Fins avui només sonaven dos noms per a ocupar el lloc de Putin: Dmitri Medvedev i Sergei Ivanov, ambdós viceprimers ministres. Medvedev era considerat en el Kremlin com “liberal”; l’altre és un conservador declarat. Ara bé, per a que les eleccions no es presentin avorrides, el Kremlin obre de tant en tant la seva capsa de sorpreses. A mitjans de juliol l’assessor presidencial Igor Shuvalov declarà a Washington que “`potser apareixien més de dos candidats, i que cal caldria estar preparats per a qualsevol sorpresa”. És possible que Putin no contempli la possibilitat de modificar la constitució per a presentarse a un tercer mandat, però quan nomenarà el cap del Kremlin el seu successor? El President es manifestarà sobre els candidats “quan aquests apareguin a les butlletes de votació”, afirmà Dmitri Peskov, portaveu de Putin.

El conservador Ivanov és el responsable del sector industrial i armamentístic. Acostuma a aparèixer en la televisió batejant vaixells o visitant fàbriques d’armament. En el Foro Econòmic Mundial, celebrat recentment a San Petersburg, els dos principals candidats van defensar els seus discursos. Ivanov asegurà que Rússia estarà el 2020 entre els cinc països més industrialitzats del món. Medvedev és reticent en aquest punt i va insistir en els “recursos humans”. Medvedev és partidari d’aplicar nous “programes nacionals” i de fomentar el desenvolupament de les grans ciutats del país. “Entre Rússia i Occident no existen diferèncias sustancials, només matissos”, segons Medvedev. no obstant, ni el més cautivador dels discursos ha canviat fins ara el fet que tots els possibles succesors semblin poca cosa a la vora de Vladimir Putin.

Misteriós atemptat contra la governadora

La llista de possibles candidats que tenen la simpatia del Kremlin és cada vegada més llarga. Ara sona amb força el nom de Vladimir Yakunin, president dels ferrocarrils russos; encara que Valentina Matviyenko, governadora de San Petersburg, també entrà en l’escenari electoral de forma inesperada. En realitat, el seu nom va ser per un trist motiu que el seu nom es va afegir a la vora dels altres. Fa poc, el servei secret frustrà un aparent atemtat contra la governadora. Alguns rumors apunten a una estratègia publicitària.

El propi Putin s’ha mostrat a favor d’allargar el mandat presidencial fins als set anys, i que, donat el cas, es designaria un governador per al càrrec. El diari rus Isvestya oferí els noms d’alguns candidats: Alexander Tkachev, governador de la regió de Krasnodar, al sud de Rússia, conegut pels seus atacs nacionalistes contra els treballadors armenis; Alexander Jloponin, governador de la regió siberiana de Krasnoyarsk i ex director del més gran consorci mundial dedicat a la producció de níquel, amb seu a Norilsk, al nord de Rússia.

Entre els possibles successors de Putin, els observadors assenyalen també el nom de Sergei Naryshkin. Aquest vicepresident gairebé no havia aparegut en públic fins ara. Naryshkin figura entre les “eminències grises” del govern. És autor, a més, de vàries reformes legislatives i el responsable de les relacions diplomàtiques amb les repúbliques de la CEI i la Unió Europea. Té 52 anys i formà part dels dirigents de la ciutat de San Petersburg; a principis dels noranta, treballà amb Putin a l’ajuntament de la ciutat del Neva.

El somni de Kasparov

Tampoc l’oposició ha trobat el candidat adequat: l’ex campió mundial d’escacs, Garry Kasparov, desitja integrar l’esquerra, els liberals i els nacionalistes en un mateix candidat. Només aquesta possiblitat els hi donaria garanties en unes eleccions democràtiques davant el “règim”. El nom del candidat de la coal·lició s’hauria d’escollir a principis de juliol en una conferència celebrada a Moscou, però no es van posar d’acord i cada partit presentarà un candidat.

El ventall d’aspirants demòcrates ho conformen a dia d’avui quatre candidats. L’ex primer ministre Mijail Kasianov i l’ex president del Banc Central Viktor Geraschenko desitgen presentar-se com a candidats pel partit L’Altra Rússia. Els dos manquen, això sí, de cert “component socialista”, necessari, segons Kasparov, per a obtenir un bon resultat a les presidencials.

També ha anunciat la seva candidatura, de manera sorprenent, un antic disident exiliat. L’escriptor Vladimir Bukovski va estar vuit anys a camps de reclusió degut al seu activisme contra el règim soviètic. Des del 1976 Bukovski, de 65 anys, resideix a Gran Bretanya. Aquest escriptor, que vol destapar “els crims del passat”, reconeix que té poques opcions.

Igual de sorprenent però més tràgica va ser la candidatura d’Alexander Donskoi, alcalde de la ciutat d’Arkhangelsk, al nord de Rússia. Sorprenent, perquè no pertany a cap partit, com Bukovsky; tràgica, perquè tan aviat com va presentar la candidatura va ser acusat de corrupció, arrestat i exhibit quasi nuu dins d’una gàbia per tota la ciutat: típic tractament a criminals en aquests llocs.

Egoismes

També el president del partit liberal Jabloko, Grigori Javlinski, vol sumar-se a la carrera electoral. Els rivals liberals de la Unió de Forces de Dreta el critiquen per acomodar-se a la política del Kremlin.

El Partit Comunista presenta de nou com a candidat el seu president Gennadi Ziuganov, qui va desestimar les ofertes per a unir-se a L’altra Rússia.

La manca d’unitat dels opositors a Putin resideix en els egoismes particulars. Hi ha molts líders però poca gent. Els observadors consideren que els tecnòcrates polítics del Kremlin podrien tenir part de culpa en aquesta divisió per haver captivat amb les seves ofertes una part de l’oposició.