“La utilització de joguines sexuals pot insensibilitzar les dones dels vertaders penis?” Descoverta en la revista americana Esquire, cal comentar aquesta pregunta metafísica d’un lector masculí espantat, sobretot, quan se sap que les europees són cada vegada més fans dels aparells eròtics. Segons una enquesta recent, més de la meitat de les islandeses, sueques i britàniques tindrien un amic elèctric; el sud resta encara pudorós i es conforma amb els sobris rosaris. Però les invasions bàrbares del cavaller Godemiché i dels seus socis certament han començat.

Del Vilain Petit Canard al mític Jack the Rabbit, passant per l’irresistiblement a la moda iGasm, els instruments classificats X han abandonat les botigues especialitzades per dirigir la punta de la seva vibrant anatomia sobre els neons dels grans magatzems del continent, direcció a les taules dels aparadors o les bosses de les amazones urbanes. Ja s’han acabat les foscos sex shops de Pigalle, les aficionades poden, per exemple, aconseguir el seu vibrador o dildo preferit en la botiga Ann Summers de l’aeroport de Londres-Luton abans d’enlairar-se literalment.

Una altra petita revolució: l’èxit creixent de reunions “Tuppergod” calcades del model de les honestes reunions de mestresses dels anys 50, on una hostessa plena de recursos fa descobrir (i provar) les darreres picardioses novetats a domicili. Una fórmula de convivència i, a més, rentable per a les organitzadores. El senyor Tupperware tornaria ara de la seva tomba? Pressentint massa ràpidament el bon filó, el gegant alemany dels “god”, la cadena Beate Uhse, és obligada a pagar 50.000 euros, per danys i perjudicis, a dos infeliços jugadors de futbol de l’equip nacional teutó: aquesta societat havia comercialitzat un model de vibrador finament adornat amb les seves incials, en el Mundial 2006. La història no diu si les dones l’han apreciat.