Al conegut complex de compres ‘Europa’, situat a l’àrea nord de Bucarest, es pot trobar qualsevol nacionalitat abans que l’europea: àrab, xinesa, índia o turca. El recorregut dels seus carrers, estrets i imperfectes, és ple de petits negocis on els clients trien directament el que volen sense necessitat d’entrar. Iraqi Abdul-Hafiz Nawfal té una humil botiga de roba. Contrari al règim de Saddam, aquest home de 50 anys ha viscut a Romania durant 20 anys, i encara tem tornar a la seva terra natal. Només pot trobar-se amb els seus parents quan ells viatgen fora d’Irak.

Una segona llar

En perfecte romanès, Nawfal descriu la seva convicció que la comunitat àrab és una de les més diverses. Ell creu que la gent dels 27 estats de la Unió Europea coneix molt més sobre el món àrab que els seus ciutadans compatriotes. “Als romanesos se’ls hauria de donar l’oportunitat d’aprendre més sobre la nostra cultura per a entendre millor els nostres conceptes, tradicions i solidaritat. Per exemple, la televisió romanesa podria presentar més documentals explicant el món àrab”, opina l’empresari de petita categoria que està casat amb una romanesa.

Nawfal creu que el nou estatus aconseguit per Romania com un dels més recents estats membres de la Unió Europea és un canvi positiu des que ja no es requereixen els passaports per viatjar d’un país a un altre. Ell admira els valors europeus, el nostre respecte per la justícia, les lleis i les persones. No obstant això, a Romania “ells no sempre respecten les mateixes lleis europees i hi ha massa burocràcia”. Els problemes que existen per a les persones no-nadiues com ell inclouen, per exemple, l’obtenció de la llicència de conducir: els exàmens teòrics i pràctics només són disponibles en romanès, mentre que al Regne Unit, per exemple, existeix l’opció de fer les proves amb veus en ‘off’ i traductors d’urdu per a la comunitat de pakistanesos no-nadius.

Xiuxiueig xinès

Un triomfador home de negocis, en Jyaniu Ling, de 40 anys, coincideix, parlant amb mi per primera vegada en un anglès lleuger: “De vegades calen 20 signatures només per a obtenir un paper!” A un món de distància de la seva Xina natal, ell també està casat amb una romanesa, i és pare de tres nens nascuts a Romania. La família viu en el districte Colentina, a Bucarest, un àrea de residents formada per edificis d’apartaments de deu pisos. És una futura Chinatown; molts xinesos han llogat apartaments aquí i s’han instal·lat amb les seves famílies. Ling ha viscut a Romania durant quinze anyos i refusa obtenir la ciutadania pel risc de perdre la pròpia. Ell i la seva dona han visitat els seus parents a la Xina en vàries ocasions.

Continuant en bon romanès, Ling descriu Romania com un cel per a oportunitats de negocis, encara que pensa que s’han tornat “més difícils” que abans, amb regulacions més restrictives. Les empreses de països de la Unió Europea presents en el mercat romanès són les que més es beneficiaran amb aquest canvi.

complex <em>Europa</em> a Bucarest (Foto: Luciana Grosu)complex <em>Europa</em> a Bucarest (Foto: Luciana Grosu)Ling cita exemples de l’exitosa entrada de Romania a la Unió Europea; carrers i avingudes que s’estan millorant, mentre que nous i moderns edificis estan apareixent arreu de Bucarest. “Pots perdre molt dettemps si ets retingut pel trànsit”, diu, referint-se a un dels punts febles de la capital. “A la Xina tractem de resoldre aquest problema fent autopistes”, confirma orgullós del seu país natal. Creu que la perifèria de Bucarest hauria de planejar-se amb cura, com a la Xina, on moltes institucions importants estan intencionadament ubicades a la perifèria per a facilitar el trànsit i impulsar el creixement econòmic de l’àrea.

Com Nawfal, Ling nota que els mitjans paren poca atenció cap al món xinès. “Caldrien més intercanvis, i més esdeveniments culturals xinesos a Romania”, afegeix, amb l’esperança que els dos països arribin a tenir més possibilitats per a aprendre l’un sobre l’altre. “Els romanesos són amigables”, conclou Ling. “Però no smblen estar molt més contents després de la integració a la Unió Europea”.

Corretges de cuir apretades

Tot i que la majoria ho està acceptant, alguns homes de negocis romanesos no semblen estar massa feliços amb els “nouvinguts”. Marian Aurescu de 55 anys, ven sabates romaneses de cuir en el complex ‘Europa’. A ell no se li fa còmode parlar sobre la “intromissió d’estrangers” en la vida comercial de Bucarest. “Vénen aquí i venen coses de baixa qualitat a baix preu. I no és estrany que la gent els compri!”, diu certament emprenyat. Les seves sabates són autèntiques i fetes “per a resistir”. De tota manera, la gent encara prefereix la producció xinesa econòmica, tot i que no tingui una marca important. “Desitjo que algun dia els romanesos aprenguin a respectar-se a ells mateixos i al seu país. No crec que realment necessitem comprar qualsevol cosa econòmica només perquè no sigui cara”, conclou.