El 21 de setembre tindrà lloc a Brussel·les una gran conferència d’accés gratuït sobre mulitlinguïsme i diàleg intercultural, que té com a objectiu obtenir recomanacions per a l’estratègia comercial de les empreses europees i una major comprensió mútua entre els Estats membres. Es tracta de la presentació oficial del romanès Leonard Orban, el jove comissari europeu dessignat per al miltilingüisme des de l’1 de gener del 2007. Ha passat l’estiu recorrent Europa presentant la seva estratègia política i guanyant-se el recolzament dels governs per a les seves accions a favor del diàleg entre cultures i la promoció de l’aprenentatge de llengües estrangeres.

Molt anglès i pocs mitjans

Segons l’últim eurobaròmetre ‘Els europeus i les llengües’ publicat el 2006, l’anglès, parlat pel 51% dels europeus, és la llengua més utilitzada a la UE. A molta distància de l’alemany (32%) i el francès (26%). Malgrat tot, ha hagut de ser un organisme britànic, el UK National Centre for Languages, qui ha parat atenció en el fet que “l’anglès no és l’única llengua que necessiten les empreses europees per a guanyar oportunitats de negoci”. El seu darrer estudi, publicat a principi del 2007, destaca que les petites i mitjanes empreses que inverteixen en l’aprenentatge d’idiomes –especialment el rus, el xinès i l’àrab – presenten unes xifres d’exportació un 44,5% més elevades que la resta. Sobre aquesta dada i sobre el fet simbòlic que el primer reglament de la història de la CEE versa sobre les llengües oficials comunitàries, Leonard Orban basa la importància de la seva cartera; cartera que els mitjans de comunicació han qüestionat durant tot l’any.

Els diners que la UE ha dedicat a totes les despeses de la comissió pel Multilingüisme i Diàleg Intercultural no arriba als 1.100 milions d’euros, és a dir, l’1% del pressupost comunitari. Tot i que representa un augment del 20% en relació al septemi 2000–2006. “No n’hi ha prou”, va reconèixer Orban en un esmorzar informal amb periodistes quan va ser a París el mes de juliol, “si tenim en compte que hem passat d’11 a 23 llengües oficials a la Unió i que volem mantenir el servei de traduccions més desenvolupat del món, amb 35.000 operaris”.

Erasmus a les empreses

El mateix estudi britànic assegura que “només la meitat dels empresaris enquestats afirma conèixer iniciatives o estratègies nacionals per a augmentar les competències lingüístiques de les empreses, i cap d’ells creu en l’eficàcia de les mateixes”. Com pretèn la UE invertir en aquestes iniciatives? Orban avançava tres propostes par a afavorir l’aprenentatge d’idiomes. Es tracta de la creació a partir del 2008 d’un Erasmus empresarial per a l’intercanvi de treballadors entre empreses europees; una presència més gran del cinema en versió original subtitulada, posant com a exemple els casos de Portugal i Romania, “on el cinema sempre és en versió original subtitulada i la gent es defensa prou bé amb els idiomes”; i l’obligació per als estudiants de tercer cicle d’un període de mobilitat a un altre país europeu.

Preguntat per la progressió de l’anglès com a llengua vehicular dominant fins i tot als passadissos de Brussel·les, Orban va precisar que “la seva responsabilitat no és previlegiar l’ús d’una llengua davant de l’anglès, sinó assegurar el multilingüisme d’Europa”, no sense remarcar amb certa mofa que, “els primers a utilitzar l’anglès gairebè sistemàticament a les rodes de premsa són els mateixos periodistes de totes les nacionalitats”.