El passat 16 de setembre sobrevolava sobre les eleccions l’espectre del fum negre dels incendis que aquest estiu van provocar 65 morts a Grècia, però també de molts escàndols financers, la qüestió turc-xipriota, l’abastament energètic i el problema amb l’Ex República Iugoslava de Macedònia. Patates calentes en mans del primer ministre Costas Karamanlis -del conservador partit Nova Democràcia (ND)- que no li han impedit guanyar amb marge les eleccions. Amb 152 dels 300 escons, l’ND s’assegura el govern per quatre anys més (42,2% dels vots). Els socialistes del Pasok amb un 38,2% dels sufragis, es queden en 102 diputats.

Vot obligatori

El 74% dels grecs acudiren a les urnes, davant el 76% de les passades eleccions. Les d’aquest mes van ser avançades sis mesos degut a les crítiques ciutadanes per la mala gestió que el govern de Karamanlis va fer per a combatre els incendis de l’estiu, fins i tot després que la UE aportés desenes de milions d’euros per a les acciones anti-incendi. Allò va posar en dubte que els conservadors poguessin guanyar de nou. No obstant això, al Pasok el van enganxar despistat com per a preparar en dos mesos una campanya electoral i els vots indecisos se li escaparen a l’esquerra en una derrota com no havia viscut des del 1989.

Un dels problemes candents a Grècia és el de les pensions. Amb una població molt envellida, Brussel·les l’anima a una reforma tan aviat com sigui possible. Grècia es el país de la UE en el que l’Estat contribueix més al sistema de pensions. L’Eurobaròmetre sobre pensions publicat al 2006 deixava Grècia a la vora de Bèlgica, Eslovènia, França i Malta en el grup dels que “tenen pitjors ambients pel que fa al sistema de pensions”.

Hola, em dic Macedònia

Les relacions exteriors i amb la UE no han aparegut en l’agenda electoral grega. No obstant això, hi ha qüestions ‘sensibles’, com la despesa militar -que representa el 4,3% del PIB grec-, en el cas que el seu etern enemic turc decidís entrar en guerra. El CIA World Factbook del 2005 estipula que és el tercer percentatge més alt d’Europa i el 26è del món, després de Bòsnia Herzegovina (23è) i l’Ex República Iugoslava de Macedònia (10è).

Turquia sembla haver estat de més interès per als francesos que per als grecs, per als quals el tema més polèmic segueix sent el de l’anomenada Ex República Iugoslava de Macedònia. Aquest veí grec continuarà les converses amb l’OTAN i la UE per al seu ingrés en ambdues organitzacions, però actualment els grecs encara no han reconegut el seu nom perquè coincideix amb el d’una de les seves províncies. El partit Nova Democràcia de Grècia no ha fet res per resoldre aquesta qüestió en els tres anys i mig que fa que es troba en el poder, i encara menys en la campanya. Les tendències nacionalistes -en especial en el nord tradicional i conservador, en el que es troba la regió grega amb que té per nom Macedònia- podrien haver dut a més votants cap al ultradretà partit LAOS. Una formació que ha accedit al parlament per primera vegada en la Història amb un 3,8% dels vots i 10 escons. Si Grècia no arriba a un acord amb les altres parts, podria veure’s isolada a la UE, la qual no veuria amb bons ulls que el vet grec a que l’ex república iugoslava dugui el nom de Macedònia deteriori el seu camí cap a l’OTAN i la UE.