Quan li pregunto al meu amic alemay Norbert si li vé de gust una cervesa, contesta rient: “ Ist der Papt katholisch?” (“Que n’és de catòlic el Papa?”). La cerveza i la retòrica li agraden d’allò més i en ambdues coses coincideixen amb en John, l’anglès. “Is the pope a catholic?” Pregunta també aquest, fidel al dit popular que troba que la millor resposta a una pregunta estúpida n’és una altra igual d’estúpida…

La pregunta retòrica era un recurs estilístic popular ja als discursos de Ciceron contra Catilina. Servim una banalitat en forma de pregunta i guarnim així l’esquelet de les obvietats quotidianes. Encara avui es fa servir sovint: “Does a one-legged duck swim in circles?” (“Neda en cercles un ànex coix?”), podria preguntar també en John.

El Sant Pontífex, en canvi, prefereix la versió italiana: “Di che colore era il cavallo bianco di Napoleone?” (“De quin color era el cavall blanc de Napoleó”). De fet, aquest cavall blanc està present a tots els països mediterranis, però amb diferents genets: a França pregunten pel cavall d’Enric IV (“De quelle couleur est le cheval blanc de Henri Quatre?”), i a Espanya cavalca Santiago. “¿De qué color era el caballo blanco de Santiago?”.

En qualsevol cas en castellà la resposta seria “clara como el agua”. A Polònia “clara com el sol” (“to jasne jak soce”) i a Itàlia utilitzarien un rotund ““l’acqua è bagnata”” (“l’aigua és molla”). És prou segur, com l’amen a l’església: les preguntes estúpides mai no desapareixeran. Que n’és de catòlic el Papa? - Clar com l’aigua.