El subministrament d’aigua com a problema mundial? Molta gent no pot imaginar-se aquest fet a l’Europa acomodada. Però la lluita per l’aigua potable ja és una trista realitat a la majoria de països en vies de desenvolupament. L’accés a aquest recurs vital és prohibit per a més de mil milions de persones, xifra que, segons els experts, tendeix a augmentar. El club de futbol de la ciutat d’Hamburg, FC St. Pauli, ha vist el problema i ha decidit prendre la iniciativa. Des de l’any 2005 l’associació “Viva con agua de St. Pauli” realitza diversos projectes per tal d’assegurar, si més no, unes millors condicions de vida als damnificats.

VcA-Delegation in Sodo (Foto: ©Viva con agua de Sankt Pauli)VcA-Delegation in Sodo (Foto: ©Viva con agua de Sankt Pauli)Qui podria suposar que un camp d’entrenament de l’equip del barri de St. Pauli a Cuba cimentaria les bases del projecte “Viva con agua de St. Pauli”? Al 2005 l’equip va viatjar a l’illa de Fidel per a realitzar un stage de pretemporada. Benjamin Adrion, migcampista del FC St. Pauli, va tornar amb una mica més que bona forma física. La idea de compromís i d’utilitzar la seva veu va envaïr el jugador de 26 anys. Poc després, “Viva con agua” es va convertir en realitat.

Sòl africà

Des d’aleshores, l’associació ja ha endegat dos projectes amb gran èxit. A Cuba, 153 guarderies han sigut equipades amb subministradors d’aigua potable, mentre que a Sodo -Etiòpia– han estat construïts nombrosos pous. Ara, i des del 22 d’agost, “Viva con agua de St. Pauli” organitza a Hamburg la iniciativa “Dies d’Aigua 2007” per a recol·lectar donatius. Aquesta vegada, el beneficiari serà Manigri, el “poble del Mil·lenni” de l’organització benèfica “Ajuda Alemanya per a la Fam al Món” situat a l’oest de Benín. Aquest país africà, el sistema polític del qual està considerat com a estable, fomenta les estructures autogestionades per la seva població, així com la participació de les dones i dels joves en el procés de presa de decisions. El mateix succeïrà a Manigri, on la població s’integrarà activament als treballs de construcció: “Ajuda per a l’autoajuda” és el principi de “Viva con agua”.

Concretament, es faran cinc pous al poble, que optimitzaran el proveïment d’aigua potable dels seus 17.000 habitants. Els llargs camins fins a tolls, buits i rierols d’aigua contaminada passaran, d’aquesta manera, a la història. D’altra banda, es realitzaran seminaris per tal d’educar la població sobre la Sida.

És probable que el projecte “Dies de l’aigua 2007” sigui també un gran èxit, atès que el festival, que s’allargarà fins al proper 3 de setembre, promet molt. Lectures als diferents consolats d’Hamburg, cinema al Schanzenpark, festes a la platja de l’Elba o esquí aquàtic són tan sols algunes de les activitats programades pels organitzadors de l’esdeveniment, entre els quals s’hi troba Benjamin Adrion. Ell i els seus companys de lluita confien en la resposta del públic, gràcies a la diversitat del programa i a la participació de personatges il·lustres. En aquest sentit, quan músics de la talla de Pohlmann o Sasha & Friends, o el “brau de la cuina” Tim Mälzer accepten la invitació, la veu per la important qüestió de l’aigua segur que és escoltada. La gal·la d’inauguració, que va tenir lloc el passat 22 d’agost, va ser “una autèntica anada i vinguda de personalitats”, segons Adrion. Tan lloable que tots els artistes van renunciar a cobrar.

A més, l’associació no se centra només en publicitat, sinó sobretot en els donatius. “Si la gent es diverteix i s’enduen a casa la idea del projecte, això ja haurà estat un èxit. En definitiva, consisteix a invertir directament els diners col·lectats en els projectes. Si algú no té cap interès en el projecte, almenys ja ha aportat alguna cosa pagant l’entrada”, diu Benjamin Adrion. Amb menys dogmatisme i més utilitat els comptes surten. Fins ara, els donatius per a “Viva con agua”, que es destinen íntegrament a l’ajuda per al desenvolupament, arriben a 120.000 euros.

