Per la façana de vidre s’escola la llum en el pis més alt del Nou Museu de l’Acròpolis. El terra resta cobert per cartrons, olora a pols i a ciment. “Som al tercer pis, a la galeria del Partenon”, explica Dimitrios Pandermalis, professor d’arqueologia i director de la Societat per a la Construcció del Nou Museu de l’Acròpolis (OANMA). “Un dia d’aquí hauria de penjar el fris complet del Partenon”. Amb un casc de seguretat al cap, s’enfila pels blocs de formigó i les bigues. El nou edifici en la vessant sud de l’Acròpolis queda molt lluny d’allotjar tresors.

Obres en el museu amb retard

Les obres haurien d’acabar al setembre: la inauguració del museu es preveu pel gener del 2008. La data inicial -2004-, any en què se celebraren les Olimpíades, es retardà degut a que es produïren unes sorpreses: “Els treballs en la base no començaren fins novembre del 2004”, recorda Pandermalis. “Durant els preparatius es descobriren més restes arqueològiques sobre un terreny de 4.000 metres quadrats. “Vam haver d’esperar la decisió dels jutges, que ens permetessin prosseguir les obres.”

Bernhard Tschumi transformà la virtut en necessitat. Aquest magnífic arquitecte suís va guanyar el 2003 el concurs per la construcció del Nou Museu de l’Acròpolis. El seu edifici descansava sobre pesants pilars de formigó. D’aquesta manera, en el pis baix queda prou espai lliure com per les excavacions, que en un futur passaran a formar part de l’exposició permanent.

El nou edifici es construeix sobre la moderna Atenes. La façana de vidre permet observar una excavadora que s’empassa una de las cases circumdants. El museu ocupa un espai de 25.000 metres quadrats, es troba al bell mig de la ciutat. “Va haver problemes amb els veïns”, confessa Pandermalis, “s’han enderrocat ja 26 vivendes i s’ha indemnitzat els propietaris”. Processos judicials, indemnitzacions i el complicat transport dels objectes d’exposició procedents del vell museu van augmentar el cost de la nova construcció a 150 milions d’euros. Es finança a través dels Fons Europeus Regionals de Desenvolupament i del govern grec.

Tresors antics als ganxos de la grua

El gran repte arquitectònic era el veí temple del Partenon. La galeria de la planta més alta imita l’orientació del Temple i s’inclina cap a la base de l’edifici, a través de la façana de vidre es veu el temple de marbre. I un altre dels seus cantons es reflecteix en els vidres de la galeria. Un efecte òptic que convenç des de la terrassa panoràmica fins i tot durant el sufocant migdia.

Direcció a l’Acròpolis s’obre un forat en la façana. “Aquesta obertura és per al transport”, explica Niki Dollis, l’assistent de Pandermalis. “Les escultures es desplacen per l’Acròpolis i es deixen al museu mitjançant tres grues. S’inverteixen dues hores per peça.” No confia en la inauguració per a principis del 2008. “ Per al trasllat dels objectes a exposar i del servei tècnic del museu s’han d’afegir alguns mesos. Encara queda molt per fer!”

La preocupació principal: els frisos del Partenon

Els coneguts i polèmics frisos de marbre del Partenon són el que més amoïna al museu. La part principal del fris, 56 dels 96 relleus, es troba custodiada pel Museu Britànic de Londres. La disputa per l’antiga obra d’art es remunta al segle XIX. Un ambaixador britànic d’aleshores, Thomas Bruce Earl of Elgin, desmuntà part del Partenon i altres edificis de l’Acròpolis i se’ls va vendre al Museu Britànic.

Des del punt de vista dels grecs això es tracta d’un cas clar d’espoli. A Londres ho veuen diferent. “Les escultures són possessió legal del Museu”, afirma Hannah Boulton, del departament de comunicació del Museu Britànic. “Aquests frisos pertanyen al Patrimoni Mundial i són d’accés diari i gratuït per a tothom.” No es plantegen una devolució.

El retorn a casa de les plaques es va reivindicar primer en el Ministeri de Cultura e Icones Nacionals grec, per part de actriu Melina Mercuri durant els anys vuitanta. Des d’aleshores, s’ha originat un moviment mundial; en 14 països es van crear comitès per a la devolució del fris. A Grècia la Fundació Melina Mercouri es considera l’administrador de l’herència de l’ambaixada política Mercouri. “Mobilitzarem el sector públic per a la reunió d’aquest temple únic”, afirma Spyros Mercouri, director de la fundació i germà de la política. “No es tracta de robar els tresors de tots els museus, sinó de recuperar-ne aquest: el Temple del Partenon. El bressol de la democràcia. La nostra essència!”

Una senyal camí de Londres

OANMA, l’Organització per a la Construcció del Nou Museu de l’Acròpolis, espera que la nova construcció desperti un poderós debat. La nova galeria del Partenon és un símbol polític: amb vistes a l’Acròpolis. Des d’aquí es podria admirar la longitud de tot el fris, 160 metres.

Tornant a l’obra, el professor Pandermalis explica que també es persegueix provocar: els relleus de Londres s’encaixaran com buidat de guix juntament amb les peces d’Atenes en el mur, sigui com sigui els taulons de guix amaguen una delicada pantalla de metall. “S’ha de diferenciar entre l’original i la còpia.” Afirma Pandermalis somrient. “Les parts que falten han d’aparèixer com espectres…”.

En principi, podríem prestar objectes d’exposició, segons Hanna Boulton del Museu Britànic. “El govern grec mai ha sol·licitat el préstec dels frisos.” Per la seva part, els grecs es defineixen com els propietaris per dret. Per què cal demanar un préstec a Londres? Els intents dels protectors internacionals del Patrimoni Mundial no han fet efecte. A principis de Juny, es van reunir els representants de Grècia i Anglaterra a instàncies de la UNESCO. “No es va arribar a cap decisió”, destaca Hannah Boulton.

Comptant amb els avenços de la seva obra, Pandermalis manté l’optimisme. Espera una solució per la via diplomàtica. “No volem que els britànics perdin prestigi, volem aconseguir un esperit d’intercanvi. Al cap i a la fi, tots ens sentim mentrestant una mica europeus.”

Agraïments a Pavlos Giannoulidis.

Fotos 2 i 3: obres del nou museu (Anna Karla)

Foto 4: professor Pandermalis (Anna Karla)