Suïssa és un membre passiu de la Unió Europea

“Suïssa és un membre passiu de la Unió Europea”. Aquesta és una de les contundents afirmacions que formen part de la carta de presentació del Nou Moviment Europeu Suís (NOMES) i que podem trobar a la seva web, que intenta fer-nos entendre –paradoxes de la vida- que el país helvètic és quelcom com “el parent pobre d’Europa”. Fent servir un llenguatge més proper al d’un manual d’estratègia empresarial que al d’un tractat ideològic, aquesta institució amb seu a Berna des del 1998 explica els motius pels quals Suïssa hauria d’unir-se al club comunitari. “Per a defensar eficaçment els interessos i la sobirania de Suïssa” subratllen amb vehemència “el nostre país a de pertànyer a la UE. No és possible que ens haguem d’adaptar a totes les decisions comunitàries sense poder formar part del procés de decisió.”

El suís Nicolas Rion, de 27 anys, secretari general del NOMES, ens explica el grau d’europeisme dels suïssos, “sorprès” afirma “que el país hagi realitzat un procés d’integració històric internament [Suïssa és un país confederat] però no sigui capaç d’afegir-hi un pis més en la construcció del federalisme”.

És Suïssa un membre comunitari de segona classe?

Sí. Suïssa, per exemple, homologa la mobilitat al seu territori amb el Tractat de Schengen, i en la pràctica fa allò que jo anomeno alineament autònom –una mena de tallar/pegar legislatiu– per a fer compatible el país amb allò que s’adopta a nivell comunitari i evitar al màxim situacions discriminatòries. Fins i tot contribuïm amb les agències europees, com la de medi ambient, o al creixement dels 12 nous països membres amb una quantitat de 625.000 euros! Per contra, no tenim representants escollits democràticament a l’Eurocambra, ni participem en el Consell Europeu de ministres, ni obtenim cap benefici de les rebaixes en les tarifes de telefonia mòbil forçades per la UE.

Quants suïssos es manifesten a favor de la entrada de ple dret del seu país a la UE?

Tot i la tradició helvètica en relació a la democràcia directa, aquesta qüestió no ha estat mai sotmesa a votació popular. El 2001, el NOMES va fer una consulta i va obtenir com a resposta un rebuig del 70% a l’entrada de Suïssa a la UE. Crec que actualment hi ha un terç dels suïssos que en són molt a favor, un terç molt en contra, i un terç que dubta i que ha de triar entre un dels dos, fent que el país es polaritzi.

Quins interessos té suïssa per a unir-se a la UE?

Suïssa és una illa de preus alts que podríem combatre dins la UE perquè ens veuríem obligats a fer algunes reformes: el nostre mercat està molt protegit. D’altra banda, hem de decidir conjuntament en molts altres temes, i sobretot en el fiscal. La UE ens pressiona molt per a que canviem la nostra fiscalitat i estaria bé que Suïssa participés en les decisions comunitàries sobre política fiscal.

Quins avantatges obtindria la UE?

En primer lloc seríem un contribuent net en el seu pressupost econòmic. El segon és que aportaríem les nostres competències i experiències a l’hora d’organitzar un estat multicultural i plurilingüe. Suïssa és com una Europa en miniatura.

I no creu que, per a molts adinerats europeus, seria més fàcil evadir impostos gràcies a la opacitat dels bancs suïssos?

No ho crec pas, perquè a Suïssa hi ha un mecanisme per a ajustar aquests comportaments: un sistema de retenció de la font per al capital ingressat en comptes suïssos. M’explico: quan alguna persona estrangera ingressa una quantitat en un compte suís, l’entitat bancària reté un 20% dels interessos generats per aquest capital, i després ho liquida amb la hisenda pública del país d’origen del client. El 2011, el tipus d’interès arribarà al 35%.

En l’actualitat, quina és la polèmica principal entre Suïssa i la UE?

La fiscalitat, sens dubte. Alguns cantons suïssos apliquen uns impostos a les empreses que varien segons si els beneficis han estat generats a Suïssa o a fora, i això crea una distorsió de la competència que no es veu amb bons ulls des de Brussel·les, que ens observa como si fos un passatger clandestí que desitja reservar-se un lloc privilegiat dins del club. Una solució per a que Suïssa no perdi l’honor davant la UE seria que substituís el sistema actual per un altre de tipus impositiu únic inferior a l’actual.

És nacionalista el poble suís?

Suïssa no és una nació com l’entenen els francesos –un estat nació- sinó una Willesnation, és a dir, una nació sorgida de la voluntat de moltes comunitats, en el nostre cas dels cantons. És cert, però, el replegament del país sobre sí mateix, tradició que prové del segle XV quan el sant Nicolau de Flüe evità la guerra civil entre els confederats recomanant-los que no es preocupessin pels problemes dels altres. Tanmateix, és un sentiment cíclic. Hi ha èpoques en les quals ens autoflagelem i altes en les quals ens sentim orgullosos.