Un equip especial de 25 guardaespatlles protegirà el Papa durant la seva primera visita a un país de majoria musulmana. Vostè creu que hi ha motius per témer per la vida del Papa?

Existeix el precedent de Mehmet Ali Aca, un turc que va intentar assassinar Joan Pau II el 1981 i també l’assassinat d’un capellà italià després de la provocació de les caricatures de Mahoma. A més, la història de Turquia dels últims 30 anys està plagada d’atemptats. Per tant, un cert risc existeix i les mesures de seguretat no estan de menys. D’altra banda, hi ha diverses manifestacions previstes, que tenen més a veure amb un sentiment d’indignació general que no pas amb actes violents.

Les protestes ja s’han fet sentir. La policia ha detingut 39 nacionalistes i islamistes que van ocupar Hagia Sofia el dimecres 22 de novembre. La visita del Pontífex en aquest edifici emblemàtic d’Istanbul és percebuda com una provocació?

Hagia Sofia va ser una església ortodoxa durant l’època de Constantinoble i després una mesquita durant l’imperi otomà. Atatürk, el pare de la República de Turquia, la va convertir en museu d’Istanbul el 1935. Però avui els islamistes reclamen que es transfrormi de nou en mesquita. Per tant, la presència del Papa està carregada de simbolisme. Inicialment, Benet XVI hi havia d’anar el divendres 24. Però cada divendres hi ha una oració multitudinària a la Mesquita Blava, que es troba a pocs metres d’Hagia Sofia. Per evitar una topada entre els fidels musulmans i el Papa al final de la pregària, s’ha canviat la data de la visita.

Creu que el papa ha de córrer aquest risc?

Si la visita és important, és perquè hi ha totes aquestes implicacions. A més, Benet XVI afegeix llenya al foc quan declara que va a Turquia per “dialogar amb la minoria ortodoxa” i per “adreçar un missatge als musulmans”. Els musulmans turcs, que representen més del 99% de la població del país, s’han pres malament que el Papa vulgui dialogar amb els ortodoxos i només dirigir un missatge unidireccional als musulmans.

Fins a quin punt el discurs de Ratzinger a Ratisbona, on va dir que l’Islam no era compatible amb la raó, pot haver augmentat d’aquesta hostilitat?

Turquia és una república laica de majoria musulmana, que es presenta com un model de l’Islam moderat i tolerant. Per tant els turcs es van sentir profundament ofesos i insultats per les paraules de Benet XVI. Ara queda veure si Recep Tayyip Erdogan, el primer ministre, troba un forat durant la cimera de l’OTAN a Letònia per reunir-se amb el Papa.

Quines implicaions tindria una trobada així [que finalment va tenir lloc a Ankara el 28 de novembre]?

Erdogan ha estat juntament amb Rodríguez Zapatero un dels promotors de l’Aliança de Civilitzacions, que pretén establir un diàleg entre Occident i el món musulmà per combatre el terrorisme per una altra via que no sigui la militar. El projecte també intenta superar la la teoria del xoc de civilitzacions entre Occident i el món musulmà de Samuel Huntington. Erdogan, del partit moderat d’inspiració islamista Justícia i el Desenvolupament (AKP) s’erigeix com interlocutor legítim entre el món musulmà i Occident. Si el primer ministre és coherent amb els principis que defensa hauria de trobar un moment per reunir-se amb Benet XVI.

Vostè creu que Erdogan podria pagar un preu electoral de cara a les eleccions de l’any que ve si es produeix aquesta trobada?

Després de la vexació del Papa al món musulmà, Erdogan no es pot mostrar conciliador ni feble de cara el seu electorat. Aquesta dimensió electoral també es percep durant les negociacions d’adhesió de Turquia a la UE. Si bé Erdogan va apuntar-se una gran victòria política quan va aconseguir iniciar les negociacions d’adhesió el 2005, Turquia no pot cedir a les condicions que la UE li imposa sense obtenir res a canvi. Per exemple, la UE li demana que obri els ports i aeroports als vaixells i avions xipriotes, i Turquia a canvi demana que se suprimeixi l’embargament de la República Turca de Xipre del Nord. L’oposició retreu a Erdogan la seva predisposició a fer concessions sense límits a la UE. Per tant, ell hauria de ser hàbil i mostrar-se ferm.

Aquesta imatge de fermesa és precisament la que va donar Turquia quan va congelar les relacions militars amb França el 16 de novembre? La mesura es va entendre com una resposta a la nova llei que penalitza la negació del genocidi armeni amb multes de fins a 45.000 euros i un any de presó per aquelles persones que neguin la massacre

Sí, es pot entendre com un acte de força. Però Turquia ha provocat en els últims anys un debat públic sobre les minories i la llei francesa només pot bloquejar i radicalisar aquest debat. D’una banda, la UE exigeix que Turquia suprimeixi l’article 301 del codi penal, que preveu la persecució de les persones que insultin la nació turca. I d’altra banda, França aprova una mesura equivalent per les persones que neguin el genocidi armeni. Per tant, els turcs es queixen de la doble moral i la parcialitat de la UE.

Després que la Comissió Europea critiqués els progressos de Turquia en un informe del 8 de novembre, l’euroescepticisme ha crescut entre els turcs. Creu que Erdogan abandonarà la taula de negociacions?

El Primer Ministre està en una posició delicada. Quan Erdogan va ser escollit, la majoria dels turcs volien entrar a la UE, però avui menys de la meitat de la població és partidària de l’adhesió. Ara caldrà veure si per ell és més important guanyar les eleccions o l’ingrés de Turquia a la UE.

Elise Massicard és investigadora de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París