Sovint, quan en espanyol sospiten quelcom tenen “la mosca detrás de la oreja”. A França, el que tenen rere l’orella és la puça (avoir la puce a l´oreille), i en anglès es decanten per l’expressió to smell a rat, és a dir, que “olora a rata”. I seguint amb l’olfacte, un sentit mot utilitzat en diferents països per parlar de les sospites, trobem que a Espanya “huele a chamusquina” o “a muerto”, quasi com a França, on “olora a cremat” (sentir le roussi), mentre que en anglès al que els hi olora és “a peix” (There is something fishy going on).

És curiós observar les expressions idiomàtiques amb animals. Després de tenir la mosca rere l’orella en espanyol, conclouen que “hay gato encerrado”, el més proper al nostre “gat amagat”; com a Itàlia, on també diuen qui gatta si cova, és a dir: que “el gat s’amaga”. Els portoguesos, el que troben és “un cadell rere el matoll” (nesse mato tem cachorro), i encara més diferent el francès: creuen que hi ha “una anguila sota un roc” (avoir anguille sous roche).

No tractem de cercar explicació a aquestes diferències idiomàtiques o acabarem embogint “com cabres” o, com dirien en anglès, to have bats in the belfry, més o menys “tenir ratpenats al campanar”. De la mateixa manera, a França tindrien “una aranya al sostre” (avoir una araignée au plafond). És a dir, com dirien en espanyol, “que nos falta un tornillo”.