El 2007 ha portat aires d’art i de turisme als carrers de Luxemburg. En realitat, com ja havia succeït l’any 1995, el Gran Ducat ha estat designat Capital europea de la cultura. La iniciativa, nascuda en el 1985 per part del Consell de Ministres de la UE, intenta retornar l’ímpetu cultural a les ciutats europees per mitjà de la promoció de l’activitat artística destinada a un gran públic i a escala internacional.

“Els banquers? Només compren quadres per a l’oficina!”

Tanmateix, no sempre ha estat així. L’any 2005, el nombre de turistes (913.000) ni tan sols superava el dels visitants de l’any següent del Museu del Quai Branly a París (952.770). De fet, el caràcter cosmopolita de la ciutat, possiblement conseqüència de la seva importància com a centre financer, no ha contribuït al creixement cultural. “Manca d’interès?”, es pregunta Josée Hansen, periodista del setmanari Land. “Luxemburg mostra un gran retard en l’àmbit artístic i la seva mentalitat una mica burgesa no ajuda gens. En una vintena d’anys, els luxemburguesos s’han enriquit i posseeixen en l’actualitat un enorme poder adquisitiu gràcies a la feina que desenvolupen els bancs”, apunta la periodista i alhora presidenta del consell d’administració de la gran sala de concerts Rockhal. L’economia creix, la taxa d’atur és d’un 4,7% i la qualitat de vida és alta, “ara bé, el mecenatge i el patrocini gairebé no existeixen”, continua dient amb un to irònic Josée Hansen, “els banquers gasten els diners únicament en quadres per a l’oficina!”.

Kirshberg, un nou rostre de Luxemburg

Els grans cartells multicolors i els cèrvols de paper-cartró, símbol de Luxemburg, es troben a banda i banda de la ciutat i testimonien el fet que les coses estan canviant. Si deixem el centre històric enrere i travessem els grans parcs de les afores, arribem a Kirshberg. El panorama fa un gir rotund. El barri de les institucions europees està en obres i les dues torres del Tribunal de Justícia de la UE, dissenyades per Dominique Perrault, aviat s’enllestiran. A pocs metres, apareix el Mudam, el museu d’art contemporani del Gran Duc Jean, ubicat en un elegant edifici de l’arquitecte sinoamericà I.M. Pei, el creador de la famosa piràmide del Louvre. Marie Claude Beaud, directora del Mudam posa emfàsi en la importància de l’operació “Capital europea de la cultura” per tal de donar un nou impuls a l’activitat cultural: “El nostre deure serà el d’animar aquesta dinàmica mitjançant un programa de qualitat”. Matthias Naike, el director de la magnífica Filharmònica, dissenyada per Christian Portzamparc, edifici situat al costat del Mudam, ho confirma: “La qualitat de l’oferta cultural a Luxemburg mai ha estat tan bona com durant aquests últims anys, especialment gràcies a la iniciativa de Luxemburg 2007”.

Simple conjuntura o inici d’una nova era per al Gran Ducat que s’enorgulleix de tenir una renda per càpita d’uns 67.000 euros, més del doble de la mitjana de la UE. És evident que no li manquen els mitjans per convertir-se en un dels fars de l’art contemporani del Vell Continent.