Les primeres sancions que la UE va imposar a Microsoft i el seu sistema operatiu Windows van ser al 2004. El 12 de juliol de 2006, la comissària antimonopoli de la UE, Neelie Kroes, el va multar amb 280,5 milions d’euros. Però això no va posar fi a la seva conducta il·legal.

El 18 de maig del 1998, el gegant del software amb base a Redmond (Washington) ja va veure’s afectat pel “United States vs Microsoft”, una sèrie d’accions civils dutes a terme per empreses rivals i grups civils. Els atacs des de sota inclouen pàgines web com Microsuck i Microsoft Boycott Campaig. Les associacions locals inclouen l’“Associació Francòfona d’Usuaris de Linux i Software Lliure”, i d’altres de paneuropees com la Fundació Software Lliure Europa (FSFE). Altres organitzacions paraigües oficials inclouen acadèmics, tècnics i qualsevol que condemni el software de propietat. Aquests grups rebutgen l’opressiu collaret de Microsoft i promouen el “software lliure” (FS): lliure perquè s’estudiï, es modifiqui, es millori i es distribueixi el seu codi font.

El navegador d’internet Firefox, creat per la Fundació Mozilla, va veure augmentada la seva presència en el mercat en un 15% el juliol de 2007, superant l’Explorer de Microsoft en la major part d’Europa. Però a França es troba en una posició més endarrerida. Guillaume Yziquel, ajudant de Georg Greve, president de la FSFE, ens explica els esforços que s’han realitzat a Europa per desenvolupar FS per contrarrestar tendències monopolistes, en relació amb el cas de què s’ocupa el Tribunal Europeu de Primera Instància.

La FSFE s’ha ideat explícitament com una alternativa al software de codi tancat?

Sí, i no. La FSFE va començar siguent l’organització germana de la FSF americana, per promoure el FS d’acord amb la mentalitat europea (que sol ser menys conflictiva). La FSFE es va fundar el 2001, coincidint amb l’inici de les investigacions de la Comissió Europea sobre les pràctiques comercials de Microsoft i el seu monopoli del mercat dels ordinadors. Plantem cara a Microsoft, un agent majoritari en el softwere de propietat, i altres violacions de llicències de FS (Skype va ser sonsiderat sulpable de violacions a Alemanya el 24 de juliol de 2007).

El software lliure, com Ubuntu o GNU/Linux, és una opció viable? Microsoft està perdent terreny en el mercat?

És una opció viable. Encara hi ha coses per polir, sobretot en el mercat d’ordinadors portàtils, en el qual el hardware es dissenya tenint en compte el sistema operatiu de Microsoft en comptes dels nuclis Linux. Però la situació va canviant de manera gradual. L’experiència del GNU/ Linux per a portàtils cada vegada és millor per als usuaris no especialitzats.

El que la gent no veu quan diuen que “Linux és ridícul pel que fa a la quota de mercat” és que el FS no són només sistemes operatius, sinó molts probrames, com per exemple Firefox o OpenOffice, que també funcionen en Mac OS X i Windows. El FS és sense cap dubte una alternativa al software de propietat. Ja no s’associa només amb friquis dels ordinadors. Sobre si Microsoft està perdent influència, no puc dir-ne gran cosa. Però les solucions de FS són solucions professionals que han guanyat impuls en els últims anys.

Com s’explica el creixement del monopoli de Microsoft?

Microsoft va guanyar poder en el mercat d’ordinadors de taula després del seu acord amb IBM el novembre de 2003. Van mantenir el lideratge bàsicament a partir d’enginyeria legal, manipulació d’estàndards i una volguda manca d’interoperabiliat. Després van esforçar-se per ampliar el seu domini de manera abusiva cap a altres sectors, amb l’objectiu de controlar protocols d’internet (IP).

Com ho fan, per promoure el software lliure a individus i a un nivell més institucional?

La FSFE treballa conjuntament amb altres associacions en la promoció del FS tant de manera local com pannacional. Treballem amb els EUA i l’ONU per protegir el FS. Com a moviment de base, la nostra funció és propiciar la interacció entre aquest moviment, la indústria i les institucions. Els programes de software lliure més utilitzats aconsegueixen que la gent conegui el FS. Fins i tot si aquests consumidors no es passen immediatament a, per exemple, GNU/ Linux, seran l’incentiu perquè les empreses proposin el FS.

Fins aleshores, hem de promoure el FS a les institucions polítiques. I no és fàcil. Per exemple, el govern francès primer va pressionar i després va fer lleis per prohibir alguns programes de FS a finals del 2005. Encara que a França és il·legal vendre un ordinador que dugui una llicència amb Microsoft, les autoritats franceses competents no han mogut ni un dit contra aquesta pràctica. Promovem el FS a través dels mitjans, coordinats amb altres associacions de FS i institucions polítiques, fem complir la llei, i fem pressió a Brusel·les per contactar amb empreses sobre qüestions de violació.

Sou una fundació d’abast europeu. Però el grau de participació dels diferents països provoca un desequilibri. Tenen tots els mateixos interessos en software lliure, malgrat els diferents estadis de desenvolupament tecnològic?

Al principi, la fundació era realment europea, amb una participació important d’Alemanya. Les diferències culturals han provocat l’aparició d’una FSF França independent. La gent en general sol tenir el mateix interès en el FS. Però la diversitat lingüística i cultural d’Europa és un problema al qual hem de fer front quan coordinem la difusió en els mitjans, per exemple. L’Europa occidental té més experiència amb el FS que l’Europa de l’est o central. Aquí es tendeix a adoptar la propietat intel·lectual amb la presumpció que és liberalisme i que, per tant, és bo.