El 15 de maig, a Berlín, la gran coalició de la cancellera alemanya Angela Merkel, formada per conservadors i socialdemòcrates, va aprovar el pla per triplicar el nombre de guarderies per a nens, que passarien de les 250.000 actuals a 750.000 l’any 2013. Cinc anys més i mig milió més de centres serien suficients per abastar un terç dels nens i nenes alemanys menors de tres anys -un 35%- en guarderies públiques. La Comissió Europea s’ha mostrat crítica pel que fa a la manca de places i als horaris de les guarderies alemanyes; la majoria, per exemple, tanquen durant l’hora de dinar.

Pla de la ministra i mare de set nens

Ursula von der Leyen, la ministra de Família i Joventut de Merkel, promou aquesta reforma per a que Alemanya “assoleixi un nivell europeu”. Les dades del govern assenyalen que un 13,5% dels nens i nenes menors de tres anys van a la guarderia, en contrast amb el 35% de mitjana europea. A l’oest del país, els pares tenen cura dels fills en un 20% dels casos, mentre que a l’est d’Alemanya un 20% dels nens tenen places en guarderies. La reforma també vol redreçar la taxa de fertilitat d’1,3 fills per dona, una de les més baixes d’Europa després d’Espanya (1,3) i Polònia (1,2), que es troben en les últimes posicions a l’enquesta d’Eurostat del 2005. Els francesos i els irlandesos encapçalen la llista amb xifres d’1,9 en amunt.

“Un 30% de les parelles casades a Alemanya no tenen fills”, s’exclama von der Leyen. “És el percentatge més elevat de tot el món. A França només és un 9%!”. Amb set fills i dues carreres, von der Leyen és l’exemple perfecte d’una dona que sap combinar feina i maternitat. “Quan una dona que treballa té fills, és inevitable que hagi de frenar la seva carrera professional durant uns anys. Això fa que li sigui més difícil progressar”. La reforma també propiciaria que les mares amb una professió tornessin a treballar després de tenir un fill. Actualment, només un terç de les dones amb fills de menys de tres anys tenen una feina a temps complet. (El nombre de dones que tenen una feina es troba per sota del 60%.)

”Mares corb”

La popularitat de la ministra de la CDU va augmentar després de l’anunci del seu pla. Però van ser els mateixos conservadors del seu partit els que van criticar la reforma com un trencament dels valors tradicionals de la família. Segons ells, les dones que combinen una vida professional amb la cura dels fills són “mares corb” (Rabenmütter), que obliguen els fills a deixar el niu en una etapa molt prematura.

Durant la reunió de la coalició aquest maig, el conservador Edmund Stoiber, el president de Bavària, va proposar l’anomenat «Betreuungsgeld», que consisteix a una ajuda econòmica mensual de 150 euros per als pares que tenen cura dels seus fills a casa.

“Això només serviria per agreujar el cercle viciós de nens i nenes confinats a casa seva, sense una educació infantil, millores lingüístiques, exercici, ni límits per veure la televisió”, diu von der Leyen en una crítica vehement a la proposta. “Només per a que els pares puguin afegir 150 euros al pressupost familiar”.

No obstant això, la CSU veu aquests subsidis com una “compensació” per a les famílies que no es podran beneficiar de l’expansió de guarderies. “Els pares haurien de tenir la llibertat de decidir com volen educar els seus fills”, diu Johannes Singhammer, portaveu d’afers familiars de la unió conservadora dels democristians i dels socialdemòcrates cristians. “No els hauríem d’obligar a adoptar un estil concret. Si els pares volen educar els fills a casa, se’ls hauria d’ajudar amb subsidis. Les enquestes demostren que un 70% de la població dóna suport a aquests subsidis. Per assegurar-nos que no hi ha negligències ni abusos, durem a terme investigacions detallades a les llars”.

El compte, si us plau

L’atac als subsidis per part de von der Leyen també ha generat crítiques per part de col·lectius catòlics. “No s’haurien de construir guarderies en detriment de la vida familiar. No s’haurien de finançar amb els diners o serveis per a parelles casades i famílies”, diu l’Associació Familiar Catòlica.

Després de les negociacions aquest agost entre el govern federal i els Estats federats, el ministre d’economia alemany, el socialista Peer Steinbrück, i von der Leyen van anunciar per fi un acord sobre la qüestió. Al 2008 el Govern federal aportarà mil milions d’euros per a crear guarderies com per a 5.000 nens. Una xifra que augmentarà fins als 4.000 milions d’euros el 2013. A partir del 2013 les famílies alemanyes tindran el dret de la guarderia per als seus fills. Mentrestant, la proposta d’Stoiber, definida pels Verds alemanys com un “premi per tenir cura de la canalla”, encara no ha estat adoptada.