El gat és un dels animals predilectes dels europeus. Si estan constipats, els francesos tindran un gat a la gola (“un chat dans la gorge”), mentre els seus veïns anglesos preferiran una granota fent-los pessigolles a la glotis (“to have a frog in one’s throat”). A Alemanya, “tenir un gat” està reservat a l’endemà d’una festa deprés d’haver begut massa; i una situació particularment difícil es convertirà en una “calamitat de gat” (“Katzenjammer”). Els teutons, a més, lamentaran que “tot ha sigut per al gat” (“Das war alles für die Katz”), quan els seus esforços no els han valgut per a res.

El nostre felí domèstic, animal sinistre si és negre, atrau la mala sort tant a França com a Espanya. Pot ser associat al sofriment. També, el gat de nou cues, un instrument de tortura utilitzat principalment pels marins -de nou corretges forrades amb puntes de ferro- porta el mateix nom en qualsevol país: un “gato de nueve colas” a Espanya o un “neunschwänzige Katze” a l’altre costat del Rhin. Els anglesos l’han, fins i tot, institucionalitzat: un “cat o’nine tails” indica una sanció de l’armada britànica.

Els francesos són, finalment, els més bojos pels gats. No us sorprengueu si algú respon que “dóna la seva llengua al gat” a la vostra pregunta, significa simplement que no té la resposta. Si hi ha “altres gats a fuetejar”, no insistiu perquè té altra cosa millor a fer que contestar-vos. I si afirma que pensa “anomenar ‘gat’ un gat”, us donarà una resposta franca i clara.