Si existeix una institució el perfil de la qual s’hagi obviat durant el passat Consell europeu dels dies 21 i 22 de juny, aquesta és el Parlament Europeu. Al Consell, els governants dels Estats membres començaren, cercant l’eficàcia, negociacions compromeses per aconseguir un acord amb què desbloquejar la redacció d’un nou tractat europu sobre la base de la fallida Constitució, sense conferir-li cap protagonisme l’únic cos comunitari triat per sufragi directe i universal: l’Eurocàmera.

Per tal de poder desenvolupar el proper 23 de juliol la Conferència Intergovernamental (CIG) que consolidi un texte definitiu per a un nou tractat, cal com a mínim un dictamen favorable per part de la comissió d’assumptes constitucionals de l’Eurocàmera, i és això el que els federalistes del Partit Radical Italià han tractat de retardar sense èxit les darreres 48 hores.

A través del seu representant en la comissió d’assumptes constitucionals –Marco Cappato- els radicals italians van proposar de retardar el calendari de la CIG ajornant fins el setembre l’emissió d’un dictamen favorable per part de l’Europarlament. Això hagués proveït “el procés de revisió dels tractats de prou transparència i d’un necessari caràcter democràtic”, en paraules de l’opinió minoritària, i de no poca consideració a nivell mediàtic per l’Assemblea comunitària, tot i el risc de presentar-la com el nou antagonista contra el desenvolupament del nou tractat.

No obstant, en la comissió d’assumptes constitucionals 18 vots contra 5 inclinaren dimarts passat la balança cap a un dictamen favorable, amb matissos però. L’Eurocàmera expressarà avui la seva “preocupació” de que els Estats “puguin aixoplugar-se sota l’excepció de l’aplicació al seu territori de la Carta Europea de Drets Fonamentals”, referint-se al Regne Unit i a Ploònia, sense tenir en compte la seva insatisfacció davant la supressió de la menció a l’himne i la bandera comunitaris en el futur tractat.