L’ambaixador suís a la UE, Bernhard Marfurt, representa a Suïssa a l’hora de dur a terme les negociacions amb les institucions europees a Brussel·les, i considera que la relació existent entre ambdues és recíproca i molt productiva, fins i tot tenint en compte la seva principal diferència: el seu sistema polític.

A què creu que es va deure el No a l’adhesió a l’Espai Econòmic Europeu l’any 1992?

A vàries raons, però la més important de totes és que aquesta adhesió hauria afectat seriosament al nostre sistema polític; es que en el mercat interior comunitari hi ha camps en que les decisions són preses per Brussel·les, mentre que a Suïssa el sistema polític preveu que la darrera paraula la tingui el poble, ja que disposem de la fórmula del referèndum (molt utilitzada en aquest país). Es poden arribar a convocar fins a quatre referèndums l’any. Seguir el desenvolupament de l’Espai Econòmic Europeu significaria canviar això i desprendre’s de certes competències que posarien fora de joc al sistema polític suís. En aquests moments, els acords bilaterals ens permeten gaudir de més llibertat.

Si Suïssa formés part de la UE, perdria la seva neutralitat?

No. Hi ha altres estats de la UE que es consideren neutrals en alguns aspectes. Àustria n’és un exemple. Això no significa que no siguem solidaris amb la resta d’Estats, només que el límit arribaria a la cooperació militar. Crec que en l’actualitat no hi ha res en els tractats europeus que obligui un Estat a abandonar la seva neutralitat.

Què diria a tots aquells que pensen que Suïssa és un paradís fiscal per als europeus rics que no volen pagar impostos en els seus Estats?

Diria que Suïssa té, tradicionalment, una taxa d’impostos molt baixa i que a Suïssa és el poble el qui decideix la taxa que ha de pagar. Si un cantó vol augmentar els seus impostos s’ha de fer un referèndum i el poble decideix. Es tracta d’un control polític molt eficaç per tal d’evitar que els impostos pugin massa. Sé que en comparació amb alguns Estats de la Unió aquestes taxes són molt baixes, però son legítimes. Estem en el nostre dret d’organitzar el nostre sistema fiscal com vulguem. A més a més, hi ha països de la Unió Europea, com és el cas del Regne Unit, on es produeixen acords particulars dissenyats per a fer més atractiva la possibilitat d’anar a treballar a aquests països. Així que no som els únics que tenim acords atractius per tal d’atraure persones que guanyen molts diners.

Aleshores, podem dir que sí que és cert que Suïssa és un paradís fiscal?

Tot depèn del que vostè entengui per paradís fiscal. A Suïssa, tothom paga els seus impostos, però és cert que hi ha acords particulars per a persones que no realitzen una activitat professional a Suïssa, com per exemple, el cantant francès Johnny Halliday. Tanmateix, el nombre de persones que mantenen aquest acord és d’unes 3.500 persones. No és tracta d’una xifra rellevant.

Són nacionalistes els suïssos?

Em sorprèn aquesta pregunta, especialment si és té en compte que a Suïssa hi ha aproximadament un 21% de població estrangera. A Europa és la taxa més elevada després de la de Luxemburg. Per tant, jo no veig que puguem ser considerats xenòfobs, la pràctica demostra el contrari. Per descomptat que estem orgullosos de la nostra nació, de la nostra pàtria. Si Suïssa té un equip de futbol, recolzarem sempre una victòria suïssa, però no crec que això sigui una prova d’un nacionalisme exagerat que tingui un paper rellevant en les nostres relacions amb la UE. Crec que és més la tradició de la democràcia directa el que ens distingeix de la causa principal de que no siguem membre de la Unió Europea.