Dilluns al matí, 9:30. Truco cinc emissores de radiotaxi. Musiqueta d’espera i passen volant quinze minuts tot escoltant melodies irritants del contestador automàtic. No trobo cap taxi. Em sembla estrany, donat que visc a cinc minuts de Termini, la principal estació de tren de la ciutat. No és casualitat que precisament Roma va patir durant la tardor del 2006 les vagues, manifestacions i fins i tot els enfrontaments entre taxistes, d’una banda, i forces de seguretat, Ajuntament i periodistes, de l’altra. La causa de la polèmica: la proposta del ministre d’Activitats Productives, Luigi Bersani, de liberalitzar les llicències per a conduir un taxi. A més llicències, més taxis.

Com va fer Mahoma

Però els taxistes no hi estan d’acord. Potser també són una “casta”, menys potent, això sí, que la que han descrit Sergio Rizzo i Gian Antonio Stella en el seu venudíssim llibre de recerca periodística [la casta dels polítics, NdT], però com totes les castes italianes, també aspiren a mantenir els seus privilegis. Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va vers Mahoma. En lloc de confiar en una emissora de radiotaxi, me’n vaig al lloc més freqüentat pels turistes: la Piazza Risorgimento, a quatre passes del Vaticà.

Aquesta volta és fins i tot massa fàcil. Una desena de cotxes blancs en fila índia esperen pacientment els clients. El meu taxista és Antonio D., 32 anys, morè i jovial. Hi treballa des de fa set anys, més de vuit hores al dia. Li ve de família: el seu pare també era taxista, però ell no vol que faci el seu mateix ofici. Parla amb un to amable i tranquil, mentre la ràdio transmet música italiana.

Vacances a Roma

La primera pregunta és bastant òbvia. Per què no he trobat un sol taxi disponible questa matina? «A Roma entre les 7:30 i les 10 hores el trànsit es col·lapsa i els taxis romanen atrapats en els embussaments i és pràcticament impossible trobar-ne un de lliure». Però l’experiència em diu que també el diumenge al vespre a l’estació de Termini, quan tothom sap que arriben al mateix temps diversos trens de llarga distància, els taxis escassegen. A l’Antonio li agrada la seva feina, tot i que assenyala que no la fa «per vocació, sinó per necessitat». Sap parlar anglès i li agrada sentir les impressions dels turistes que agafen el seu taxi. «Es queden atònits pel trànsit d’aquesta ciutat, per la presència constant de cotxes aparcats en doble fila, per la manca de respecte per les zones de trànsit limitat, per la descàrrega de mercaderies en ple dia». Tot escoltant durant anys els testimonis dels estrangers, imagina com queda de malparada Roma en comparació amb d’altres capitals europees. «A nivell organitzatiu, no hi ha comparació amb la resta de ciutats d’Europa: aquí els mitjans de transport públics no funcionen, només hi ha dues línies de metro (una de les quals tanca a les 21 hores, NdE), el trànsit està congestionat, hi ha pocs carrils de bus/taxi, et pots passar hores embussat en el trànsit sense saber quan acabarà». En definitiva, un judici bastant sever, però també és cert que el negoci del taxi a la capital es basa en bona mesura en la ineficiència del transport públic.

Un altre problema endèmic és el dels taxistes “pirates”, és a dir, els qui han obtingut la seva llicència a altres ciutats italianes però van a Roma tots els dies a treballar: «És una forma de competència deslleial, venen a robar-nos la feina i són gairebé 4.500. Si almenys se’ls trobés quan fan falta…» A més, mantenir un taxi és car: «S’ha de calcular una despesa diaria fixa de 25 euros, fins i tot quan el taxi no surt al carrer, deguda als impostos, la plaça d’aparcament, l’assegurança i l’impost urbà».

Però també té el seu costat positiu: «Roma és una de les ciutats més segures d’Itàlia, no hi ha perill i no te’n portes sorpreses desagradables per treballar de taxista». Tot i que a Itàlia, des de fa alguns anys, es percep una inseguretat crixent (sentiment que sempre s’instrumentalitza en períodes electorals), i per tant a la nit el taxi el prenen sobretot les dones. A més dels turistes, qui agafa el taxi de l’Antonio? «Una enquesta recent mostrava que existeix un 5% de clients “molt fidels” del taxi, que el prenen gairebé sempre. El 95% restant són els que no troben l’autobús o el metro per a arribar al seu destí».

Quant costa agafar un taxi a Roma? «Poc. Les tarifes de Roma són bloquelades des del 2001 i són a l’avant-penúltim lloc a Europa: només a Lisboa i Atenes són més baixes». Quina és la situació dels taxistes a la resta de capitals europees? «Tots tenim els mateixos problemes», respon convençut l’Antonio. I què es diu a Europa? «De moment res. No hi ha cap normativa relativa al taxi, excepte la seva exclusió de la Directiva Bolkestein sobre la liberalització dels serveis». Si pogués traslladar-se, l’Antonio preferiria continuar a Roma, «però si pogués canviar de feina afegeix me n’aniria a Austràlia o a Nova Zelanda, països joves i dinàmics. Hi obriria un restaurant: m’agrada menjar i tinc fantasia per la cuina». Si cuina tan bé com condueix el seu taxi, seré la seva client més fidel.