El 13 de juny, l’audiència provincial va condemnar a Krasnodar, al sud de Rússia, Sergej Iwanizkij per un atac amb ganivet al sudanès machdschud Ali Babikir, un estudiant de la Universitat Estatal de Krasnodar. L’autor del delicte ha d’anar a la presó per intent d’assassinat i robatoris durant onze anys.

El cas d’Ali Babikir no és un cas únic, ja que a Rússia no passa una setmana gairebé sense alguna actuació de l’extrema dreta. Com informa el Centre per a la Informació i l’Anàlisi SOWA de Moscú, el nombre d’assalts motivats per racisme ha augmentat a la tardor del 2006 i l’inici del 2007 un 30% en relació al mateix període de l’any anterior. En conseqüència, en els primers quatre mesos del 2007, 172 persones van ser víctimes de delinqüents d’extrema dreta, 23 de les quals van morir.

El cas de l’estudiant Ali Babikir és típic també en relació a un segon fet: com en molts altres processos judicials semblants a Rússia, l’audiència provincial de Krasnodar no va aplicar l’article 282 del codi de la llei penal (impediment d’actuacions extremistes), que en forma part des del 2004. Aquest article proposa càstigs per la difusió d’idearis racistes així com per actuacions amb rerefons nacionalista o racista. L’institut SOWA opina: “és evident que contenir els crims per odi no pertany a les prioritats del sistema de protecció judicial”.

“Si voleu, us mato també a vosaltres”

Una mirada atenta al cas deixa clar com els fiscals tanquen els ulls davant del creixent racisme. Ali Babikir i Iwanizkij es van trobar el 4 de juliol del 2006 al carrer, hi va haver un intercanvi de paraules, després una disputa violenta. L’atacant va ferir el sudanès diverses vegades amb un ganivet i li va robar el telèfon mòbil. A les tres de la matinada van trobar Ali Babikir i el van portar a l’hospital. El noi del Sudan va estar algunes setmanes en coma.

Al dia següent van aconseguir detenir l’autor del delicte: aquest va agafar trucades del telèfon que havia robat i va ser localitzat. Els amics d’Ali Babikir que trucaven al seu telèfon obtenien com a resposta: “sóc un skinhead de Moscou. Si voleu, us mato també a vosaltres”. A mesura que avançaven les investigacions, van ser interrogats per la policia alguns dels compatriotes d’Ali Babikir. Durant la conversa els ensenyaven el carnet d’estudiant del delinqüent Iwanizkij –amb les lletres SS en forma de llamp escrites a la part posterior.

La fiscalia de Krasnodar va acusar Iwanizkij per intent d’assassinat i robatori -però no per una infracció amb motius racistes. Un fet com aquest és, segons el centre SOWA, part d’una pràctica sistemàtica: “no hi ha cap obligació a registrar una certa sospita de motiu d’odi, que en la majoria dels casos fa possible evitar la persecució dels delinqüents per actes delictius amb odi”.

També quan la Justícia, els polítics i l’administració ho dissimulen, els delinqüents amb motius racistes que no semblen eslaus poden tots, a Rússia, convertir-se en víctimes. Per a comprovar de manera més concreta aquesta tesi, l’ONG ETnIKA, en col•laboració amb la Xarxa Youth Human Rights Movement, va realitzar una recerca sobre el grup de població al qual pertanyia el noi machdschud assaltat, Ali Babikir: estudiants estrangers a Rússia i concretament a Krasnodar.

Conflicte a la taula rodona

Els resultats (els estudiants temen sortir del campus; molts han patit alguna experiència en primera persona) els va presentar ETnIKA al públic de Krasnodar en una taula rodona al gener del 2007. Entre d’altres, hi era present el professor suplent del departament de qüestions exteriors de la universitat de la ciutat, Alexandr Waschenko. Després de les paraules de la presidenta d’ETnIKA, Anastasja Denisowa, Waschenko va entendre l’acte com un atac al seu treball. Per telèfon mòbil, com Denisowa, ell va demanar a un estudiant estranger que digués a les càmeres com li anava de bé a Krasnodar i que no se sentia discriminat de cap manera. Per a les cadenes de televisió va ser suficient per demostrar que el cas d’Ali Babikir era un cas de hooligans i robatori, però no pas d’extremisme de dretes.

Poc temps després, Denisowa va rebre correu de les autoritats en relació a controls imminents relacionats amb la llei russa de les ONG. A continuació va venir un requeriment per lliurar documents dels altres, i a representants de l’organització se’ls va demanar repetidament parlar amb les autoritats. “La nostra feina ha quedat pràcticament paralitzada en els últims mesos”, informava el membre d’ETnIKA Ljubow Penjugalowa. En lloc de ser utilitzats com a grup de joves per la tolerància, els treballadors d’ETnIKA estan fins avui ocupats a presentar explicacions, rebuts i documents, segons Penjugalowa. Mentrestant, la ciutat de Krasnodar ha fet elaborar també un estudi sobre la situació dels estudiants estrangers. Alexandr Waschenko va presentar-ne els resultats: gairebé tots se senten bé, pràcticament ningú no té por de moure’s lliurement per la ciutat. I si hi ha un conflicte, no hi té res a veure la nacionalitat.

Cap rastre de debat obert

En el campus de la universitat, pel davant de la residència deambula un estudiant del Txad que no vol revelar el seu nom. Sobre la seva situació opina: “sí, naturalment els negres són discriminats. Jo fins i tot tinc por d’anar pel carrer”. Sobre el cas machdschud diu en veu fluixa: “sobre això no vull parlar”. És temps de vacances, molts estudiants són fora de la ciutat i han anat a prop del mar Negre. Entre els estudiants russos que encara hi són només uns pocs han sentit parlar de l’assalt al seu company. Es podria llençar terra sobre les coses, sí, en cas que els no eslaus no haguessin de lamentar-se més a Rússia pel seu aspecte físic. Però Rússia és encara molt lluny d’un debat obert.