Berlín, rompent de les nostàlgies

En un dels pocs descansos que els núvols atorguen als turistes, un grup de xinesos posa per a les clàssiques fotos de viatge a l’antic Berlín Est. Als peus de l’estàtua de Karl Marx i Friederich Engels, al jardí entre l’ajuntament i la Karl Liebneck Strasse, el fotògraf prova tota classe de postures mentre gesticula tot concentrat. No està satisfet amb l’enquadrament de la foto: no hi ha manera d’amagar la imatge fantasmagòrica d’un edifici gegant que sorgeix, cadavèric, per darrera dels dos històrics comunistes. És el Palau de la República, la antiga seu de la càmera de representants de la desapareguda República Democràtica d’Alemanya, el règim comunista vassall de la Unió Soviètica fins el 1989.

Vista nocturna del Palast der Republik (Foto, Jonas_k/Flickr)

Inaugurat el 1976 pel dictador Erich Honnencker sobre les runes de l’històric Stadtschloss, el palau dels emperadors de Prússia, “no només alberguen un parlament, sinó també una sala de concerts, un teatre, restaurants, espais d’exposició i cafeteries de lliure accés per a tots els ciutadans. “Un veritable lloc de trobada”, afirma Alexander Schug, historiador alemany de 33 anys. Formava, juntament amb l’omnipresent torre de comunicacions de 300 metres d’alçada aixecada a l’altre costat d’aquest jardí, un conjunt imponent i amenaçador destinat a projectar al món la imatge de la modernitat i el desenvolupament de la que presumia el règim marxista alemany. Reunia tots els luxes de l’avantguarda arquitectònica i el disseny interiorista dels anys setanta. Però també el germen d’un càncer difícil d’eradicar: l’amiant.

Com taurons darrera d’un àpat

Lür Waldmann (Foto, FNS)“Estic convençut que l’any 2017 estarem en condicions d’obrir al públic el nou Castell dels Emperadors de Prússia”, afirma sense parpellejar i amb aire messiànic, Lür Waldmann. Als seus 52 anys, aquest advocat alemany prototípic: alt, ros, ulls blaus, fornit, el gest contingut, com sortit del mite de les Valquiries, promou la total reconstrucció del Castell dels emperadors de Berlín quan s’acabi de desbastar el Palau de la República. A l’abril del 2003, el parlament federal va aprovar els treballs de desamiant i de desmuntatge del mateix. Mentrestant, han sorgit projectes de tota mena per a reutilitzar el terreny que quedarà.

El Castell tal i com era abans de la II Guerra Mundial (Foto, FNS)Un d’ells és Wir Bauen das Schloss (“Construïm el castell”), el de Waldmann i un inversor privat el nom del qual no vol donar a conèixer i “que aportaria 500 milions d’euros per a reconstruir una rèplica idèntica del castell: Schloss pur, “el castell en la seva puresa”, afirma un dels seus tríptics. Tot això, amb la intenció de construir a l’interior una galeria de botigues, un hotel, restaurants i les estances dels emperadors prussians obertes a les visites turístiques”. Molt molt pur no és. Abans, l’Estat ha de permetre comprar el terreny i concedir-li la llicència per a un projecte de naturalesa tan comercial com aquest. “El projecte s’autofinançaria i l’Estat s’estalviaria molt diners”, argumenta Waldmann, “però, per ara, parlamentaris de tots els partits em diuen que no està en venta”, comenta. De moment, privatització avortada.

I és que l’administració alemanya no és pobre i el Parlament federal aprovarà amb tota probabilitat en setembre una partida de 480 milions d’euros per a la realització del seu projecte: la construcció del Humboldt Fòrum, un museu dedicat a la divulgació urbi et orbe de l’obra científica dels germans Humboldt. En aquest cas, només es reconstruiria la façana principal de l’antic castell i els diners per a aquesta finalitat, un 80 milions d’euros més, s’estan recol·lectant entre donants particulars una altra associació: La Förderverein Berliner Schloss (Associació d’Ajuda del Castell de Berlín), gràcies al seu promotor, Wilhelm von Bodin, un adinerat comerciant d’Hamburg. “Nosaltres no ens oposem a aquest projecte”, aclareix Waldmann, “però pensem que no fa falta tant d’espai per a unes quantes màscares portades des d’Àfrica o del Japó que també es poden veure en altres ciutats ciutats europees”.

La nostàlgia com a arma secreta

Molt sovint es titlla de nostàlgics a aquells que desitgen conservar els símbols i llocs del règim comunista. Això li succeeix a l’associació de joves arquitectes berlinesos autodenominats “salvadors del Palau” o Palastrettern, els quals volen “superar la disputa ideològica de si és un palau o un castell” i critiquen el cost descomunal dels projectes privats i públics del nou castell (uns 800 milions d’euros), proposant conservar el Palast per motius d’utilitat pràctica: com un edifici multiusos. “No podem permetre’ns una orquestra simfònica i sí un castell?”, es pregunten “Quan acabin de desmuntar el Palast el que quedarà serà un terreny sec i abandonat”, es lamenten.

“Els dels castell són tots una colla de faeixistes”, afirma -amb la cigarreta ballant-li als llavis-, Hannes, a la cuina d’un dels seus amics, en el número 42 de la Oppelner Strasse, el cor de Kreuzberg, barri bohemi per excel·lència de la capital germana. És l’opinió d’un estudiant de Ciències Polítiques amb certa deixadesa de nen mimat. Una opinió davant la qual “com a historiador”, explica Shug, “he de ser neutral, ja que la meva feina és de recessió històrica. El que lamento és la pèrdua d’un patrimoni arquitectònic a favor d’un palau prussià enmig de la ciutat, amb totes les reminiscències militaristes que això comporta”. Schug, juntament amb els seus alumnes d’Història de la Universitat Humboldt, Arne i Jan, ha organitzant durant tot el mes d’agost una exposició al Museu de Prenzlauerberg sobre la història del Palast der Republik. El seu objectiu és elaborar “un arxiu històric de l’edifici”.

Un únic emperador? El turisme

Aleshores, quins motius hi ha darrera la reconstrucció del vell Castell? “Si em passejo per Berlín trobaré molts edificis moderns. En cinc minuts sabré com estan construïts”, explica Waldmann, “tanmateix, em podré estar dos hores observant el castell sense avorrir-me, el mateix que em passa amb Versalles”. Per paradògic que sembli, Waldmann no se sent nostàlgic de res. Frank Freiherr von Coburg és responsable de comunicació de l’associació ‘Construïm el castell’ i explica categòricament: “Això no té res a veure amb reis i emperadors. És per atraure més turistes”. Una afirmació corroborada per Daniela Urbschat, reputada fotògrafa artística de Berlín, per l’estudi de la qual passen personalitats com la reina Noor de Jordània o el rei Juan Carlos I d’Espanya. “Com associada a la iniciativa de Waldmann, el meu compromís és per la millora de la ciutat i per a que es parli més d’ella”.

El Palast der Republik en fase de desamiant (Foto, FNS)Els qui desitgin conèixer el que va esdevenir del Palast der Republik, s’hauran de conformar amb el museu de la RDA. No és poc. Algú s’imagina un museu del Franquisme a la Plaza de Colón de Madrid?