Recordeu Julia Roberts fent de Maggie a “Novia a la fuga”? I la mirada incrèdula del promès mentre veu com ella marxa de l’altar? Però com a mínim ella es presentava als seus casaments. A diferència de les que a Espanya van crear la imatge del nuvi “compuesto y sin novia”, la viva representació de la desil·lusió.

Els italians prefereixen dir que ci ha tirato il pacco o ci ha tirato un bidone (“ha deixat tirat el paquet”); com qui es desprèn d’un objecte pesat, que fa mandra carregar. Els portuguesos, no obstant, el que donen és una tapadera: deu uma tampa. Mentre, els francesos prefereixen els animals que els objectes: il m’a posé un lapin, diuen (“m’ha donat un conill”. Una expressió que potser es remunta al segle XVI, quan a França s’enviava un pollastre (eventualment un conill) a la persona amb la que es tenia una cita que no s’anava a poder respectar.

Als Països Baixos, el que diuen és Zijn kat sturen (“enviar un gat”). A Anglaterra s’acostuma a “posar algú al lloc” to stand someone. A Alemanya i Àustria, els infeliços esperen wie bestellt und nicht abgeholt, “com un paquet abandonat”. I si s’espera molt de temps acaba semblant un “gosset embaucat” (ein begossener Pudel). Els més desafortunats poden esperar fins “tornar-se negres” (warten bis er schwarz wird) o, com diuen els italians, fino a fare la muffa (fins criar fongs). Abwarten und Tee trinken (“Espera assegut i serveix-te té”), conclouen els alemanys.