Escultures, recorregut per Europa

Rolling Horse in Berlin (Foto: Lam Thuy Vo)

Berlín: el cavall-gronxador

A la Plaça d’Europa, davant l’estació central de Berlín, resta d’empeus un impetuós cavall, anomenat “Rolling Horse”, de l’escultor alemany Jürgen Goertz. S’assembla a un cavall-gronxador amb un arc metàl·lic, aturat en un gest com si anès a gronxar-se excessivament cap a un costat i començar a rodar en aquella direcció. Al maig del 2007 fou inaugurada l’obra artística, mig cavall i mig roda de tren, i ara observa atentament amb els seus ulls blaus d’acer als viatgers de tren que per allà passen.

L’escultura encarregada per Deutsche Bahn (empresa pública ferroviària alemanya) no ha propiciat aplaudiments ensordidors. L’Associació d’Artistes d’Arts Plàstiques Berlinesa (BBK) ja estava indignada una setmana abans de la seva inauguració degut a la “provincialitat” de l’escultura, dient que el cavall maltracta l’espai públic.

Müllmänner in Barcelona (Foto: Kodakhrome)

Homes brossa a Barcelona

La Plaça Reial de Barcelona es va guarnir enguany amb mil homes brossa, com se’ls anomena, fets de desfets quotidians. Entre ells està també una pila de brossa més gran, el Ford Galaxy Man, una escultura construïda amb trossos d’un antic Ford Galaxy. “Són els nòmades incansables dels nostres temps, ambaixadors que ens recorden els problemes globals”, diu l’autor de l’obra HA Schult sobre el seu exèrcit de desfets. Aquesta escultura ja ha estat exhibida davant les piràmides egípcies, a la Plaça Roja de Moscou, a la Grande Place de Brussel·les, a la Piazza del Popolo a Roma, a la Plaza Roncalli enforont la catedral de Colonia i davant de la Gran Muralla xinesa.

Les figures dels homes brossa d’un metre vuitanta i 6.000 euros viatgen a Nova York després de la seva curta estada a Barcelona, i al 2008 aniran a l’Antàrtica, on romandran impertorbables en la mateixa posició, afrontant el vent i el clima àrtics, sempre a la vora del gran home brossa.

La Guàrdia Londinenca de Gormley

(Foto: David Tett/www.davidtett.com)

(Foto: David Tett/ www.davidtett.com)

Des d’aquest maig es poden observar a la vora del Tàmesis 31 figures humanes a escala real: els soldadets de plom fosos en bronze de l’artista britànic Anthony Gormley. Des del Pont de Waterloo gairebé es poden tocar mentre que amb prou feines s’intueixen des de dalt de l’edifici de Shell.

Bronzewächter (Foto: David Tett)Repartits en l’horitzó, els petits homes representen la sempre creixent població urbana. Potser l’exposició de soldats de la guàrdia de bronze contribueix a posar el seu creador en el punt de mira públic: actualment exposa les seves obres en la propera Hayward Gallery sota el títol “Blind Light” (Llum cega).

Als habitants de Londres no semblen molestar-los gaire les estàtues de Gormley. No obstant, a Scotland Yard si els hi han suposat maldecaps. No tots els londinencs “reconeixen” la creació artística de Gormley, i alguns han considerat histèric el servei d’emergència policial per a avisar sobre tentatives de suicidi. Afortunadament per als nerviosos policies, les estàtues de bronze, juntament amb l’exposició, deixaran Londres el 19 d’agost per cercar nous horitzons.

(Foto: Lam Thuy Vo)

Praga cap per avall

David Cerny, Enfant Terrible de la República Txeca, és capaç de provocar tant somriures com cabrejos amb les seves obres. Bé siguin els grans Bebès que escalen la torre de la televisió de Praga en direcció al cel, o un tanc pintat de rosa, o un cavall que penja del seu cap i sobre el qual un genet dominant tracta de posicionar-se; és clar que és complicat decidir quina obra d’en Cerny és la més provocativa.

El més sorprenent és que fins fa poc les seves obres no havien indignat massa al públic, ans al contrari. L’ajuntament de la ciutat va donar suport a l’artista fins i tot en el seu projecte d’integrar les seves accions artístiques ‘guerrilleres’ de manera permanent en l’espai de la capital txeca. Així, l’any 1991, en una acció nocturna, Cerny pintà de rosa un monument a un Panzer soviètic, per a mostrar com opresors als alliberadors de la República Txeca en la Segona Guerra Mundial. Quan l’exèrcit va intervenir tornant el tanc al color original, la ciutat va decidir amb la rapidesa del vent pintar-lo de nou de rosa.

Va ser només al 2002, quan Cerny va voler sobre l’escenari del teatre nacional a un home masturbant-se, que va acabar la diversió, i la ciutat li va retirar el suport financer.