Fou Jesús el primer en crear la moda. De fet, és Mateu qui a l’Evangeli (7,6) escriu la frase: “No tireu perles als porcs”. Una manera de dir: “no malgasteu els vostres talents amb qui no els sap valorar”.

Aquesta és una expressió comuna en moltes altres llengües: Perlen vor die Säue werfen en alemany, rzyca pery przed wieprze en polonès i to cast pearls before swine en un anglès erudit. Però alguns pobles han estat més originals. A França s’utilitza molt donner de la confiture aux cochons, “donar melmelada als porcs”. Però els més estranys són els espanyols, per als que, de vegades, Dios da pañuelos a quien no tiene mocos, “Déu dóna mocadors a qui no té mocs”. D’altra banda, els italians prefereixen dir: danno il pane a chi non ha i denti. Una expressió que molts noiets han adreçats als dos afortunats que -segons ha declarat la bella Michelle Hunziker- haurien declinat les seves intencions. Però, com altres idiomes, tampoc la llengua de Dant ha oblidat l’expressió original. De fet hi ha un grup de compra popular a Internet que es fa anomenar “les perles als porcs”. L’objectiu? Fer la compra en grup per a evitar els “productes industrials i plastificats dels supermercats” i “redescobrir sabors d’altres temps”. Les perles, evidentment.

Però, i si Ugo Bernasconi tingués raó? Segons l’escriptor i pintor italià: “el problema més gran de tirar perles als porcs no és que es malgastin les perles, sinó que es fan malbé els porcs”.