L’altre Sziget, l’espectacle de la realitat

Sziget en hongarès significa “Illa”. A la vora del tranquil restaurant surant Europa que oscil·la mandrós sobre el Danubi, una barca travessa a contracorrent les aigües del riu, transportant cada dia milers de visitants al festival, situat a l’illa d’Òbuda, a la capital hongaresa. Durant una setmana, l’illa vibra al so únic d’aquest ‘macroesdeveniment’. El 2007, el Sziget ha fet 15 anys d’ençà la seva primera edició; i ho ha fet en plena forma entre els dies 8 i 15 d’agost. El que en els seus inicis no era més que una ofensiva musical alternativa organitzada per un grup d’estudiants, s’ha convertit de seguida en etapa imprescindible del panorama europeu de festivals. El 2007, 371.000 persones s’han citat a Òbuda. D’ells, 40.000 no eren hongaresos.

Res d’aventures de l’estil Robinson-Crusoe, els nàufrags, en aquest cas, paguen bitllet voluntàriament per a passar una setmana a la illa i acaben dia i nit visquent una utopia musical comunitària. Tot i que la majoria dels visitants venen a Budapest per a escoltar als que encapçalen les llistes de música internacional –sort de les companyies aèries de baix cost-, el Sziget és un esdeveniment particular: 20 escenaris diferents per a més de 600 artistes i grups. Una programació exhaustiva en matèria de música rock, electrònica, punk, hip-hop, reggae, jazz i gitana.

Civil Village (Foto, KK)Ara bé, el Sziget té dues cares. Cada any, se li afegeix una colònia insular d’activistes a l’esquerra del gran escenari, rere el podi Guinness: és el Civil Village.

Yves, un bretó de 22 anys, acaba de visitar la carpa jueva; després de tres dies, està “cansat de l’agitació musical” constant. “El Civil Village és perfecte per a desconnectar durant les tardes”, comenta. Els que estiguin cansats de les empentes per veure de lluny el seu grup preferit, o dels salts en llit elàstics, o de l’escalada de caixes de cervesa, o de les compres o fins i tot dels efectes de d’ingerir contínuament alcohol, poden canviar d’aires seguint debats sobre Europa i la política mediambiental, participar en tallers de fang, competicions d‘escacs, obtenir informació sobre diferents ONGs, o parlar sense haver de cridar amb gent de tots els racons d’Europa. Un altre Sziget.

Els colons d’Òbuda

The Rakes tocant al Sziget (Foto, KK)Mentre s’escolten de lluny les notes roqueres de The Rakes a l’escenari principal, uns quants voluntaris, la seva majoria joves, vaguen per les carpes blanques alineades les unes juntament amb les altres. “Els visitants del Sziget són el nostre objectiu. Venen de tot arreu, Alemanya, França, Eslovàquia… Aquí els podem abordar amb facilitat”, declara Melinda Pataki, de 28 anys, que treballa per a la campanya informativa de la Comissió Europea en el marco de l’ “any europeu de la igualtat d’oportunitats”. Explica que a Hongria, la integració de les minories gitanes ha d’enfrontar-se a la ignorància dels majoritaris.

La música no coneix fronteres, i tal és la divisa del Sziget. Es també l’opinió de Kinga Pupos. Responsable de comunicació de la revista mensual AmaroDrom, “que significa ‘a la meva manera’” en caló (llengua gitana), explica animada, des del seu seient fet de coixins multicolors a la seva carpa. “La nostra publicació es consagra sobretot a aspectes polítics i culturals de la cultura gitana a Hongria i Europa”.

Mentre ho diu, Kinga Pupos treu el darrer número de la revista i ens ensenya el pòster gitano de vius colors que guarneix la carpa. “No som només criminals i lladres, sinó sobretot metges, periodistes, etc”. Kinga Pupos (Foto, KK)Aquest és el missatge que vol transmetre als joves que passen pel festival. Al seu entendre, Europa hauria d’obrir-se més a la cultura gitana. El Sziget representa un pas en aquesta direcció. “Fins i tot hi ha un escenari gitano”, diu assenyalant amb el dit cap al final de l’illa. Allà és on actuarà el grup ucranià Técsi Banda i el guitarrista gitano francès Yorgui Loeffler.

Hospital de campanya

Al Sziget, també hi són presents els metges; les bates blanques també formen part del Civil Village. Tot i que sigui difícil d’imaginar, totes les taules de la carpa del Richter intima.hu estan ocupades. Grups de dones joves omplen formularis aplicadament. Sessions de consell ginecològic i informacions sobre higiene íntima resulten un èxit. “La generació que s’apropa al Sziget no té gaire informació sexual, i aquí estem per al ‘després’, que sovint és un greu problema a Hongria”, explica Réka Etelka Vaskó-Horváth, encarregada de relacions públiques de l’ONG, i en la samarreta del a qual es pot llegir la paraula “LOVE” en lletres roses. “El nostre metge”, ens indica, “és un jove d’anar per casa”.

Réka Etelka Vaskó-Horváth (Foto, KK)Cada dia, moltes joves s’acosten a demanar-li la píndola abortiva del dia després. La farmàcia de l’illa està just a la vora. “No obstant això, els preservatius s’hi distribueixen amb massa parsimònia”, lamenta Réka.

Alexa Per Ger (Foto, KK)Una mica més enllà, en un altra carpa el que es proposen són anàlisis gratuïts per a detectar la SIDA. La gent s’amuntega a l’entrada per “agafar preservatius gratis”.

Al seu costat, a l’altre stand, roman buida la butaca de la dentista Alexa Per Ger, de 25 anys, però assegura que “entre 40 i 50 visitants” li ensenyen cada dia la dentadura. Els escandinaus són els que millor la conserven a Europa, seguits pels hongaresos i els letons.

Un compte suculent

Atenció mèdica, debats d’actualitat o presentacions d’ONGs i iniciatives locals: juntament als esdeveniments musicals, el Civil Village proposa també altres activitats molt variades i, el que és important, de franc. Gyorgy Ligeti, de la Fundació Kurt Lewin afirma que el festival de Sziget és únic a Europa pel seu paper en la promoció de la tolerància i l’acció cívica.

“Per desgràcia, algunes ONGs no han cabut a l’illa enguany”, es queixa Erika Hasznos, treballadora del ministeri hongarès de Medioambient i Aigua. Aquesta és la primera edició en la que el Sziget no rebia finançament governamental. De manera que els membres de les organitzacions havien de pagar de la seva butxaca el 80% de l’entrada. Una setmana a l’illa costa uns 120 euros per persona.

La mercadotècnia invasiva privarà al festival de Sziget de la seva ànima primigènia? És un fet que els festivals musicals d’estiu s’han convertit en un negoci rodó per als seus organitzadors. L’ auditora internacional KPMG estima que els beneficis del Sziget superaran els 45 milions d’euros d’aquí al 2010. En el cas del festival de Glastonbury, organitzat al sud d’Anglaterra, fins i tot es podien llogar helicòpters, tendes de campanya de luxe,prendre xampany, rebre serveis de massatge.

Els festivals a l’aire lliure coneixen en l’actualitat un auge fulgurant, i els visitants paguen com or el preu de les seves entrades. Però altres esdeveniments d’aquest estil, com el Roskilde de Dinamarca o la festa del Partit Comunista (fête de L’Humanité) a París, tracten de conservar el seu caràcter primigeni de celebració a l’aire lliure mesclant música, política, valors i molt fang i molta pols.

Fotos, Katharina Kloss