A l’ull de l’huracà

“El 5 de maig hi va haver una manifestació per la legalització de la marihuana al centre de Moscou. Tres participants van ser detinguts. Com sempre, vam seguir darrere amb un grup i vam preguntar pel motiu de les detencions. Els funcionaris ens van dir: “Vinguin a la comissaria. Allà els hi explicarem tot”. Llavors ens van detenir: ens van tòrcer els braços per darrere de l’esquena, ens van llançar contra l’asfalt i van clavar els caps dels nois contra el sòl. Ens van escanyar i van detenir deu persones. Finalment, ens van acusar de fer propaganda de les drogues i de resistència contra el poder estatal”. Júlia, de 25 anys, activista de la xarxa Youth Human Rights Movement (YHRM) de Moscou, riu incrèdula davant els successos que descriu. “Només hem reclamat la legalització de la marihuana, això és legal! Els nostres casos van ser discutits davant un tribunal durant tota la nit. A les noies els van decretar unes multes i als nois entre deu i quinze dies d’arrest”. Des de fa mig any el grup d’activistes de YHRM se centra en posar en pràctica el dret constitucional de la llibertat de reunió. Això és -a la vista de les nombroses accions fraudulentes per part de l’estat- un treball de Sísif.

Papa Kremlin

Ull de l’huracà (Foto: ©Riz Ainuddin/flickr)L’estat rus, expliquen els mitjans europeus des de fa molt temps, és una màquina de poder que oprimeix cada vegada més la llibertat del poble. Al centre es troba el Kremlin i, a la cabina del conductor, el seu president. Aquesta realitat es pot comprovar amb històries com la de Júlia, per exemple. No obstant això, ella té més en comú amb la propaganda oficial del que sembla, ja que, tal com fa la doctrina del Kremlin, es fixa en l’estat i en la sobirania. “La gent a Rússia sempre necessita un Papa”, opina un jove que es considera un ‘radical lliure’. Podria ser aquesta fixació en l’autoritat el que fa a la població impotent davant el poder? El Kremlin crea la realitat, als límits de la qual els “demòcrates” lluiten per la “llibertat”. La feble oposició cau en la depressió d’una tempesta en l’ull de la qual Putin, el Kremlin i Moscou són imaginats. Tot dóna voltes entorn d’aquest ull, que descansa i mira. La ruleta russa amenaça a tots els que es rebel·lin contra aquest centre.

Dominar l’huracà

La revolució de Dimitri Makarov vol ser més que un viatge de carrusel da capo al fine. “Mitjançant el nostre treball tractem de crear un nou espai social en el qual es respecti el valor dels drets humans”, diu el jurista de YHRM. Hi ha llocs en els quals aquesta intenció s’assoleix millor que en els carrers de Moscou. Per exemple, en la Facultat de Sociologia (SozFak) de la Universitat Nacional de Moscou. Allà, Dimitri i el YHRM han aconseguit, en cooperació amb un grup d’estudiants descontents, oposar-se a la tempesta retòrica del Kremlin.

Segons el punt de vista de Dimitri, les condicions a la SozFak s’asssemblen a un sistema polític autoritari en miniatura: “allà hi va haver un règim estricte sota la figura del degà i una majoria d’estudiants passius. Els dissidents, descontents, van discutir la situació en una cuina de la residència d’estudiants”. Un grapat d’alumnes crítics va fundar la plataforma activista od group. Alexandrina explica la jerarquia de la SozFak: “el degà nomena als membres del Consell Científic i el Consell tria al degà. És un cercle tancat”. La seva companya de lluita, Elja, afegeix: “en una reunió alguns representants estudiantils es van presentar de forma agressiva davant de nosaltres, i fins i tot ens van cridar ‘extremistes’”. Segons Elja, les veus crítiques van ser qualificades de “provocadores”; com “una amenaça a l’ordre de l’estat”. També l’ensenyament a la facultat era defectuós. Les teories actuals no s’ensenyaven i als seminaris tot just es debatia. Molts estudiants arribaven a la facultat no pels seus coneixements o el seu interès sinó gràcies a la corrupció.

(Foto: ©Evgeniya Demina)A l’inici de l’any l’od group va començar les seves manifestacions. El 28 de febrer van distribuir fulletons amb les seves reclamacions davant de la facultat. Després d’alguns minuts els estudiants van ser detinguts per “ús no permès de mitjans de comunicació de masses”. El succés es va convertir en un esdeveniment polític, ja que la cadena de ràdio independent Echo Moskau i diversos diaris van estar al lloc dels fets. El degà de la facultat, Wladimir Dobrenkow, va condemnar les activitats dels estudiants i els va qualificar d’“extremistes”. Els estudiants es van defensar. A la direcció de la MGU, al Ministeri d’Educació i a la Càmera de la Societat estatal, l’alumnat va assolir que es creessin comissions per a investigar la qualitat de l’ensenyament. Com a resultat, la direcció els va entretenir amb promeses d’un canvi lent. La Càmera de la Societat va qualificar les classes de defectuoses i els experts del Ministeri d’Educació van descobrir que els llibres de text del degà de la SozFak, Dobrenkow, havien estat copiats, en la seva majoria: plagi!

El canvi climàtic

(Foto: ©Evgeniya Demina)Mentrestant, les manifestacions de l’od group han permès la constitució d’un públic crític creixent. Científics, periodistes i ciutadans de l’interior i exterior es van solidaritzar amb ells. Sobretot ha començat un ‘canvi climàtic’ a la facultat: els estudiants crítics es presenten amb una consciència de sí mateixos desconeguda fins a la data. No obstant això, els èxits són només “victòries d’etapa” fins que no hi hagi més passos per part de la direcció de la MGU.

Les accions de l’od group ja tenen un efecte extens, no solament sobre la MGU. Les històries al voltant de la petita revolució es propaguen per tot el país a través d’Internet i de contactes privats. El degà es va convertir en objecte de burles. Aquesta reeixida història és un model que pot ajudar als joves a “riure’s” dels poderosos i a passar a l’acció. I tot això en un país en el qual tots observen al Kremlin i aquest, per tant, pot vigilar-los a tots.