Després de rebre diverses negatives (degut al recel vers la rigorositat dels periodistes), Florencio Diaz Sierra, original de Càceres, solter, de 49 anys, convé a conversar mentre fem el recorregut amb el seu taxi a través dels concorreguts carrers de Madrid. ‘Has tingut sort…’ –m’anuncia mentre pujo al cotxe– ‘…perquè he estudiat monologia (entenem: curset d’anar pel món)’ –continua amb un punt de mofa. Als 14 anys va abandonar Càceres per a treballar en el món de l’hosteleria a Madrid. Aquests 10 anys de tracte amb el públic el van educar en la monologia, l’art de conèixer la vida i el tracte amb la gent. ‘Si no saps tractar als clients, no serveixes per a això’.

Primera sorpresa: fulminats tots els estereotips del taxista espanyol. Del retrovisor no penja cap verge ni sant, ni tan sols l’escut de cap equip de futbol, ni fotos de la seva familia, ni tampoc sona Radio Olé. El cotxe d’en Florencio queda molt lluny del Mambo-taxi que Almodovar va caricaturitzar a Mujeres al borde de un ataque de nervios i que tant va cridar l’atenció als any vuitanta.

Radiografia del sector

Serpentejant entre els centenaris edificis de la Gran Vía, en Florenci aniquila un dels altres mites del gremi: el taxista derrotista i pessimista, que pensa que el món del taxi a Espanya atravessa una greu crisi. Tampoc n’hi faltarien motius. Durant els darrers 6 mesos el preu de la benzina ha augmentat un 12% i l’acabada d’estrenar Llei del carnet de conducció per punts està fent estralls a molts companys. “Això dels punts són pedassos. El que han de fer és ficar-se amb els fabricants de cotxes. 40.000 morts a Europa a l’any no és el mateix que una guerra? Al capitalisme i als diners tant se’ls en dóna la vida”. Malgrat tot, en Florencio, després de 12 anys fent de taxista no dubta en reconèixer que l’actual alcalde conservador de Madrid ha tractat bé al sector, i que a més a més passa per un bon moment.

En Florencio raona i explica la coherència dels seus arguments. Lluny de l’estereotip del taxista analfabet, s’aprecien certs coneixements i sentit comú en els seus raonaments. Passem davant l’estació de trens d’Atocha, recordem els atemptats terroristes de fa tres anys i com van ser utilitzats políticament per molts mitjans de comunicaciò. “Cal llegir de tot”, diu: “Jo llegeixo El país, El Mundo, La Razón … qualsevol diari, sense importar-me la ideologia. Escolto totes les cadenes de ràdio, la SER, la COPE, per a poder estar ben informat”. Intento convèncer-lo de la independència de cafebabel.com, tot i que afirma complaent i una mica incrèdulament que “tothom escombra cap a casa”.

Les dones condueixen millor que els homes

Anem per la Castellana, a l’alçada de l’estadi Santiago Bernabeu, en Florencio llança a les escombraries l’altre mite del taxista masclista. Segons la seva opinió, “les dones condueixen millor que els homes. El problema és que moltes d’elles tenen por i per això condueixen malament. Però són més prudents que els homes, i les que no tenen por, són millor conductores”.

Ningú dubta que el món del taxi sigui un món masclista, i “de dretes” – assevera en Florencio, que no es casa amb ningú. Pot reconèixer a la vegada la bona gestió d’un alcalde conservador i criticar el liberalisme desbocat pel que camina Europa i que “pot provocar la liberalització del sector”. Davant això, es mostra temorós. A Espanya, el sector, funciona amb un sistema de llicències que es traspassen o es venen, i cada taxista no pot tenir més de tres taxis. “Van provar d’apujar el número de taxis per persona a 6, però ens vam movilitzar i vam aconseguir deixar-ho a tres. Si, tal com pretenen, liberalitzen el sector, serà la fi. Les empreses grans acabaran menjant-se als petits”. Molts madrilenys es queixen que no troben taxis els dissabtes a la nit o a la sortida dels partits de futbol, però en Florencio creu que liberalitzar el sector no arreglarà el problema. En tot cas augmentaria el nombre de taxistes però disminuiria el nombre d’ingressos.”

Final ‘patatera’

La nostra expedició per Madrid acaba on ha començat, al bar Iberia, el mític lloc de trobada, obert nit i dia, on els taxistes es reuneixen per a prendre cafè. També és el lloc de trobada de molts joves que surten de festa per la capital hispana i on fan la penúltima cervesa per a refugiar-se dels primers raigs de sol. A aquelles hores es respira un ambient cràpula i festiu que es barreja amb la desídia del taxista matiner.

El nostre viatge pels carrers de Madrid ha acabat amb molts tòpics. En Florencio també desitja acabar el seu passeig pel món laboral i jubilar-se tant aviat com sigui possible. “Per això participo a la loteria sempre que puc”, bromeja, “Un cop m’hagi jubilat em veig a Guadalupe, la ciutat on vaig nèixer, amb el meu hortet i les meves patates, amb una vida tranquila. Això si, venint de tant en tant a Madrid, per sortir de festa”.