“Espanya: 1 d’agost. Carretera Nacional 340”. Carretera nacional 340”.

Per a alguna gent només és una data i el nom d’una carretera. Per als milions de turistes que la coneixen, però, és gairebé el títol d’una pel•lícula de terror. Alemanys i Britànics que omplen de gom a gom les platges del sud d’Espanya, immigrants magrebins que tornen a casa seva durant uns dies d’estiu, o fins i tot espanyols que es desplacen per a gaudir de les vacances al seu país, tots han patit la terrible tortura de la N-340: eternes hores d’embús, tancats als seus vehicles, a 40 graus centígrads, entre obres que van començar fa més de 10 anys i que encara no han conclòs.

Des de Cadis, al sud de la Península Ibèrica, fins a Barcelona, molt a prop ja de França, la N-340 passa per les ciutats de Tarifa i Algecires, on Europa i Àfrica es donen la mà.. Només 14 quilòmetres separen aquesta carretera del continent Africà i es allà on es formen els pitjors embussos. Encara hi ha molts quilòmetres en els que només hi ha un carril per a cada sentit. Per tots aquests motius, un estudi presentat per RACE (Real Automòbil Club d’Espanya) a finals del 2006 considera la carretera N-340 com la més perillosa d’Espanya.

Problema Europeu?

Tot i que és un problema que ens afecta a tots els europeus, la UE té poc a dir, ja que les infraestructures vials son encara competència de cada país. Tot i existir una comissió de transports i turisme al Parlament Europeu, la normativa que allà es discuteix al respecte és minúscula. Les institucions europees només han pogut adoptar actes sense caràcter vinculant per als estats membres, com el Programa d’Acció Europeu de Seguretat Vial, o la Carta Europea de la Seguretat Vial. Fa poc, s’ha retirat del procediment legislatiu la que hagués estat la primera proposta seriosa de la UE referent a la gestió de la seguretat de les infraestructures viàries, on s’establien avaluacions periòdiques d’impacte, auditories i inspeccions en relació a la seguretat vial de les principals carreteres europees. Tanmateix, un grup d’eurodiputats, format sobretot per membres del Partit Popular Europeu, han rebutjat el text, argumentant un excessiu augment de la burocràcia.

Paradoxalment, la millora que han experimentat les carreteres d’alguns països es deu sobretot als milions d’euros que s’hi han destinat des de Brussel•les. La perillositat de la N-340 espanyola ha disminuït els darrers anys gràcies a les injeccions econòmiques que Espanya ha rebut a través dels fons FEDER de la Comissió Europea, destinats al desenvolupament de les infraestructures. Només al 2005, Espanya va rebre 7.878 milions dels fons europeus (dels quals 3.378 eren fons FEDER), un 24% del total distribuït entre la resta dels Estats. Aquestes inversions han aconseguit que gran part de la N-340 s’hagi convertit ja en una autovia amb doble carril per tots dos sentits.

Creguin-se el senyor Bisó

D’entre els primers 10 destins turístics del món hi han 6 europeus: França, Espanya, Itàlia, Regne Unit, Àustria i Alemanya. L’autopista A6, que conecta París amb Marsella, es la mes transitada de França. Si volen evitar accidents o embussos, el millor és que li preguntin al senyor Bisó. El Ministeri francès de Desenvolupament Ecològic i Sostenible gestiona la pàgina web que dirigeix aquest pelut animal, que ens informa dels dies de més tràfic o de les carreteres més conflictives. Segons les prediccions del Senyor Bisó per a l’estiu del 2007, els francesos escolliran els dissabtes 28 de juliol i 4 d’agost com a dies predilectes per a desplaçar-se. Els espanyols, en canvi, tenen més pressa i el mateix divendres que comencen les vacances ja pitgen l’accelerador.

A Itàlia, el punt més crític és a Bolonya, on conflueixen totes les autopistes que provenen del nord (Milà, Venècia, Turingia…) i connecta amb “l’Autopista del Sol”, que condueix els turistes fins a Rimini, destí vocacional per excel•lència. Vagin amb compte també si viatgen cap al sud, allà poden trobar un altre malson a la carretera que descorre per Salerm, l’única carretera italiana gratuïta. El seu estat és tan lamentable que provablement el Govern s’avergonya de cobrar als usuaris. Sostenibilitat, on ets?

Falten carreteres o sobren cotxes? La lluita contra el canvi climàtic que abandera la UE sembla topar-se amb les polítiques dels seus estats membres, enfocades a potenciar un turisme sense fre. Les estadístiques mostren que el transport terrestre produeix el 80% dels gasos contaminants que s’alliberen a l’atmosfera de la UE. Tanmateix, es construeixen més carreteres i autopistes, a la ciutat i al camp, a la platja i fins i tot al mar, com és el cas d’Holanda.