Els joves europeus han trobat una nova motivació per a viatjar. Els festivals de música, que durant l’estiu proliferen a Espanya com els xampinyons a la tardor, ofereixen als veïns del nord una fórmula irresistible: turisme, música i sol. El Summercase, un festival amb només dos anys de vida, ofereix la combinació perfecta celebrant a Madrid i a Barcelona 25 concerts simultanis que es repetiran al dia següent a l’altra ciutat. Els grups es desplacen d’una ciutat a l’altra en vols xàrter i els escenaris del festival es denominen “Terminals”, com en un aeròdrom. Anglesos, alemanys o suecs, els quals planegen les seves vacances en funció de l’esdeveniment musical més atractiu o del concert del seu grup preferit, aterren en aquestes terminals com més els hi convingui.

Entre insòlits i freaks

Insòlita és la història d’Alex i Sveim, dos noruecs de 24 anys, nascuts a Tonsberg (la ciutat més antiga de Noruega) els quals, després d’uns anys, decideixen retrobar-se al Summercase amb Giovanni Azurri (un italià que mai va viure a Itàlia) i amb John Boy, de nacionalitat “europeu”, com afirma ell mateix. Els quatre van viure junts a Escòcia, però feia més de dos anys que no es veien. Van quedar a Amsterdam, i des d’allà van agafar un tren que va atravessar mitja Europa i els va dur a Madrid. Ara bé, el que havia de ser una setmana de concerts i reencontre va acabar d’una manera molt diferent. El primer dia van intentar entrar al recinte del festival amb ampolles d’alcohol, però un agent de seguretat se’n va adonar, les va buidar i va tallar els seus braçalets d’accés. “Em van agafar pel coll”, comenta John pacíficament però sense parar d’agitar la seva bandera escocesa. “No ens van deixar entrar perquè anàvem beguts”, continua Alex. És clar que havíem begut; és un festival! Hem viatjat desde Noruega, hem pagat 115 euros per cada entrada i no podem ni entrar, ens encanta Espanya”.

Dos festivals alhora

Entre Madrid i Barcelona, la capital catalana va concentrar un major nombre d’europeus, ja que la platja té un atractiu més gran. Això sí, amb grups com The Chemical Brothers, Bloc Party o LCD Soundsystem l’èxit està assegurat encara que el festival se celebri al desert. Stephan Cole també es troba amb problemes. Té dificultats per entendre’s a la barra. No parla espanyol i el volum de la música impedeix al cambrer escoltar el que diu: “Vodka-lemon” pronunciat amb accent irlandès. L’ajudo i pregunto pels preus de les consumicions. En la seva opinió, les begudes són barates a l’interior del festival. La cervesa o l’ampolla d’aigua costen 3 euros, mentre que, segons l’Stephan, a Irlanda una cervesa com aquesta costaria 5 euros. Tanmateix, Irene Andreova, ucraïnesa de 26 anys, que porta una perruca de color rosa, està indignada pel preu de l’aigua, i s’enfada tant que dóna mitja volta i amb prou feines s’atura per a contestar més preguntes. Es dirigeix al ‘punt d’aigua’, on l’organització a col·locat un sortidor d’accés al públic.

L’Stephan i la seva xicota, residents a Belfast, van escollir Madrid en lloc de Barcelona. “La meva germana viu a Estepona (prop de Màlaga) amb el seu xicot, així que he aprofitat per a passar-me per Madrid, ballar com un boig durant dos dies, i després baixar al sud d’Espanya per a passar uns dies a la platja”.

Mercat Únic Europeu de la Música

Una de les organitzadores del festival, declarava a Radio 3 (emissora estatal espanyola de música alternativa) que “els festivals espanyols no suposen una competència per al Summercase. La vertadera competència es troba en altres festivals europeus i els problemes sorgeixen a l’hora de poder aconseguir grups millors”. És a dir, que existeix un mercat europeu de festivals de música. Aquest mateix cap de setmana se celebraven el Festival de Marsella, o el Trafficfestival de Torí, per citar només alguns exemples.