Europa envelleix, el món és cada vegada més jove i els governs no poden fer res per a evitar-ho. Però sí per a que disminueixin les conseqüències. Poden, per exemple, treballar en tres aspectes molt importants: l’edat de jubilació, la política d’emigració i la taxa de natalitat. El darrer d’aquests va molt de la mà amb l’oferta que existeix a cada país per a la cura dels més menut. Cada vegada més són les dones les que decideixen endarrerir l’arribada dels fills.

Segons Eurostat existeixen a Europa diferències molt marcades en quan al tema de la natalitat.

Quines possibilitats tenen aquelles parelles a Europa que volen combinar família i treball?

Alemanya: escassegen les escoles bressol

A Alemanya els menors de tres anys van a les escoles bressol (Krippen) i els de tres a sis, a la llar d’infants Kindergarten abans d’anar a l’escola. Però, tot i quan la comencen, encara no acaben els problemes per als pares que treballen. I és que per als nens que fan els primers cursos en les escoles, les campanes de sortida toquen generalment a les 11:30 del matí. I no tots els pares tenen la sort de fer-se amb una lloc a l’Hort (on la canalla pot anar després després de l’escola a fer els deures, etc).

Sovint és el factor geogràfic el que té un paper fonamental a l’hora de decidir quin petit gaudirà d’una “Krippe”, un “Kindergarten” o un “Hort”. Per exemple, en l’estat federat de Baden-Wurtemberg, 23 de cada mil nens tenen accés a un lloc a una “Krippe”, mentre que a Saxònia-Anhalt en són 566.

Els nous estats federats gaudeixen encara del bon model per a la cura infantil del que es beneficiava l’antiga R.D.A. Quasi per norma general es pot dir que és més fàcil aconseguir lloc per als més grans de tres anys. No obstant això, tot podria canviar gràcies a la iniciativa de la ministra alemanya de Família, Ursula von der Leyen, i podria esperar-se que en el futur augmentin les ajudes estatals en aquest sentit. Amb aquestes iniciatives, es vol aconseguir que fins al 2013 dos de cada tres nens tinguin lloc a una “Krippe”.

França: servei les 24 hores del dia

França és, juntament amb els països escandinaus, al capdavant de les polítiques familiars. El que caracteritza aquest país són els diversos “actors” que protagonitzen el sistema: l’estat, els ajuntaments i la CAF (oficina francesa d’assistència a les famílies), però també institucions privades i associacions. Sobretot s’assegura de la cura dels més petits, que va des de les escoles infantils diürnes (crèche collective) fins l’halte garderie, on els nens només hi poden restar un parell d’hores. Quan el nen es més gran va de 8:00 a 16:30 a l’(école maternelle), fins i tot en vacances. Les parelles joves són les que més aprofiten aquests avantatges, que segueixen sent gratuïts, i que tenen bona acceptació social. França sobresurt a Europa per ser un país amb una taxa natalitat creixent. La raó, és que e mares no han de decidir entre l’estufa o l’escriptori.

Finlàndia: igualtat de drets

Combinar la família amb el treball és, en el marc de la igualtat de drets, un tema important en la política familiar finlandesa. Futurs pares i mares tenen a Finlàndia el dret a l’atenció dels seus nens. Poden triar entre una escola infantil (päiväkoti), una persona que tingui cura d’ells a la “guarderia familiar” (perhepäivähoito) o una ajuda financera de l’Estat per a un dels dos progenitors que decideixi fer una pausa laboral per a fer-se’n càrrec.

Segons cada model social

No importa quin model social tracti d’assolir Europa, el que importa és els polítics siguin conscients que el sistema de cura i educació dels menuts és la millor inversió de futur. Per a algunes dones, això pot ajudar-les a decidir si volen tenir fills o no, i per als nens de famílies d’escassos recursos, un bon sistema, pot obrir-los les portes cap a un millor futur. Europa no es pot permetre el luxe de descuidar les generacions properes.