Corrupció: un caprici europeu?

Hi ha quelcom podrit al regne de França

L’ex president francès, Jacques Chirac (Foto, Zavosh/Flickr)Quan amb prou feines ha creuat la porta de l’Elisi, l’expresident francès Jacques Chirac s’ha vist atrapat per la justícia. El 14 de setembre, els jutges es pronunciaran sobre el cas dels llocs de treball ficticis al RPR, l’antic gran partit de dretes. El motiu del procés: els sous de molts treballadors fixes del RPR haurien estat finançats per la ciutat de París, on en aquella època hi manava Chirac. L’antic inquilí de l’Elisi, que el juliol passat va comparèixer com a testimoni assistit per advocat, s’enfronta a una possible inculpació per conflicte d’interessos i per encobriment de corrupció de béns socials. El seu exprimer ministre, Dominique de Villepin, no n’ha sortit més afavorit: acaba de ser inculpat pel cas Clearstream per complicitat en denúncies calumnioses, entre d’altres càrrecs. El seu objectiu hauria estat implicar Nicolas Sarkozy, aleshores rival de Villepin en la cursa presidencial, en un escàndol financer i així desacreditar-lo davant l’opinió pública. El domicili de l’exprimer ministre i els seus despatxos van ser investigats a finals de juliol i a ell se li ha prohibit que d’ara endavant es trobi amb cap altra persona implicada en la causa, com ara Jacques Chirac, que ja ha anunciat que es negarà a testimoniar davant la justícia «per uns fets ocorreguts o coneguts» durant el seu mandat.

Berlusconi sempre fuig

L’ex primer ministre italià, Silvio Berlusconi (Foto, Enrico Maioli/Flickr)A Itàlia, Silvio Berlusconi l’han perseguit per prop de deu casos. Corrupció, connexions amb la màfia, finançament il·legal d’un partit polític, evasió fiscal, abús de béns socials… L’home més ric d’Itàlia sempre ha aconseguit escapolir-se de les xarxes de la justícia. La majoria dels casos tenen a veure amb el seu holding «Fininvest». Condemnat en primera instància en diverses ocasions (algunes vegades fins i tot a penes de presó fermes), ha estat perdonat durant les apelacions o bé s’ha beneficiat de la prescripció dels fets. Per guardar-se les espatlles, s’ha encarregat de posar en marxa una sèrie de lleis que serveixen els seus interessos, com ara la despenalització dels comptes falsificats.

Favoritisme a la britànica

L’ex primer ministre britànic, Tony Blair (Foto, flashstef/Flickr)A Anglaterra, Tony Blair va ser interrogat tres vegades per la policia per l’escàndol dels Prairies, que investigava uns suposats tractes de favor dels quals se n’haurien vist beneficiats homes de negocis anglesos. Aquests últims haurien rebut títols honorífics o escons a la Cambra dels Lords a canvi de la seva generositat amb el partit laborista de Blair (el Labour). El juliol del 2006, Lord Levy, tresorer del Partit Laborista i amic de l’exprimer ministre britànic, va ser detingut i després alliberat sota fiança. Ruth Turner, exconsellera de Tony Blair, també va ser interrogada per Scotland Yard. Tony Blair sempre ha assegurat que mai no va fer res d’il·legal, ja que no hi ha res que prohibeixi als dirigents polítics proposar candidats per «serveis prestats » al seu partit.

Sobre les batusses a Polònia

L’ex ministre d’Agricultura polonès, Andrzep Lepper (Foto, Panmateusz/Flickr)Més a l’est, el juliol passat, el líder del partit polític polonès de dretes «Samoobrona» (Autodefensa), Andrzep Lepper, va ser destituït pel primer ministre Jaroslaw Kaczinki després de rebre acusacions de corrupció. El dirigent de «Samoobrona», viceprimer ministre i titular de la cartera d’Agricultura, estaria implicat en un cas de suborns a gran escala. El ministre d’Agricultura també hauria dut a terme classificacions il·legals de zones agrícoles a canvi del pagament de subsidis. No obstant això, la culpabilitat de Lepper encara no ha pogut ser demostrada.

Una Comissió sota sospita

L’ex President de la Comissió Europea, Jacques Santer (Foto, Commission européenne)Els alts funcionaris europeus no s’escapen de la regla. El 15 de març de 1999, la Comissió, presidida per Jacques Santer, va amenaçar de dimitir en bloc a causa de les acusacions de frau que requeien damunt d’alguns dels seus membres, com ara la francesa Edith Cresson o l’espanyol Manuel Marín. De forma més general, plouen les crítiques sobre la mala gestió de la Comissió. L’any 2006, Edith Cresson va ser declarada culpable de favoritisme pel Tribunal de Justícia europeu.