No és una Malta del nord, encara

Antonio Guterres, l’alt comissionat per als refugiats de les NU i antic president de Portugal, ens recorda en un informe fet públic el 20 de juny del 2007, dia mundial del Refugiat, que per primera vegada en cinc anys, creix el nombre de refugiats al món. Els experts calculen que la quantitat de persones que buscaran asil a Europa es duplicarà fins als 40.000 el 2007. La guerra d’Iraq, que va començar el 2003, en té gran part de la culpa. La invasió duta a terme pels EUA i el consegüent conflicte entre sectors religiosos ha obligat uns quatre milions d’iraquians a fugir de casa seva. La meitat d’ells (1,8 milions) romanen desplaçats al seu país, mentre que una aparentment inevitable guerra civil amenaça de transformar la vida de molts més. 1,2 milions s’han traslladat a l’oest de l’Iraq, a tocar de Jordània i Síria.

Vols directes des d’un Iraq destrossat per la guerra, destí: una Suècia pacífica

El tercer gran grup de refugiats del món és ara el major grup de refugiats d’Europa, després que el continent sofrís un increment en l’èxode d’iraquians que demanaven asil entre 2005 i 2006. La Unió Europea està tornant a obrir la caixa de pandora pel que fa al tipus ‘comú’ de sistema d’asil que els 27 estats membres haurien de construir plegats. La idea és ben lluny d’aquella que en seria la idònia per a tots els que esperen trobar protecció a Europa. Alguns països situats a la frontera marítima del sud, com Malta, rebutgen l’admissió de pasteres plenes tant d’immigrants com de gent que demana asil. Les organitzacions humanitàries condemnen aquesta política que provoca naufragis més tràgics.

Des del desembre de 2005, els vols directes des de la ciutat d’Erbil, al nord d’Iraq, duen els iraquians que fugen buscant refugi a la Suècia liberal. El país, ja era el més popular d’Europa per als qui eren perseguits pel règim de Sadamm (1997-2003). Molts es beneficiaren de les seves generoses polítiques sobre integració i refugiats i d’altres arribaren per a unir-se a les seves famílies i trobar totes les comoditats dins les comunitats iraquianes que són ben establertes a Suècia, com a Södertälje, al sud de la capital, o Malmö, ciutat portuària del sud-oest. Després dels finlandesos, els iraquians constitueixen el segon gran grup d’estrangers procedents de diverses religions i grups ètnics.

Compartir la càrrega

La premsa europea acostuma a parlar del tema com d’un problema del sud d’Europa, això fa encara més preocupants les queixes del pacífic i generós nord. Estocolm tem que el nombre creixent d’iraquians refugiats (més de 18.000 a Suècia des del 2006, el grup més gran d’Europa) pugui ser una senyal de crisi. “No voleu tornar-vos la Malta del nord”, bromeja André Nilen, funcionari a l’Oficina d’Immigració Sueca. El febrer de 2007, Astrid Thors, ministre suec-finlandès d’immigració i afers europeus va demanar els països de la UE que compartissin la càrrega de Suècia. I ha obtingut els mateixos resultats que Malta pel que fa a aquest tema, després que el Comissionat de Justícia Europeu Franco Fattini parlés el 6 de juny del 2007.

Idear altres solucions

“No hem patit una guerra des de fa 200 anys”, declarà Nilen. “L’única experiència que tenim amb la guerra és haver rebut els que en fugen”. En concordança amb el seu caràcter, Suècia espera que es pugui idear quelcom que ajudi a trobar solucions que permetin seguir donant la benvinguda als refugiat iraquians. “Queixar-se a Brussel•les de la situació dels refugiats no és ni fructífer ni creatiu. Suècia vol solucionar el problema el més aviat possible, però també vol prendre la iniciativa.”

Les idees innovadores sobre on s’instal•len els refugiats a Suècia pot disminuir les peticions de recol·locar-los a fora. La concentració de famílies iraquianes a Sodertalje o Malmö sovint provoca massificacions i atur, dues de les principals raons per a que es vulgui reduir el nombre de refugiats o el nombre de beneficis. Mentrestant, hi ha qui creu que la llei hauria de limitar on poden viure els refugiats, per contra haurien de rebre més incentius: “Alguns estudis mostren que els refugiats de les guerres balcàniques que anaren a indrets més petits com Malmö van tenir més probabilitats de rebre bones oportunitats per a trobar una feina i per a escolaritzar els seus fills, explica en Nilen.

refugiat irakià(Foto: .ash/ Flickr)

Visió arran de terra: manifestacions contra el tancament de portes als iraquians.

Busquem la pau; No a la violència; Sí a l’amor foren els eslògans dels iraquians que viuen a Suècia i que protestaren en manifestacions pacífiques celebrades el 30 de juny a diverses ciutats, com per exemple a la segona ciutat del país, Gothenburg, i a Linkoping, al sud. Les protestes reclamant al govern suec que garantís més asils eren plenes d’un sentiment de frustració impulsat per les últimes declaracions del departament de migració suec, que deia que només es pot garantir l’asil dels iraquians del sud i el centre d’Iraq en cas que hi hagi amenaces concretes de violència.

“Si els cristians no es converteixen a l’Islam són obligats a abandonar el país”, declarava Suham Dawood, de l’església Assíria de l’Est al diari Östgöta Correspondenten. Hans Linde, diputat pel Partit d’Esquerra, va dir en el seu discurs a Gothenburg que la violència “ha assolit una magnitud que ens permet parlar de neteja ètnica. És tan gran que jo, com a suec, mai podria imaginar-m’ho”.

El govern insisteix en que no hi ha cap conflicte armat a l’Iraq. Però irònicament, el 13 de juliol el diari d’Estocolm Dagens Nyheter va publicar que el govern havia rebutjat enviar els seus membres a Bagdad per a fer un informe sobre la situació perquè no podia garantir-ne la seguretat. L’estudi es va fer des de Jordània.

Autor: Waldemar Ingdahl, cafebabel.com Stockholm