Tallinn 2011: un conte de fades

“Estònia és un País de les Meravelles”, són les paraules altaneres de Katri Ristal, directora del Centre de la Innovació i el Disseny de l’Acadèmia de Belles Arts estoniana. Riin Kranna-Rõõs i Eve Apro, dues estudiants, agiten el cap i riuen en senyal de la seva gran confiança i seguretat. La descripció de Ristal de la seva pàtria resulta ser una oportuna coincidència amb el lema que la ciutat estoniana de Tallinn ha triat pel projecte “Capital Europea de la Cultura 2011”: “Tallinn –un conte de mai acabar”.

El centre històric de Tallinn ens captiva amb els seus magatzems, la torre de defensa de la ciutat hanseàtica i les torres en forma de ceba de la catedral d’Alexandre Newski, emblemes russos ortodoxos, situats a prop del Parlament estonià. A la plaça medieval Raekoja hi canten Raekoja Plats (Foto: ©KK)els alumnes d’un grup amb vestit folklòric. Els carrerons amb llambordes s’alcen i es cargolen com en un conte, cap a la muntanya on hi ha la catedral. Aquesta és la imatge que Tallinn vol representar com a Capital Europea de la Cultura. I així s’alça també a l’enorme cartell que decora la façana del Cafè Moskau, la mostra floral del logo medieval topografiat pel 2011. La presentació de la tercera candidatura de Tallinn com a Capital Europea de la Cultura va ser finalment animada amb gran amor mutu a Brussel·les.

Moure’s o morir

Katri Ristal, Director del centre de Diseny i Innovació (Foto: Katri Ristal)“Totes les portes estan obertes, només cal triar”, diu Ristal en relació amb l’activitat cultural estoniana. Tiina Lokk va obrir una porta l’any 1997 en crear uns dels més grans i reconeguts festivals de cinema internacionals a Tallinn: amb el Black Nights Film Festival (PÖFF), el nom del qual recorda a la mística de les obscures nits d’hivern estonianes, s’obrirà probablement l’any de la Capital Europea de la Cultura 2011.

“Estònia és un país de llegendes”, explica Tiina Lokk, l’oficina de la qual es troba en l’antic edifici de la televisió i la ràdio soviètica, a la façana grisa de la qual, llueix un gran colom blanc. “Quan arribes a Tallinn amb avió, Tiina Lokk (Foto: ©PÖFF)des de dalt es pot reconèixer el llac Ülemiste, el més alt de la zona. Allà hi viu ancià (Ülemiste vanake), que cada dijous pica a les portes de la ciutat i pregunta: “Ja està completada Tallin?”. I els ciutadans de Tallinn responen: “Tallinn no està completada”. Si Tallinn algun cop estigués del tot acabada, el llac inundaria la ciutat.

També d’aquesta llegenda se n’ha apropiat Tallinn per al 2011. Al costat de la versió turística del “conte de mai acabar”, trobem la de la “ciutat mai completada”, que és el segon lema de la Capital Europea de la Cultura. Després de més de 300 anys de domini estranger –com a ciutat hanseàtica Reval, al segle XV per Suècia, després va pertànyer a Rússia, després de caure a mans dels nazis i fins al 1991 com a membre de la URSS– la ciutat ha guanyat una gran flexibilitat, i ha crescut el potencial per al concepte de Capital Europea de la Cultura. La capacitat de canvi de Tallinn és al mateix temps el seu poder més creatiu.

L’Europa que tot ho sap

Kaia Jäppinen, l’alcaldessa de Tallinn i Lennart Sundja, director de l’oficina de l’herència cultural, van anar a Brussel·les, amb aquest paquet de tradicions i llegendes com a equipatge, a convèncer el comitè de cultura europeu i fer atractius els seus plans per al 2011. El comitè, però, va frenar-los una mica l’eufòria. Juntament amb els molts punts folklòrics del programa, li falta a Tallinn 2011 l’art contemporani. S’havia recolzat massa en la tradició per a crear una identitat i una herència cultural. “L’excel·lència necessària que el portador del títol de ECOC (European Capital of Culture) havia de mostrar” faltava, segons la conclusió del l’informe de la comissió del 4 de juny. A part, calia integrar àmpliament al programa per al 2011 la població multicultural, especialment la minoria amb transfons rus.

“Aquests comentaris es refereixen als problemes en relació amb els Soldats de bronze del passat abril”, lamenta Sundja recolzada en una massissa cadira de fusta de roure de l’edifici de l’herència cultural a la plaça de l’Ajuntament. “És que si a Brussel·les els preguntes si podrien acollir un concert d’un grup de Sant Petesburg dins del programa, és simplement ridícul. En l’àmbit cultural, això és la nostra vida diària!” També Tiina Lokk, del PÖFF, destaca sobretot la pel·lícula “El mitjà democràtic”. Moltes pel·lícules del festival provenen d’autors que parlen rus, altres estan subtitulats. “A la sala del cinema són totes iguals”.

La Unió Europea mostra recel per només 1,5 milions extres d’euros, d’un pressupost total de més de 17 milions. Però a part de l’obligat prestigi, el títol de Capital Europea de la Cultura implica també desenvolupament i progrés. Per al 2011 s’hauria de crear ara un projecte, explica Sundja, que partint dels Soldats de bronze, expliqués la història que hi ha darrere dels monuments”. Hi ha planejats un llibre i un seminari. “Busquem maneres interessants d’abordar el tema. A Lituània hi ha monuments exposats en una espècie de parc temàtic [Stalin World], explica Sundja rient. Juntament amb el projecte comú “Bordering memories” amb la ciutat finlandesa de Turku, la segona Capital Europea de la Cultura 2011, i Sant Petesburg, i d’altres, el centre cultural Rus de Tallinn s’ha de renovar. “L’any cultural 2001 ofereix la possibilitat de mostrar que Estònia uneix moltes històries i llengües”, deixa caure per a la reflexió el director del Teatre Rus.

2011: injectar modernitat

Segons Sundja, “Folklore té un significat diferent a Estònia que a l’Europa Occidental”. “Nosaltres fem ressorgir la tradició, però ara que som lliures, comencem a espolsar allò que és vell”, així com Ristal, que ha iniciat l’així anomenat Disseny del Mapa de Tallinn en ocasió de l’Any del Disseny (2006-07). Una segona versió s’està planejant per al 2011. “La majoria dels punts de partida del mapa del disseny són a la part antiga de la ciutat”, explica Eve. “Però són representats des d’un nou angle visual: un pas decidit, allò nou creat des d’allò vell”.

Molts projectes segueixen la tendència d’inferir modernitat a allò que ja existeix. Tota la regió de la costa, una zona industrial que no era accessible per als soviètics, serà transformada fins al 2011 en zona cultural; una tètrica zona industrial-cultural(Foto: Tallinn Cultural Heritage Department)central tèrmica, que l’any 1979 va constituir els bastidors per a la pel·lícula d’Andrei Tarkovskys -Stalker-, es converteix en una moderna fàbrica de cultura. “Tallinn està en constant moviment. Cada cinc anys –i ara!– cada mig any, et gires a mirar-la i la ciutat està irreconeixible”, exagera Ristal en el seu afany. “Som petits, però dinàmics. Quan tenim una idea, simplement la duem a terme. Aquesta és la nostra arrogància –en sentit positiu. Mentre d’altres farien surf, nosaltres simplement seguim la corrent”. Tallinn bull per dins incessant, per a presentar-se a l’exterior com a País de les Meravelles.

Gràcies a Zeidy i Taivo Metsa