Aquest mes de setembre, França presidirà el Consell de Seguretat de l’ONU. Mentrestant s’intueix que l’antic Ministre d’Economia, el socialista Dominique Strauss-Kahn, es posarà al front del Fons Monetari Internacional. Des del 2000, França colonitza sense complexos les altes esferes dels organismes internacionals. Però què és el que en realitat sabem d’aquests emissaris, tan potents?

Jean Claude Trichet (Foto, Comisión Europea)Jean Claude Trichet (Foto, Comisión Europea)

Jean-Claude Trichet al BCE: sota el foc de les crítiques

Des del novembre del 2003, Jean-Claude Trichet és el president del Banc Central Europeu. Al 1978, era conseller tècnic a l’Eliseu, sota la presidència de Valéry Giscard d’Estaing. Acte seguit fou director de gabinet d’Édouard Balladur en el Ministeri d’Economia. Creat al 1998 amb l’objectiu de mantenir la inflació de la zona Euro en torn al 2% i un alt nivell d’ocupació, el Banc Central Europeu és el banc de la Unió Europea.

Els altermundialistes i certs economistes li retreuen lluitar contra la inflació sense preocupar-se del creixement econòmic, ni de la taxa d’atur dels països membres. Suggereixen així sotmetre el BCE al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea. De moment, es aquesta independència del Banc Central la que impedeix als governs prendre mesures monetàries electoralistes.

Pascal Lamy (Foto, PE Weck/Flickr)Pascal Lamy (Foto, PE Weck/Flickr)

Pascal Lamy a l’OMC: talentós però polèmic

Pascal Lamy és el director general de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) des del 2005. Al principi de la seva carrera, va ser destinat a la Inspecció General de les Finances franceses, abans d’entrar en els gabinets ministerials de l’època. Va dirigir després el gabinet del President de la Comissió Europea, Jacques Delors, mentre rellançava el Crédit Lyonnais, aleshores molt endeutat. També va ser durant 10 anys Comissari Europeu per al Comerç Internacional.

Al capdavant de l’OMC, Lamy va atraure la fúria del president de França Jacques Chirac, en especial per criticar sense manies la política del seu govern i la seva incapacitat per a respectar el pacte d’estabilitat.

L’OMC va substituir l’Acord General sobre Comerç i Aranzels (GATT) el 1995. Inclou 150 Estats, i pretén eliminar els obstacles al comerç mundial. Alguns critiquen, per exemple, la recent liberalització dels intercanvis agrícoles endegada per Lamy que -segons ells– incrementarà la inseguretat alimentària i tindrà conseqüències catastròfiques sobre el medi ambient.

Jean Lemierre (Foto, Comisión Europea)Jean Lemierre (Foto, Comisión Europea)

Jean Lemierre al BERD: la cultura dels resultats

Jean Lemierre va ser director general dels Impostos, i després del Tresor francès (1995-2000). A continuació, president del Comitè Econòmic i Financer Europeu. Fa poc, Lemierre també sonava com a candidat a la presidència del FMI, però França i la UE han preferit sostenir la candidatura de Strauss-Kahn.

Durant els seus dos mandats dirigint el BERD, Jean Lemierre ha permès a vuit països de l’antic Bloc de l’Est que van entrar a la UE el 2004 recuperar una mica el seu retràs respecte als demés Estats membre. D’aquí al 2010, el BERD podrà retirar-se d’aquells vuit països amb la finalitat de concentrar-se en els altres 19 Estats de la seva zona d’activitat, en especial Rússia.

El BERD fou creat el 1991 amb el fi d’afavorir la transició cap a una economia de mercat en els països d’Europa central i oriental. Alhora, es preocupa de promoure un desenvolupament sa i sostenible pel que fa al medi ambient. És a dir, una missió de servei públic, realitzada segons mètodes d’intervenció de tipus privat.

Louis Gallois (Foto, EADS)Louis Gallois (Foto, EADS)

Louis Gallois per a EADS: atípic però apreciat

Al 2007, Louis Gallois s’ha convertit en el Director General d’EADS, posant fi a l’estructura de direcció bicèfala de l’empresa alemanya. Abans d’això, va treballar en despatxos de diversos ministeris. També ha estat president de la SNCF (la RENFE francesa), durant 10 anys, co-president d’EADS i Director General d’Airbus. Fet insòlit; en marxar de la SNCF, fins i tot els sindicats van destacar les qualitats d’aquest cap atípic.

EADS (European Aeronautic Defence and Space Company) és un grup especialitzat en l’aeronàutica civil i militar i en l’espai, creat l’any 2000 després de la fusió de tres empreses, alemanya, espanyola i francesa. En la jerarquia del món de l’aeronàutica, EADS rivalitza pel primer lloc amb Boeing. Al 2007, se’l va endur Boeing per un problema de retards de l’avió europeu A380 el 2006.

Foto Strauss-Kahn (Le Jhe/Flickr); Foto, Trichet (Comissió Europea); Foto Lamy (PE Weck/Flickr); Foto Lemierre (Comissió Europea); Foto Gallois (EADS)