Si durant un esmorzar a casa un italià ens demana burro mentre assenyala la mantega, és probable que ens soni xinès. Doncs bé, el que als espanyols ens “sona xinès”, a aquest mateix italià li sona “àrab”, tot i que als francesos i als grecs, aquest embolic incomprensible també els “sona xinès”. En canvi, si un anglès sentís dir al grec que alguna cosa li “sona xinès”, probablement li respondria que això a ell sí que li “sona grec”. Per a més ‘inri’, si passés un finès i sentís la conversa, enllestiria el tema afegint-hi que tot el que els altres diuen li “sona hebreu”. Per cert, a un alemany, aquesta torre de Babel li sonaria… espanyol!