Avui dia el parlen 8 milions de persones, i l’entenen no només a Espanya, sinó també al sud de França i fins i tot a l’illa italiana de Sardenya. A més a més, el 2007 la literatura catalana serà la convidada d’honor a la prestigiosa fira del llibre de Frankfurt. Jordi Porta presideix l’associació Òmnium Cultural, una entitat pionera fundada el 1961 –durant la nit fel franquisme– per a la promoció i la normalització de la llengua catalana, la seva cultura i la seva identitat nacional. Ens dóna la seva visió de la salut del català a Europa.

La llengua catalana és l’ànima del poble de Catalunya?

Efectivament. En altres realitats nacionals, la llengua pròpia no té la importància que té a Catalunya i els Països Catalans [formats pel Rosselló francès, Andorra, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià] com a element fonamental de la nostra personalitat col·lectiva.

Quins objectius tenen en aquests moments?

Els programes concrets en els quals es precisen els nostres objectius fundacionals depenen de les circumstàncies de cada moment. Així, a més de les activitats bàsiques de promoció i difusió de les creacions culturals a través de premis i festes literàries, ara tenim els reptes de la nova immigració i del poder de les indústries culturals en un context en el qual el mercat és la clau de la difusió.

Creu que la UE dóna prou suport a les minories d’Europa?

La Unió Europea s’ha construït a partir dels Estats, com probablement no podria haver passat d’altra manera. Però el mapa dels Estats europeus no és el mateix que el mapa de les cultures i nacions europees. Hi ha alguns casos evidents i reconeguts, com Bèlgica o la Gran Bretanya. A més a més, pel que fa a les llengües, a Europa n’hi ha que no són minoritàries, sinó que han estat minoritzades per motius polítics: hi ha més persones a Europa que parlen català que danès, finlandès, noruec o maltès, per exemple.

Hi ha moltes persones que parlen català i viuen a l’estranger. Quines relacions hi manté Òmnium?

Com a entitat hi tenim poques relacions, encara que un dels nostres objectius és incrementar-les mitjançant la multiplicació de lectorats i càtedres universitàries, així com dels casals que existeixen en molts països del món.

Creu que algun dia Catalunya podria ser present a la Unió Europea com un Estat independent?

El nou Tractat Constitucional no ho permet, si no és amb l’acceptació improbable dels vint-i-set Estats que componen la UE.