exèrcit libanès i el grup insurgent Fatah al-Islam en el camp de refugiats de Nahr al-Bared són advertències als membres del Consell de Seguretat de Nova York per a què suspenguin el tribunal. Però una vegda que els fiscals estableixin qui està rere tots aquests assassinats, aquesta gent tindrà que passar comptes. I el preu serà alt.

Per què tanta controvèrsia sobre la constitució del tribunal, i per què segueixen esclatant les bombes?

El règim siri no desitja aquest tribunal. El ministre siri d’Exteriors, Walid al-Moualem, i el president Basar el-Assad no han cessat d’amenaçar amb insistència el Líban i d’obstaculitzar la constitució del tribunal. Tot i què Siria afirma que processarà al seu país a qualsevol persona relacionada amb els atemptats.

Permetrà la comunitat internacional que un país impedexi el desenvolupament de la democràcia libanesa? O deixarà que una dictadura porti el caos a una democràcia?

Crec que la comunitat internacional i el món àrab han reconegut els mèrits del tribunal. Intentem tramitar la creació del tribunal a través dels habituals procediments parlamentaris, però per desgràcia l’oposició va bloquejar-ho. Afirmen que en principi ells estan a favor del tribunal però que tenen algunes reserves, de les quals nosatres no hem pogut estar al corrent. Mentrestant els treballs del parlament libanès han estat suspesos durant els últims set mesos, ja que el president de la càmara, que pertany a l’oposició, es nega a obrir la sessió.

Com evolucionarà la situació pel que fa a la seguretat una vegda que es constitueixi el tribunal, què és el que preveu?

Res. Tindrem un tribunal positiu. Potser continuaran perpetrant assassinats, però han d’entendre que en quant aquesta resolució de l’ONU sigui una realitat, hauran de pagar el preu per tot el que estan fent al Líban.

(Fotos: Jacek Cerkaski)