«Ultratge a la família reial». A Espanya el delicte de lesa majestat pot seguir sortint car. El setmanari satíric El Jueves, que va publicar la setmana passada una il·lustració a la coberta amb Felipe i Letizia en plena activitat sexual, ho està patint en aquests moments. Pensada per criticar la política de natalitat del govern de Zapatero, qui recentement ha posat una prima de 2.500 euros per cada nou nat, aquesta caricatura podrà sortir cara al dibuixant i el guionista: fins a dos anys de presó.

Com ho porta?

Bé! Tot està sent molt divertit. Mai ens havien fet una cosa semblant; bé, una vegada, fa 28 anys. Just després de morir Franco, quan Espanye estava encara en plena transició. Ara estem en democràcia, i segrestar la publicació, com ho ha ordenat el jutge, és una decisió desmesurada i grotesca.

Molts també la troben inútil…

Em sembla que el jutge no coneix gaire bé el funcionament dels mitjans de comunicació d’avui dia. Sinó hauria d’haver segrestat totes les publicacions que han reproduït la caricatura en les seves pàgines, sense comptar els llocs d’Internet. Ell va clausurar la nostra pàgina, mentre centes d’altres pàgines web publicaven alhora la caricatura. No només la seva decisió és inútil, també contraproduent: milions de persones coneixen la caricatura avui. Per què perden els jutges el temps amb nosaltres? Haurien d’ocupar-se de perseguir el terrorisme!

Podem parlar d’una tornada al franquisme?

Aquest assumpte em torna mals records… Als anys 70, vaig llençar les revistes El papus i Barrabás, equivalents a l’Hara-kiri d’avui. Vaig ser citat a 66 procesos legals. Pretenien fer-me passar per senil, o que no era apte per a exercir la meva professió i així allunyar-me d’ella! Vaig haver de viure quatre mesos fora de casa i em va anar de poc a l’hora d’escapar d’un atemptat contra mi. Ara bé, aquelles eren les normes d’aleshores, en aquells anys d’ombra. Ara no són aquells temps, però encara em pessigo per creure que som al 2007!

Com heu organitzat la vostra defensa?

A en Manel Fontdevila (guionista) i en Guillermo (dibuixant), se’ls acusa d’injúria a la Corona. Nosaltres volem simplement demostrar que treballem amb l’esperit «animus iocandi» i no «injuriandi». El nostre emblema és un bufó, i aquest és el nostre paper. A més, la família reial no es troba en l’origen de la demanda: segur que qui hi és darrera és algun dels seus secretaris o consellers. El Rei assegura llegir-nos en vacances, i altres membres de la Casa Reial fins i tot ens demanen caricatures! Comptem també amb els nostres lectors, que ens envien centes de cartes de suport, i sobre l’opinió pública cal dir que El jueves existeix després de 30 anys, és la vuitena publicació del país. Nosaltres no pararem per això.

Però no correréu el risc d’autocensurar-vos a partir d’ara? De moment, els telediaris emeten la imatge de la caricatura distorisonada…

Que la família reial s’ha convertit en un tabú? D’acord, aleshores nosaltres ens dedicarem més a ella. Aquesta setmana, la nostra portada representa el príncep Felip com una abella que toca la flor Letizia: així és com es reprodueixen els reis!

[NDR: La fiscalia manté l’acusació contra els autors de la caricatura sobre el Príncep Felip i la seva dona en ple acte sexual, però ha rebaixat la petició. Ja no demana presó sinó una sanció pecuniària].