En taxi a Chisinau

És diumenge, les nou de la nit. Quan arriba el taxi, sec amb cura al seient de darrera. Al volant hi ha un home robust de pell morena que ronda els quaranta. “Hola! Sóc Ghena”, es presenta i somriu. “Avui t’ensenyaré com condueixen els moldaus”. Les nostres mirades es creuen en el mirall retrovisor. Li somric educadament. “Mai obeïm les normes de circul·lació”, afirma Ghena triomfant. S’asseca el front amb un mocador, a l’exterior casi arribem als 40 ºC. “Direcció al Pol Nord”, proposa mentre ens endinsem en el tràfic nocturn de Chisinau.

Abans agent secret, avui taxista

Fa un any i mig que en Ghena és taxista, “per avorriment”, com ell diu. Realment és pensionista. “Abans formava part de la policia”, mira al voltant, dubitatiu, sense saber si ha de donar-me més detalls sobre el seu passat. Al final guanya el seu orgull: “Era membre de la OMON, una milícia especial Anti-Terror.”

En Ghena gira el volant. Vol anar a Telecentru, un barri tranquil situat al sud de la ciutat, per a mostrar-me les urbanitzacions que es construiran allà. Durant el camí parlem del sistema dels taxis a Chisinau. Existeixen vàries empreses a la ciutat, que competeixen sobre todo por el tamaño y la calidad de sus coches. Los precios de los trayectos varían segons la distància i l’estat del cotxe: un cotxe nou és més car que un de vell, un maleter gran costa més que no pas un de més petit. Per a un viatge dintre de la ciutat tots els taxistes demanen aproximadament un euro, per deu euros pots anar fins a Nistru, el riu fronterer a la regió disident de Transnistria.

Atmosfera de canvis a Chisinau?

Arribem a Telecentru. Els nous edificis del barri desapareixen entre les ombres d’immensos murs amb portes de ferro. El taxi s’introdueix lentament en la desigual carretera de grava. En una cantonada algú ha plantat roses. A la vora d’elles s’apilen munts de sorra. “Aviat aquí s’asfaltarà tot”, explica en Ghena encès.

Amb un salari mig que amb prou feines supera els 100 euros, Moldàvia és el país més pobre d’Europa. Al mateix temps, Boom de la construcció a Telecentru(Foto: Linda Holzgreve) els preus de les cases no són gaire més baixos que a occident. Per a qui es construiran aquestes urbanitzacions? En Ghena dispara la seva resposta ràpidament: Aquí viuen diplomàtics i treballadors contractats per organitzacions estrangeres. El fet que la major part dels habitants de Chisinau no s’aprofitin del boom de la construcció no molesta en Ghena. Està content, “que aquí passi alguna cosa.”

Seguim conduint cap a Bulevardul Dacia. Segons en Ghena és el carrer més llarg d’Europa. Abandona les afores de la ciutat, es dirigeix cap a l’aeroport i finalment als pobles veïns. Grans cartells que pengen com monuments commemoratius sobre el tràfic, cedeixen el pas a amples carreteres nacionals. No hi ha fanals, només la llum dels cotxes que circulen en sentit contrari. A les voreres alguns joves han fet una foguera. L’ambient és fantasmagòric, Moldàvia queda lluny del que en Ghena vol veure a Telecentru.

Li pregunto com valora el desenvolupament econòmic moldau, i seguidament arronsa les espatlles. No obstant això, la població és jove, amb el temps el país farà progressos més clars. N’hi ha prous d’indicis al respecte: “Abans calia esperar 20 anys per a aconseguir un nou cotxe. Avui no es fan tantes preguntes. Es compra un cotxe i punt. Però els cotxes en sí no et fan sentir afortunat”. En Ghena espera que l’occident invertirà en un futur, preferentement en importar vi moldau. La viticultura és una “bona tradició” i el país hauria de ser competent. En Ghena es torna cap a mi. Vull anar a beure quelcom amb ell? “En un bar tindries una taula. Allà darrera no pots escriure bé”. Però seguim viatjant, de nou al centre.

Emular Romania

Vull saber per què hauria d’interessar-se Europa com inversora per Moldàvia. En Ghena respon sense dubtar. Veu la república com un membre potencial de la UE. N’està convençut: “Amb una mica d’ajuda podem acomplir els criteris d’admissió. Per què no aconseguirem el que ha aconseguit Romania? A Moldàvia sempre es pren Romania com comparació. Moldàvia va pertànyer una vegada al país veí. L’enorme desenvolupament del vell país fereix l’ego a molts moldaus avui dia. El país vol seguir el mateix ritme i espera solidaritat incondicional per part de Bucarest. “Del contrari no hi ha ningú que es mobilitzi per nosaltres”, afirma en Ghena defensant les seves esperances. A més ell veu en la candidatura europea de Moldàvia un fort missatge cap a Rússia, ja que una decisió pro Europa és el mateix que una decisió contra Rússia i allí també l’entedrien com a tal.

El nostre viatge acaba després de dos hores. Anem cap a una parada d’autobús, quan es produeix una explosió dos metres més enllà de nosaltres. Flames i fum s’alcen cap al cel. Immediatament, en Ghena es dirigeix cap al foc. Quan ens apropem, un grup de gent jove es reuneix davant d’un restaurant. Senyalen el carrer …Fi de l’alarma! Celebren els focs d’artifici fallits. En Ghena parla amb un dels joves i fixa el seu proper viatge.

Bold text