Durant la construcció o renovació d’un edifici, sigui quin sigui el seu tamany, es contamina molt. A mode d’exemple: el 25% dels gasos del sector de la construcció augmenten l’efecte hivernacle. Pel que fa al consum d’energia, la situació no és molt diferent. “La contribució del sector de la construcció representa el 45% del consum d’energia a França”, explica Christophe Bombled, membre de l’associació Les Amis de l’EcoZAC.

Els particulars no queden al marge. El consum diari d’aigua per persona ha passat de 7 a 150 litres en un segle, mentre la massa d’escombraries domèstiques arriba als 25 milions de tones l’any. Tot això, sense oblidar el problema que comporta per a la salut: la qualitat de l’aire, el problema de l’amiant, els compostos volàtils en les pintures, monòxid de carboni, que causa 200 morts només a França cada any.

Els europeus, però, sembla que s’han adonat de la mida del problema. Ho demostra un estudi francès de l’institut Louise Harris, encarregat per l’Agència per al Desenvolupament i la Gestió de l’Energia (ADEME), fet públic el juny del 2004. Segons el sondeig, el 98% dels enquestats defensa el desenvolupament d’energies renovables. Per al 80% d’ells, es tracta de les energies del futur.

Els poders públics també han pres mesures en l’assumpte a través de dos recentes projectes de llei: el plan Climat 2004 i la llei sobre l’Orientació de l’Energia. L’objetiu, entre altres, era el d’abaixar el consum d’energia un 50% d’aquí al 2008.

Triar materials sans

La tendència actual és el canvi de comportament. S’ha tornat necessari construir o renovar cases que regulin millor el seu propi consum d’energia i desprenguin menys gasos contaminants a l’atmosfera. La norma HQE, sobre l’alta qualitat del medi ambient sorgeix com a referència.

La casa ecològica pot anar des de la tria d’una energia pròpia per a la calefacció o l’electricitat (eòliques, bombes de calor, solar, tèrmica o fotovoltàica), passant per mitjans de control de l’aigua (equips de baix consum, recuperació d’aigua de pluja), fins la tria de materials considerats sans com la fusta per a les parets o el cànem per a l’aïllament. En aquest cas cal diferenciar els materials ‘naturals’ i els ‘sans’: l’amiant és un de natural però és lluny de ser sa’, afirma la Federació Francesa de la Construcció (FFB).

La casa raonada se la considera ‘passiva’, també passa per l’arquitectura, en particular per la bioclimàtica. Segons aquesta escola energètica alemana, un edifici amb un consum energètico molt fluix (inferior a 15kWh/m2 l’any), pot oferir cada any una temperatura ambient agradable sense l’aplicació convencional de la calefacció.

Rentable a llarg termini

Tot té un cost. És inversió a llarg termini en dos passos. D’una banda, la part de la construcció “biològica”, que és poc rentable perquè necessita materials cars. De l’altra, la part ‘passiva’, que és molt rentable. Ens estalvien les instal·lacions de calefacció, que és una de les parts més complicades en la construcció d’una casa clàssica.

Segons Quentin Goulard, arquitecte especialista en construcció de cases ecològiques, la “casa verda” és rentable a llarg termini. “Si una casa ‘bio’ té un cost de construcció al voltant d’un 30% més car que el d’una casa clàssica, el de la casa ‘passiva’ és encara un 10% ó 15% més alt”, explica. No obstant, gràcies a la reducció del consum energètic “la casa passiva es rentabilitza al cap d’uns 5 o 10 anys”, explica.

En resum, existeixen elements per a que la casa ecològica es converteixi en norma. Danesos i alemanys s’adelanten: van reduir el seu consum d’energia a 15 kWh/m². L’objectiu a França és baixar-lo a 50 kWh/m², davant els 90 actuals, d’aquí a 5 anys.

L’Europa dels ‘Eco-barris’

De 1994 a 2004, la campanya europea de les Ciutats durables va generar una pluja d’experiències pilot.

A Friburg, Alemanya, el projecte va derivar en el model de la ‘ciutat-jardí’, creat a la Gran Bretanya a finals del segle XIX, durant la Revolució Industrial. És un projecte urbà que associa vivendes socials, parcs, i actuacions paisatgístiques. Els barris de Vauban i de Riesenfeld, que reagrupen 15.000 habitants, a 4 km del centre de la ciutat de Fribourg, van nàixer sobre les bases següents: hàbitats de baix consum, recuperació de l’aigua de pluja, i prioritat absoluta per als transports públics, els vianants i els ciclistes. Tots els edificis tenen un consum baix perquè l’aïllament i la ventilació de les vivendes permeten baixar considerablement el consum d’energia. Molts edificis combinen captadors solars fotovoltaics i tèrmics.

A la Gran Bretanya, Beddington Zero Energy Development (BedZED) és la primera localitat ‘energia zero’. Inaugurat el 2002, BedZED es troba a vint minuts en tren cap al sud de Londres. Està dotat amb un dispositiu enginyós, reunit al voltant d’un intercanviador, l’aire viciat que s’escapa cedeix la seva calor a l’aire fresc que hi penetra. L’arquitecte Bill Dunster, disenyador d’aquest projecte pilot, va voler reconstituir la ‘ciutat-jardí’ tradicional anglesa, densificant en la mesura del possible l’espai urbanitzat. D’altra banda, la meitat de les vivendes es reserven a la Fundació Peabody per a famílies amb rendes baixes. BedZED utilitza materials naturals i renovables, així com reciclables (fusta, totxos o estructures metàl·liques), disponibles en un radi de 50 km a la rodona, per afavorir així l’economia regional i limitar els transports. Gordon Brown, el primer ministre britànic, va anunciar un projecte de cinc ‘eco-ciutats’ a diferents parts d’Anglaterra.

A Barcelona, la rehabilitació del barrio de Poblenou es basa en la creació de carrers per a vianants, la col·locació de nous espais alliberats de cotxes i la reorganització de les activitats. Aquesta darrera es deu a les peticions dels habitants. D’aquesta manera s’han creat zones habitables, combinant comoditat de vivenda, activitat professional i marc lliure de vida. Al voltant de 4.600 vivendes situades de manera clandestina a zones industrials, han estat reconegudes i la seva rehabilitació permetrà reintegrar aquesta part marginada de la ciutat.