Trobo en Brian Aldiss amb el seu retrat a mig acabar. La vida no li va malament a un home de 82 anys que es troba preparant una altra convenció de ciència ficció, on els fans que l’adoren l’esperen per a que els hi signi un autògraf a les samarretes.

També podem afegir alguns notables productors de Hollywood entre els fans de l’Aldiss; en Roger Corman, l’Stanley Kubrick i l’Steven Spielberg han trucat a la seva porta en el passat per a poder adaptar les seves creacions a la gran pantalla. Tres dels èxits més importants inclouen: Frankenstein Desencadenat (Roger Corman, 1990), Intel•ligència Artificial (2001), i Brothers of the Head (Keith Fulton y Louis Pepe, 2006). Fins i tot la Reina d’Anglaterra el va guardonar amb l’OBE, reconeixement special de l’Imperi Britànic, el 2002 pels seu servei a la literatura.

El cercle Kubrick-Spielberg

Treballar amb directors de cinema tan famosos ha estat, sens dubte, lucratiu i excitant, però no sempre totalment satisfactori. “Treballar amb en Corman fou una gran experiència per a mi”, diu l’Aldiss sobre el prolífic director independent, qui va dirigir el 1990 a en John Hurt i la Bridget Fonda a la pel•lícula Frankenstein Desencadenat, ambientada a la Suïssa del segle XIX. “Corman ens va convidar a mi i a tota la meva família al rodatge, al palazzo (palau) propietat del l’alcalde de Bellagio, a la vora del Llac di Como. Ens va deixar el palau amb la condició d’obtenir un paper d’extra a la pel•lícula. Aldiss només recorda una diferència artística amb Corman, sobre la inclusió d’una escena extra quan Frankenstein embogeix i destrueix el laboratori. “Però tot i les nostres diferències, l’escena es va incloure a la pel•lícula”.

A Intel•ligència Artificial, una història moderna sobre el conte de Pinotxo, l’experiència de col•laborar amb dos dels directors més grans de Hollywood, Kubrick i Spielberg, no va ser tan satisfactòria com ell imaginava, “si et compren drets per a una pel•lícula, pren els diners i corre, en altres paraules, deixa’ls fer el que vulguin amb la pel•lícula i no discuteixis amb ells!”. Aldiss va aprendre a apreciar la difícil tasca que tenen aquest productors per a adaptar la literatura a les pel•lícules. “Pots tenir milers d’escenes en un llibre”, va dir en Kubrick una vegada, “però no et pots permetre el temps o els diners per a reproduir cadascuna d’elles en una pel•lícula.

Treballar amb Kubrick va ser “interessant” diu l’escriptor, però també van haver-hi enfrontaments. “A la pel•lícula, ell volia que el noi androide trobés la fada i es convertís en un nen de veritat”, diu en Aldiss. “Jo vaig resistir-me obstinadament, em vaig quedar parat quan m’ho va suggerir. Sempre havia desitjat treballar amb el geni que era Kubrick, però després d’un any de col•laboració em va fer fora”. Recorda amb melanconia allò que va cridar-li a en Kubrick quan s’acomiadava: “és impossible que facis una pel•lícula de la meva història!”. “Sí que puc”, replicà el director. Tanmateix, en Kubrick va morir el 7 de març del 1999, just abans de començar el rodatge de la pel•lícula. Finalment Spielberg va fer-se amb la direcció per a acabar-la el 2002. En Jude Law fou nominat com a millor coprotagonista als premis Golden Globe, i la pel•lícula fou dedicada a la memòria d’en Kubrick.

Lluny dels inicis de Hollywood

Lluny de les llums de Hollywood, Aldiss va néixer a Norfolk, al sud-est d’Anglaterra, on son pare era comerciant. Ell llegia de tot, des de l’Odissea d’Homer fins als treballs de Thomas Hardy, Patrick Hamilton, Jean-Paul Sartre i Stendhal. Va començar a explicar històries de molt petit a una escola privada. Allà va aprendre a explicar històries i fer que els seus companys sempre demanessin més, creant un moment de tensió al final de cada episodi de la seva sèrie d’històries de fantasmes, i fent que els seus companys haguessin d’esperar a l’endemà per a saber que succeïa després. Com es lògic, Aldiss era castigat sovint pels professors per parlar després de l’hora que s’apagaven els llums al dormitori de l’escola. Sovint era colpejat amb el regle; ell deia: “res del que els crítics literaris haguessin fet hagués estat més cruel”.

Aldiss va servir a Burma i Indonèsia durant la Segona Guerra Mundial, abans d’acomplir el seu somni de convertir-se en escriptor professional. “Com a escriptor, tenia l’opció de morir de gana a unes golfes o morir de gana a una llibreria”, va optar per la segona opció, i va començar la seva carrera d’escriptor professional com a llibreter a Òxford. Va ser convidat a escriure una columna humorística sobre la vida a una llibreria fictícia per a una revista setmanal de venda de llibres, The Bookseller i la seva columna va atreure l’atenció d’en Charles Monteith, editor de l’editorial Britànica Faber and Faber. Més tard, aquesta editorial va col•laborar al primer llibre d’Aldiss, The Brightfount Diaries (1995), basat en retalls de la seva columna al Bookseller. “Sempre em pregunten en què m’inspirava; de fet, en la vida: la vida, l’univers i en tot”.

Viatge sense final

El 2002 Aldiss va publicar Viatge sense final, una novel•la còmica sobre l’Europa d’aquí a uns 40 anys, carregada de personatges contemporanis reconeixibles. Sobre la Unió Europea diu que “és el gran experiment del nostre temps, una idea meravellosa. Durant segles, Europa ha estat plena d’obsessions religioses, ambicions territorials i dinàstiques, que han vessat sang arreu del continent. Ara, en comptes de lluitar, seiem a taula a Brussel•les i discutim les coses. Es fantàstic. No entenc perquè no hi ha més gent que es meravelli d’això”.

“Sens dubte, Turquia ha de formar-hi part”, afegeix. “Serà un avantatge per a Europa, ja que és un país secular ajudant en la lluita contra l’extremisme”. Aldiss coneix bé el país, ja que son fill té negocis allà. El seu pare també va lluitar a la Primera Guerra Mundial a Gallitoli, on Ataturk, el fundador de la nova Turquia, va escriure al Memorial de la guerra de Turquia: “Vam lluitar i morir en aquest terra, i ara els vostres fills són com els meus fills, i tots se’n penedeixen igual”.

L’artista ha acabat el seu esbós, davant meu. Aldiss ha estat dibuixat al quadre vestit de forma informal, irascible als 82 anys, amb un aire ple de joventut als ulls, i amb molts anys pel davant per a escriure.

Estigueu atents a dos nous llibres d’en Brian Aldiss que sortiran aquest estiu: H.A.R.M., que tracta sobre la Gran Bretanya lluitant contra el terrorisme, i Walcott, una història sobre una família a la Gran Bretanya del segle XX, basada en part en les pròpies experiències de l’autor.