“Portugal no és un país petit”, deia el títol d’un llibre a l’Fnac de la parada de metro Baixa-Chaido, un dels centres comercials de mitjans de la comunicació més grans de Lisboa. El títol fa referència al nom d’un mapa portuguès dibuixat de la mà de l’oficial de marina portuguès Henrique Galvão, que mostra les conquestes colonials dels anys 30. “Portugal não é um país pequeno!”, diu el títol en lletres grans.

Al ser el país situat més a l’oest d’Europa, els seus únics veïns són Espanya i l’oceà Atlàntic. La sitaució geogràfica del país va dur prestigi i riquesa a Portugal al segle XV, gràcies als múltiples descobriments de nous països i continents. Ara bé, malgrat els llargs mesos de sol que fan créixer el sector dels serveis, sobretot el turisme, l’agricultura i la pesca, molts portuguesos continuen emigrant cap a l’interior de la Península Ibèrica, per provar sort a Espanya o més enllà dels Pirineus.

Moment de canvis a Portugal?

Segons l’opinió de molts portuguesos, el país es troba actualment en una greu crisi econòmica que s’està intentant superar mitjançant debats de reformes i anàlisis públiques. El nombre d’aturats ha pujat amb rapidesa fins a superar el 8 % en els últims anys i moltes empreses no han estat capaces de fer front a la pressió de la competència. Portugal tampoc no compleix les directives del 3% de Maastricht. L’estancament del creixement econòmic ha obligat a treballar a l’estranger a molts habitants de les zones rurals. Els sous estàndard són molt baixos, el sou mínim legal és actualment de 470 euros, mentre el cost de vida va augmentant ininterrompudament. Els grans diaris o revistes setmanals com l’Expresso o el Jornal de Notícias només parlen dels desafiaments econòmics i els problemes del sistema de salut i de pensions.

És una llàstima, després d’haver començat tan bé. L’adhesió a la Comunitat Europea (CE) l’any 1986 va ser molt ben rebuda per part de la població portuguesa. El país, considerat un dels més pobres d’Europa en aquella època, havia rebut una empenta. Com a país subvencionat per la Unió, l’any 2004 les aportacions de Portugal a la UE suposaven 3.120 milions d’euros menys de la suma que rebia el país com a subvenció. Per aquesta raó, l’ampliació de la UE per l’est va ser rebuda amb certa reticència per part del sector més occidental del continent. Es temia que els nous països membres prenguessin el lloc a Portugal com a país de mà d’obra barata però ben qualificada. Tot i així, no s’havia pogut frenar l’emigració a altres estats membres per part de treballadors portuguesos amb bona formació. Més de dos milions de portuguesos viuen a l’estranger.

Camins per sortir de la crisi

En Nuno ja fa 5 anys que va marxar de Portugal per treballar a Londres com a especialista de tecnologia de la informació. Segons ell, una de les raons de la precarització de la situació econòmica és “que després de la dictadura de 40 anys d’António de Oliveira Salazar i el seu successor Marcello Caetano, es va perdre l’oportunitat històrica de reformar el país i construir els fonaments per a la transparència política i l’èxit econòmic.”

També és fortament criticada la influència important que té l’exèrcit sobre els fets polítics en una democràcia occidental. Catia Castro és enginyera a les afores de Lisboa i troba “que a Portugal l’exèrcit té un paper massa important en la política diària”. 33 anys després de la Revolució dels Clavells, que va simbolitzar l’inici d’una nova era i va conduir l’Estat a un sistema democràtic sense vessar sang, l’exèrcit protuguès continua sent molt influent. “La Revolució dels Clavells es va dur a terme per part de generals però jo considero que els esdeveniments d’un país haurien d’estar en mans dels civils”, comenta Catia Castro.

El seu xicot, Bruno, afegeix que el problema de Portugal no només el representa la gran influència de l’exèrcit sinó el fet que els interessos econòmics no se separen de la política. Això “impedeix la transparència i afavoreix un sistema basat en el nepotisme”. Ara bé, la població jove està esperançada. L’actual primer ministre portuguès, José Sócrates, que va pujar al poder l’any 2005, ha posat en marxa diverses reformes des de llavors i advoca per una Europa més forta a través de l’estratègia de Lisboa.

Estil de vida portuguès

El 13 de juny, dia de Santo António i patró de Lisboa es demostra anualment que els portuguesos no han perdut les ganes de festa, tot i els reptes actuals. Els tres dies després de la festa nacional el centre històric de la ciutat s’omple de grans i petits per celebrar-ho. Durant setmanes es preparen les garnaldes per decorar cases i carrers antics i qualsevol portugués que visqui fora del seu país farà el possible per tornar a casa un parell de dies. Juntament amb el “Fado”, “Saudade”, que vol dir “melanconia, nostàlgia i pertinença”, un concepte difícil de definir o, encara més, de traduir, que és l’expressió d’un estil de vida. De vegades, una petita paraula pot descriure una nació sencera, de Porto a Algarve.

Presidència portuguesa

José Sócrates (Europäische Kommission)José Sócrates (Europäische Kommission)Principals esdeveniments de la UE sota la presidència Portuguesa:

4-6 de juliol de 2007: Reunió informal del Consell sobre l’atur a Guimarães, al nord-oest de Portugal. Ministres dels països membres discutiran sobre l’atur a la UE. Una solució proposada per Portugal és incrementar el nombre d’immigrants per cobrir llocs de treball.

1-2 de setembre de 2007: Reunió informal del Consell sobre medi ambient a Lisboa, Portugal. Els ministres de medi ambient discutiran les prioritats ambientals de Portugal: canvi climàtic, manca d’aigua i biodiversitat.

7-8 de setembre de 2007: Reunió “Gymnich” a Viana do Castelo, al nord de Portugal. Els ministres d’afers exteriors discutiran sobre la política exterior de la UE, i discutiran el paper de la Unió al pla internacional. Es centraran en les relacions entre la UE i els EUA, les polítiques amb països veïns i les relacions amb d’altres països.

18-19 d’octubre de 2007: Reunió informal de caps d’Estat/Govern a la capital portuguesa, per discutir qüestions estratègiques de la política de la UE. Entre d’altres qüestions, s’intentarà adaptar a la UE els nous tractats de seguretat posteriors a l’11 de setembre, així com la Agenda de Lisboa, que busca incrementar la competitivitat de la UE al mercat mundial el 2010.

15-16 de novembre de 2007: Consell sobre Educació, Joventut i Cultura a Brussel·les, Bèlgica. Es proposarà una resolució relacionada amb el Pacte de Joventut, tal com es va votar el març de 2005. Aquest pacte està dissenyat per incrementar la formació, mobilitat, integració vocacional i inclusió social dels joves Europeus.

13-14 de desembre de 2007: Reunió del Consell Europeu a Brussel·les, Bèlgica. Es reuniran els caps d’Estat i de Govern, així com el president de la Comissió. Les qüestions més candents, que generaran debats seran l’adhesió de Turquia a la Unió Europea, i la cooperació activa amb el Mediterrani.

Autor: Akli Hadid (Seoul)

Traduït de l’anglès per Belén Molí Jaime

Foto: José Sócrates, primer ministre de Portugal (Comissió Europea)