Lluny del desassossec de les grans ciutats, enmig de camps de cultius i plàcids poblets, s’alça majestuosament el monestir de Münsterschwarzach. Aquest indret s’ha convertit en un centre de peregrinatge a la regió de Francònia gràcies a l’eclesiàstic tímid amb característica barba acabada en punta, el pare Anselm Grün, de 62 anys. A Alemanya, el monjo benedictí ha esdevingut una una mena d’estrella del rock de l’Església Catòlica. Les seves obres devotament esotèriques com Zur inneren Balance finden i Herzensruhe són best-sellers i s’han traduït a 28 llengües, convertint-lo, doncs, en un dels autors contemporanis més importants de la literatura espiritual a escala mundial.

Tot just acabats els exàmens d’Abitur (la selectivitat alemanya), Grün va decidir-se per l’asceticisme de la vida monàstica i va ingressar a la Comunitat de Benedictins de Münsterschwarzach. No ho va fer sense escepticisme: “Evidentment, al principi tenia dubtes. No em limitaria vivint en un orde? I, realment seria possible la vida en el celibat o hauria de reprimir la meva sexualitat?”, ens confessa. Tot i que considera la seva decisió com “el camí que jo havia de prendre”, no deixa de sentir tristesa en certs moments: “Per mi és dolorós no poder estar casat ni tenir fills.”

El pare Anselm parla calmadament i pausada, xarrupant de tant en tant el seu cappuccino, mentre parla dels seus anys d’estudiant a Roma. La carrera de teologia li va coincidir amb els canvis socials de finals dels anys 60, quan els moviments estudiantils de molts estats europeus es manifestaven per un món millor. “Entre nosaltres també es notava una certa agitació. Ens rebel·làvem contra els vells carques i els rituals anquilosats.” A favor d’una Església més propera als temps que corren i amb les persones com a punt central.

Misticisme cristià i psicologia moderna

És aquesta proximitat cap a les persones el que caracteritza l’obra d’Anselm Grün i justifica el seu èxit. Uneix el misticisme cristià amb la psicologia moderna i la filosofia oriental. “Faig servir un llenguatge senzill, que no jutja”, comenta. Tot i així, el seu llenguatge ha rebut diverses crítiques. Sobretot els sectors més conservadors de l’Església temen una dilució dels principis catòlics a causa de l’enfocament obert sobre l’espiritualitat i les posicions liberals de la filosofia d’Anselm Grün. “Parlo una llengua diferent de la de molts conservadors i he rebut crítiques des d’alguns cercles”, explica amb posat tímid.

És, doncs, Anselm Grün un renovador o fins i tot precursor d’una petita revolució dins l’Església? El monjo refusa aquesta definició: “Em sento en plena harmonia amb la tradició catòlica.” Quant al Papa Benet XVI, a qui no ha conegut personalment, el benedictí fa servir paraules conciliadores: “Amb el nou Papa s’ha dut a terme una obertura. No crec que tingui res en contra de la meva teologia.”

Parlem del creixent atractiu que té l’Església Catòlica avui dia de cara als joves a Europa: “En aquests temps plens de mobilitat, la gent jove busca recolzament i tranquil·litat. El jovent d’avui dia sovint no està lligat a l’Església i té curiositat. Aquest fet dóna a l’Església una gran oportunitat d’oferir autenticitat i una espiritualitat saludable”, explica el doctor en teologia.

Construint un gran cor

La cerca d’una espiritualitat saludable és un aspecte central en l’obra d’Anselm Grün. La tendència actual cap a un fanatisme religiós el preocupa: “Existeixen formes de religiositat que fan emmalaltir i tornar fanàtic, no només dins el cristianisme sinó també en altres religions”. El pare Anselm ha trobat la clau per una fe saludable, no fanàtica, en l’orde dels benedictins. “Per Benet de Núrsia la característica bàsica d’una espiritualitat saludable és tenir un gran cor.” Aquesta afirmació comporta un anhel d’obertura de ment, tolerància i comprensió.

Quan li pregunto per la relació entre l’Església Catòlica i l’Islam, Anselm Grün respon amb reticència: “D’una banda, amb l’Islam és molt important que hi mantinguem un diàleg que es caracteritzi pel respecte per les tradicions de l’altre. Ara bé, també és molt important que siguem crítics amb la intolerància, sovint present en alguns dels països amb influència islàmica. El que necessitem és un diàleg crític.” El monjo benedictí adverteix, a la vegada, del perill de projectar imatges de l’enemic sobre l’Islam. “En lloc d’això, ens hauríem de plantejar què és el que ens pot ensenyar aquesta religió”, diu, pensant en la tradició islàmica liberal sufista.

La seva Església tampoc no es salva de les corrents d’intolerància, admet el pare Anselm. Parlem de la postura de l’Església Catòlica envers l’homosexualitat: “Aquí encara hi ha punts foscos”, comenta pensatiu el teòleg. Es converteix en un tema especialment delicat quan es fa servir la fe catòlica per justificar polítiques discriminants contra els homosexuals, com s’ha fet en alguns països de l’Europa de l’Est. “Hem d’anar amb molt de compte de no titllar l’homosexualitat de pecaminosa”, diu Anselm Grün.

Durant la conversa, el monjo recorre contínuament al seu principi bàsic sobre la importància de tenir un gran cor. A través d’aquesta filosofia ha ideat la imatge d’una globalització humana. “Mentre la globalització només afavoreixi al més fort, serà una maledicció.” Fa una crida per la responsabilitat de l’economia global, per fomentar “la creació de riquesa a través de l’estimació”. Anselm Grün organitza seminaris regularment per ensenyar a aprendre a dirigir una empresa tenint com a principis bàsics la tolerància, la comprensió i un gran cor de cara al personal. “L’objectiu principal no és jutjar sinó comprendre”, com diu el primer manament del monjo benedictí.