La confiança és bona; el control, millor

Wasserschöpfen ((Foto: ©Viva con agua de Sankt Pauli)Wasserschöpfen ((Foto: ©Viva con agua de Sankt Pauli)El garant per a la materialització dels projectes és la institució “Ajuda Alemanya per a la Fam al Món”. “Viva con agua” transfereix la totalitat dels donatius a aquesta organització amb experiència en cooperació internacional que, per exemple, s’encarregarà de la construcció dels pous a Manigri. Tot i aquest suport, Benjamin Adrion vol comprovar in situ l’evolució dels projectes: “per descomptat, hi és ‘Ajuda Alemanya per a la Fam al Món’ per a assegurar-nos que tot va bé. Però també donem una gran importància a conèixer personalment la situació”. A Cuba ja ho va supervisar tot; al desembre, ell i els seus companys d’equip viatjaran a Etiòpia per a examinar la construcció dels pous a Sodo.

Per a l’octubre estan previstos els següents actes, a Hamburg, Zúric i Osnabrück. Malgrat les fites assolides fins ara, els nois del FC St. Pauli no volen adormir-se sobre els llorers, sinó afermar-se com un projecte de servei públic, també fora de la ciutat pàtria del seu club. Durant el 2008 protagonitzaran una campanya publicitària en favor d’un millor proveïment d’aigua potable. En aquella data, ja estaran acabats els primers pous a Manigri, que hauran estat finançats pels “Dies de l’aigua” d’Hamburg.

(Fotos del text: ©Viva con agua de Sankt Pauli)

L’or blau en temps de pròrroga

A l’octubre del 2000, els estats membres es comprometien a sanejar i assegurar un bon estat ecològic de les seves aigües, d’aleshores al 2015. Alguns encara tenen la feina sense fer.

A Espanya, Portugal i Grècia, les sequeres consecutives i l’ús intensiu de l’aigua per al turisme i l’agricultura posen en perill els recursos de la Mediterrània. Les pluges, per exemple, mai han sigut tan poc freqüents durant els últims 60 anys a Espanya, descrita per les Nacions Unides com el «país més àrid d’Europa». Des d’octubre del 2004, les precipitacions han minvat entre el 35 i el 50%, amenaçant les províncies de València, Almeria o l’arxipèlag de les Canàries.

La mateixa sequera excessiva arriba a Grècia, on l’Oficina Pública d’Aigües de la capital, la EYDAP, ha anunciat una caiguda del 27% dels recursos hídrics, principalment degut a la manca de pluges. Els incendis que actualment posen en dol una part del Peloponés en són només una de les dramàtiques consequències.

El cas de França no és més brillant, però més per culpa del malbaratament d’aigua que per les condicions climàtiques. Sols el 2,5% de l’aigua potable disponible s’utilitza per a beure i cuinar. L’agricultura, que treu l’aigua de les capes freàtiques, per definició no renovables, és la principal culpable.

Segons un estudi publicat el 2005, quasi un terç de les aigües franceses no complien les normes europees. La causa són els nitrats, a Bretanya sobretot, on les quantitats determinades són ampliament superiors als límits autoritzats. Altres culpables són els pesticides que es troben en quasi el 75% de les aigües superficials i el 57% de les aigües subterrànies.

A Londres, el problema té uns orígens lleugeraments diferents i incrimina la vetusta xarxa de distribució. Segons la fundació WWF, l’equivalent a 300 piscines olímpiques d’aigua potable es perden quotidianament en les canalitzacions del Regne Unit.

Els països del nord d’Europa sembla que se’n surten millor. Les pluges són més abundants i les xarxes de distribució són més modernes. Els governs treballen també de manera més responsable en l’adopció de mesures per sanejar les aigües usades domèstiques i industrials, la disminució de la contaminació d’origen agrícola i la protecció de les capes subterrànies i fonts d’aigua. A més, estan en curs de ser instituïdes les taxes basades en el principi ‘qui contamina paga’.

Autor: Alexis Molveau / Traductor: Imma Albalate