A l’Alexandre Furman, de 44 anys, antiga estrella del ball i professor de dansa en l’escola coreogràfica de Minsk, li agradaria crear una nova companyia de dansa: un ballet independent. No obstant, després de sis anys de lluita contra l’administració bielorussa, no ha obtingut ni la més mínima autorització del règim de Minsk.

Res hi ha de políticament incorrecte, i menys encara de reivindicatiu en el comportament d’en Furman, però Alexander Lukachenko nega les virtuts de l’autorregulació de la vida social, política i econòmica. La societat ha de restar oprimida per l’aparell governamental. Associacions independents, actors civils o activitats econòmiques privades són, sovint, considerades iniciatives subversives.

Potser l’orientació cap a la dansa moderna és el que espanta les autoritats envers aquest projecte de ballet. De fet, les dos úniques companyies de dansa existents en l’actualitat són nacionals, i a més són de dansa clàssica.

La Natalie, l’esposa de l’Alexandre, és l’única dona encarregada d’organitzar grans projectes de ballet. L’any 2000 va fer, a l’Acadèmia de teatre bielorús, una adaptació de Macbeth amb una música i una coreografia molt originals. Un esdeveniment mereixedor de ser esmentat si pensem que les posades en escena presentades al país tenen una mitjana d’uns 15 anys d’edat. “El problema”, afirma la Natalie, “és, d’una part, trobar finançament, i de l’altra, un bon lloc per representar el ballet”. A Bielorúsia només existeixen dos escenaris, i acullen amb prioritat obres d’espectacles d’èxit consolidat.

La companyia dirigida per la Natalie la integren artistes independents i d’altres que ja hi han treballat i volen repetir. En aquests moments representen Don Juan, però l’Ópera està en obres, per la qual cosa hi ha encara menys localitats disponibles. Els ballarins professionals, que han estudiat durant anys i han participat en formacions de ballet de l’estranger, es veuen ara obligats a assajar a escoles de primària després de les hores de classe.

La situació del seu home és incomprensible. Degut a un decret presidencial del 2005, li és impossible aconseguir diners de patrocinadors privats. Existeixen nombroses clàusules jurídiques per desanimar tota temptativa en aquest sentit. La consellera cultural de l’ambaixada de França a Minsk, que desitja mantenir la companyia naixent d’en Fulman comprant roba, ha vist les seves operacions bancàries anul·lades perquè l’ambaixada no l’ha considerada resident a Bielorússia. El més simple hagués estat donar els diners en efectiu… però avui dia qui s’ho pot permetre?

Fotos: Jef Bonifacino