Ars Electronica: quan la ‘Second Life’ esdevé la primera

Conferències, taules rodones, instal·lacions interactives, simulacions en 3D. Això i molt més és el que ofereix l’Ars Electronica Festival, una de les més importants manifestacions sobre art electrònic que se celebrarà a Linz. Quan es va inaugurar la primera edició, el ja llunyà 1979, a la ciutat austríaca no hi havia ni Internet, ni ordinadors, i pocs eren veritablement els que es pensaven que la tecnologia acabaria influint tant en la cultura actual. Linz era una ciutat contaminada, que basava la seva economia en la indústria siderúrgica i acerera molt més que en la cultura. I ara, 28 anys després, s’ha convertit en una cita imperdonable no només per als entusiastes de l’art digital sinó també per a filòsofs, juristes i lliurepensadors de tota Europa que volen apropar-se a temes que es troben més enllà de la tecnologia. I Linz és una alegre ciutat capaç d’atraure empresaris i turistes.

Crowd (Foto: © ENESS/ www.aec.at)

A la recerca de la privacitat en la Xarxa

“La fira per a la ciutat s’ha tornat un esdeveniment simbòlic: representa les ganes de canviar, la cerca d’una nova identitat darrere dels núvols tòxics de les fàbriques”, afirma Gerfried Stocker, director d’aquesta edició. Ars Electronica 2007 proposa un tema actual, ambiciós i estimulant que ha inspirat narracions fanta-científiques a plomes fosques com les d’Isaac Asimov i Philip Dick i altres socialment compromeses com George Orwell o Ray Bradbury. “En una societat que avança a un ritme frenètic –explica Stocker- és responsabilitat nostra perquè així ens ho demanen, parar-nos i reflexionar. El nostre objectiu és impulsar els governants europeus a difondre el dret a la privacitat de la ciutadania. Internet és un vector cultural genial però sovint rere allò que sembla un instrument dirigit a satisfer les necessitats dels usuaris finals s’amaguen els interesos comercials de les multinacionals”.

Un programa per a tots els gustos…

El calendari del festival està ple d’esdeveniments. Entre ells, nombroses conferències dedicades a la relació entre els mitjans de comunicació, el progrés i la democràcia; exhibicions de dissenys, presentacions interactives d’óperes; i taules rodones que reuniran a una bona part dels més de 500 artistes convidats. Un dels actes més esperats és una iniciativa sense precedents i que succeeix a Marienstrasse, un carrer cèntric que abans estava sempre ple de gent però ara, després de la construcció d’un centre comercial a prop, ha quedat despoblat dels negocis que l’omplien. Durant una setmana es convertirà de nou en allò que va ser durant un temps gràcies a la comunitat virtual de Second Life. El carrer es guarnirà imitant el seu doble virtual per un taller que invertirà les relacions tradicionals entre la primera i la segona vida, i que no podrà amagar una miqueta d’ironia contra els extremistes tecnològics que sovint arriben a oblidar que el món real és aquell que es toca amb les mans i no aquell dels píxels i cristalls líquids.

(Foto: Pascal Maresch/www.aec.at)

…i cada vegada més internacional

Per primer cop estarà oberta una sucursal del Festival a Viena i serà inaugurada una nova secció aKiev (Ucraïna); el motiu és el Premi de l’Animació del Festival, una cita dedicada a l’animació digital amb un programa expressament dedicat als menors de 20 anys. Enguany, a més, al Festival de Linz participaran artistes de l’Extrem Orient. “Hem volgut incorporar una sensació de més obertura” explica Gerfried Stocker. “Per a aconseguir el nostre objectiu d’introduir en les creacions europees els elements que venen de la resta del món és necessari tenir punts d’unió”.

Tot i tenir 28 anys, la cita austríaca segueix creixent sense aturar-se. Aquesta edició ha sol·licitat el finançament de Microsoft, el logo del qual figura entre els principals patrocinadors del festival. Pensat així, la seva implicació en el tema de la privacitat sembla una mica irònic. “Ens patrocinen, però sense influenciar-nos”, sentencia Stocker. “Si ens allunyem de la confrontació amb els grans actors, no cambiarà mai res. És necessari tenir la valentia d’obrir un diàleg amb ells, reconeixent la seva rellevància però tractant de mantenir una apropament proactiu i crític”.