Economia estoniana: entre l’aterratge brusc i l’estiu boreal

Pel fil musical de la sala d’arribades de l’aeroport de Tallinn sona el “The show must go on” de Freddy Mercury. Serà una broma del destí. Serà l’estiu boreal que, amb la llum solar encara a mitjanit, dóna la imatge d’un país que no dorm mai. Però en aquest moment l’Estònia vol que “continuï l’espectacle” de debó, que no s’aturi la cursa d’aquest Tigre bàltic que el 2006 presumia d’un gloriós creixement del producte intern brut d’un 11,4%, dins la UE per sota només de la veïna Letònia. Però que per al 2007 acaba de reduir les previsions del 9,2% al 8,1% i encara més greu ha sofert un descens de posició a la Standard & Poor’s. Per quin motiu? L’agència de classificació econòmica preveu un aterrament brusc de l’economia després de set anys de creixement superior al 7%. Serà cert? En quina mesura són sòlides les bases de l’economia estoniana? I com s’explica el boom dels últims anys?

A Estònia hi ha menys corrupció que a Itàlia, segons la Transparency International

L’empresari espanyol Javier Ortiz(Foto Farano)

«Des que va obtenir la independència de la Unió Soviètica el 1991» explica l’empresari espanyol Javier Ortiz de Artiñano, que hi ha fet la seva fortuna «Estònia ha decidit aplicar un sistema liberal a ultrança que ha fet possible, per exemple, una taxa d’atur inferior al 6%». A l’estil dels Estats Units. I és així com, des del 2003, aquest jove empresari immobiliari ha escollit Tallinn i s’ha unit a les fileres dels inversors estrangers. La fórmula de l’èxit estoni és aquesta: una taxa única per a les empreses al 22%, exempció dels útils reinvertits i una idea: no preocupar-se gens ni mica per la geografia. Asseguts al Noku (en estoni “pesolet”), un club de moda a l’esplèndid centre històric medieval, Ortiz explica histriònic: «Que coneixes Civilization, el vídeo-joc on t’has de construir un imperi? Llavors, quin país escolliries tu: un de petit, sense matèries primeres i amb un clima fastigós o un de 20 vegades més gran, situat per sobre d’un enorme jaciment de petroli? Aleshores, per què Veneçuela ha acabat com ha acabat i Estònia va de meravella? Perquè aquí tothom sap que viuen en un país petit i que per desenvolupar-se han d’obrir-se al món». Però el secret de l’èxit del país bàltic més oriental radica, segons Ortiz, en «la inexistència de corrupció. A la classificació de Transparency Internation, Estònia supera de bon tros Itàlia, mentre que la no tant llunyana Polònia es troba al nivell de… Jamaica».

Quin és el resultat d’aquest còctel? El benestar, tant a les estadístiques oficials pel que fa al PIB per càpita entre els països membres de la UE, el país quasi arriba als 18.000 euros anuals de Portugal com a la percepció de la gent. David Ajanjan, 20 anys, estudia programació informàtica: «Cada cop més famílies tenen fins i tot dues cases o dos cotxes». Sí, perquè a Estònia que ha fet de l’apertura a les noves tecnologies la seva bandera és possible contractar una hipoteca inclús per SMS.

L’altra cara de la Corona

De compres al supermercat (Foto Farano)Però el boom del consum intern i el creixement de dos dígits surt car. Segons dades del Ministeri d’Economia, el 2007 la inflació arribarà fins al 6,1%, en lloc del 4,9% previst, continuarà augmentant durant el 2008 (7,4%) i no començarà a afluixar fins el 2009. Per a quan la normalització? El 2012. «Hauria de ser també l’any de l’Euro», preveu l’analista Maris Lauri. I no és coincidència. Si el 2006 el país va llençar la tovallola per adherir-se el 2008, va ser a causa de la inflació, que el posava fora de joc amb relació a Maastricht. «És una llàstima», es lamenta Anne Sulling, la brillant assessora que el món de les finances va nomenar com “Madame euro”. Per a la Sulling, una dona fascinant a la trentena formada als EUA i a França, el seu país era inerme: «La corona té un lligam de doble fil amb l’Euro. I és millor així. Però això ens obliga a aplicar els mateixos interessos (baixos) que el BCE pensats per a les economies lentes. Mentre el creixement arrenca a la Vella Europa, nosaltres comprem cotxes i cases a dojo. I el nostre Banc Central no pot ni tan sols limitar el volum de les hipoteques dels bancs». Però el govern ha fet tot el possible? «Sí, excepte òbviament recórrer a qualsevol trampa comptable, com han fet a Grècia, Itàlia o Eslovènia. La realitat és que, entre tots els aspirants de l’Est, Estònia és el país més preparat per a l’Euro. Des de la independència, el nostre balanç sempre ha estat equilibrat o inclús amb superàvit». Ortiz va més enllà en la crítica a la UE: «Avui hi han dues possibilitats: o es frena el creixement d’aquest país o es pren una decisió política. El problema és que les repúbliques bàltiques, a la UE, no comten gens».

L’analista: «Aspirem a estàndars de països escandinaus»

Mentrestant, la població és dubitativa. Taino Klaar, jove director de la Representació de la Comissió Europea a Estònia, amb una foto de la seva època d’estudiant amb Madeleine Albright a la seva esquena, explica: «Només el 40% dels estonians aprova l’euro perquè la nostra moneda és un símbol d’independència». Aquest escepticisme es confirma a pocs passos de la seu de la UE. Interrompent Tanya Lyubimtseva, de 30 anys, propietària d’una botiga de parament de la llar, mentre repeteix a tot client que entra, la lliçó en anglès: «L’Euro? Encara no, que la inflació és ja molt alta. La gent té por del cost de la vida». Katrin, estudiant d’Educació Física, no està d’acord: «És millor per a la seguretat del país». I qui diu seguretat, vol dir també allunyament de l’ex ‘Gran Mare Rússia’.

Aurora boreal (Foto Farano)«En realitat», afegeix Maris Lauri, «si considerem que l’objectiu de l’euro només s’ha aplaçat, la inflació és un problema a curt termini. Per al país, el veritable problema és la mancança de força de treball. La taxa d’ocupació creix un 1% l’any però d’aquí a 5 anys s’aturarà. Mentre la població segueix envellint». Un país “normal” pensaria en la immigració; però a Estònia això significaria «augmentar la presència dels russos, que ja representen el 20% de la població. No» insisteix Lauri «les empreses han d’entendre que nosaltrem aspirem als estàndars dels països escandinaus. Que aquí no hi ha mà d’obra low cost. I hem d’atraure personal altament qualificat. El problema és que de la UE no hi arriba a causa dels impostos massa baixos». Prudència o temors falsos? Mentrestant, amb immigració o sense, Estònia vol continuar la seva cursa, conscient que després de diversos anys de creixement desbocat, l’aterrament no ha fet més que començar. L’esperança? Que no sigui massa brusc. Igual com l’etern ocàs de l’estiu boreal.

Foto Farano