Cigarreta als llavis, uns amb cabells rebels, d’altres amb arracades, un grup d’adolescents durant la seva pausa a l’entrada de l’antiga escola. En els passadissos, apareix una ‘Lolita’ d’uns deu anys que gallardeja de karateka davant les seves amigues, mentre que els bebès fan la migdiada al pis de dalt. En el pati habilitat com a camp de futbol, alguns nens bruts de cap a peus dubten entre el gronxador o la xarranca. Mentrestant, els més forçuts juguen amb camions de la seva mida. Diables o angelets, l’associació fundada l’any 1995 pel pastor Bernd Siggelkow els acull de bona gana i els seus fidels li estan agraïts.

“Deixeu que els infants vinguin a mi“, invita Die Arche entre els ‘Plattenbauten’, els blocs d’edificis grisencs heretats de l’època comunista. Cada dia, uns 300 joves de totes les edats hi van a cercar refugi a la llar que proporciona Die Arche, tan acollidor com reconfortant, mentre que Hellensdorf continua degradant-se tot i les múltiples inversions que s’han dut a terme després de la reunificació. Sota la seva estació impecable de metro, els seus edificis esmaltats i els seus jardinets encantadors, aquest gran suburbi de l’est de Berlín amaga una misèria galopant.

Promeses electorals

“En el barri, aproximadament el 45 % de les mares són mares solteres“, ens avança el pastor Kai-Uwe Lindloff, director de l’estructura des de fa sis anys. “Deixant de banda l’atur endèmic: de la nit al dia, tota una generació de treballadors s’han trobat desqualificats en un mercat de treball, amb feines que ja no tenen futur i competències inadaptades als nous estàndards“.

“Fora de lloc“, “perdut“, així és com es presenta Omas, assegut a taula amb uns altres adults en el menjador del subsòl. “Fa quatre anys que sóc a l’atur. Vinc cada dia aquí des de fa sis mesos per sentir-me menys sol“, ens explica. Katrin, 20 anys, mare de dos nens de 4 i 1 any, sense plaça a l’escola bressol ja que “ella no treballa”, ens confessa que ve a l’Arche per conèixer altres persones.

Es tracta d’un cercle viciós i no creu que les mesures anunciades per la ministra de Benestar Social i Família, Ursula von der Leyen, pel que fa a la creació de 750.000 places a les escoles bressol d’aquí al 2013, l’afectin en res. “Es tracta tan sols de promeses electorals“, estima Kai-Uwe Lindloff, “que afectaran principalment els privilegiats: manquen les inversions“.

A l’edat de 46 anys, mare de tres nens, Andréa s’aferra a un futur més prometedor, gràcies a una formació en tècniques de venta que comença aquest estiu. “Amb els seus bessons de deu anys, ve sovint a l’Arche ara ja fa sis anys“, ens explica l’educadora que ens fa d’intèrpret. I els veiem que apareixen de sobte rodolant amb un somriure als llavis i es tiren als braços del pastor amb una familiaritat sorprenent.

Aquest ex instructor de l’exèrcit de l’aire no mostra cap signe de molèstia, i juga el paper paternal de substitució sense tenir por de la seva autoritat. Val a dir que la seva alçada imposa. “Som una segona família per a alguns d’aquests nens“, explica pausadament el pastor que ha aconseguit que la seva dona i fills el segueixin en aquest aventura. “Els ajudem a créixer. No hi ha ningú que tingui cura d’ells, ni ningú s’adona de les seves qualitats, ni s’interessa per allò que els pot agradar, no hi ha ningú que els valori. Tant la seva família com l’escola els proporcionen una imatge negativa d’ells mateixos“.

Una generació sacrificada en pro de la reunificació?

Segons una enquesta realitzada pel diari alemany Der Tagesspiegel, més d’un de cada tres nens depenia de l’assistència social a finals del 2006, és a dir uns 10.000 més en un any. Dels 325.000 beneficiaris del subsidi d’atur figuren uns 90.000 matrimonis amb fills. “Berlín és la capital de la pobresa infantil“, no dubta a destacar Sabine Wahler, del grup Kinderschutzbund, en comentar les xifres oficials donades per Der Tagesspiegel. “La ciutat ha de procurar que quasi bé la meitat de la joventut no creixi sense tenir esperança“.

Un repte per a la capital alemanya que brilla per la seva efervescència però que encara pateix l’herència del règim comunista. Mentre que l’economia amb prou feines aconsegueix aflorar, l’índex d’atur augmenta a un 17,5% contra quasi un 8% en tot el país. I el deute de la ciutat resulta ser d’aproximadament uns 60 milions d’euros. És fa difícil encaminar la pobresa quan depèn tant de l’índex d’ocupació com de l’oferta de formació, tan de l’accés a l’educació com de la cura dels menors de tres anys…

El 60%-70% de l’Est

Alemanya té molts punts dèbils. Típic dels estats providència de tipus conservador, el seu sistema de nova distribució dels recursos no afavoreix al món laboral. A les mares se les discrimina principalment per la manca de mitjans per conciliar la vida familiar la amb vida professional.

Una altra debilitat: el nombre de treballadors pobres, en una Alemanya que figura entre els set països que no disposen de salari mínim (sinó per sectors). Conseqüència: encara que el seu índex de pobresa la situa entre la bona mitjana europea, ha passat d’un 11,7% l’any 1993 a un 13,5% el 2003 i segueix augmentant.

Sobre el terreny, actors socials i ONGs continuen denunciant la situació: “cada dia hi ha més nens al carrer“, s’exclama el responsable de l’associació Strassenkinder. “Deambulen per raons econòmiques, però també perquè sofreixen maltractaments, els peguen, els enganyen o simplement els manca l’afecte i les atencions“.

Tot i que aquesta miserable situació té una incidència menor que en altres capitals europees, entre un 60 i un 70% dels nens que es troben al carrer són originaris de l’Est, segons Eckard Baumann. Pel que fa a Manfred Endom, educador, constata una degradació del sistema escolar i es preocupa per l’increment de la pobresa infantil.

“Els nens són el sector més dèbil de la societat i no poden fer sentir la seva veu!“. Almenys, però, tenen un portaveu, el del grup Eurochild, que publicà el passat mes de gener un informe molt instructiu, titulat: ‘Eradicar la pobresa infantil a Europa‘, on comparaven la situació de cada un dels Estats membres i, a més, mostraven els reptes que hauran de fer front les futures generacions…